Marc Castells, alcalde d’Igualada: “En l’àmbit polític m’identifico més amb la trajectòria política i de gestió del president Mas”

imatge del número 3 del PDeCAT per la demarcació de Barcelona, Marc Castells, davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada. Imatge del 9 de febrer del 2021. Crèdits: Job Vermeulen

El 12 de març se celebrarà un any del confinament perimetral a la Conca d’Òdena per la pandèmia de la Covid-19. De fet, va ser el primer territori català que va patir aquest tipus de restricció. Com ho va viure?
D’un dia per l’altre es vam trobar en la situació més complexa i difícil de les darreres dècades a Igualada i a la Conca. Nosaltres ja vam reaccionar el dia abans, decretant mesures dràstiques, tan bon punt se’ns va alertar de la situació. Dijous vam ser conscients que la decisió del confinament era dura, però era una responsabilitat posar-se al costat del Govern, calia protegir els ciutadans i ciutadanes. Aquella nit vam reunir l’equip de govern amb una consigna: trobar una solució a cada problema i intentar preveure’n per estar preparats. La clau va ser que vam estar confinats, però no resignats

L’Anoia, Conca d’Òdena, Igualada… han estat territoris que han viscut, per desgràcia, molt de prop la Covid-19. Quin balanç en fa de la gestió de la pandèmia?
El març de l’any passat va caldre gestionar una emergència sanitària sense precedents a la història recent d’Igualada i, en la pitjor situació, va sorgir la millor versió de la ciutat. La ciutadania va respondre amb responsabilitat, fermesa i solidaritat. I, des del primer moment, vam treballar també per evitar les conseqüències de la crisi econòmica i social que la crisi sanitària porta associades.

La pandèmia ens ha canviat la vida en molts sentits. L’hospital va entrar en fase 4 i això significa que va haver de suspendre l’activitat no assistencial no relacionada amb la Covid-19. Quines conseqüències ha tingut això per a la població?
Estic convençut que aquest episodi que va començar a l’hospital de la nostra ciutat, si s’hagués produït en un dels grans hospitals terciaris del país, la situació hauria estat la mateixa o pitjor. Valoro moltíssim els professionals de l’Hospital d’Igualada, tot el personal, des d’administratius fins a metges. I passa el mateix amb els professionals de l’atenció primària. Només tinc paraules de reconeixement per a ells.

Al mes de gener va caler limitar determinades activitats no relacionades amb la Covid.19, però afortunadament les dades assenyalen que després de superar el pic epidemiològic, ja hem superat també el pic hospitalari i la situació al nostre Hospìtal Universitari va recuperant l’activitat habitual.

El Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada ha destinat prop de 164.000 euros en ajuts destinats a famílies igualadines. Ens pot detallar a quines àrees en concret es destinaran aquests diners? (menjadors infantil i primària, escoles bressol, material escolar, llibres, escolarització…)
Doncs, en concret, Es concret, s’han destinat més de 60.000 euros a ajuts menjador per a infantil i primària i 17.000 per a escoles bressol; més de 8.000 euros a ajuts de material per a alumnes d’infantil; 27.000 euros a ajuts per a llibres, tant per a primària com a per a secundària, i quais 11.000 euros a ajuts a l’escolarització per a les llars d’infants. 

D’altra banda, l’Ajuntament d’Igualada ja fa uns anys que va posar en marxa el projecte d’ajuts als centres educatius que treballaven per a la reutilització dels llibres. Aquest any un total d’onze centres s’han acollit al projecte, fet que s’ha traduït en una inversió de 39.200 euros per part del Departament d’Ensenyament. Volem seguir ajudant els centres educatius que treballin el projecte de reutilització de llibres perquè això suposa no només estalvi econòmic per a les famílies, sinó també una millora en la sostenibilitat.

Aquests ajuts que comentem, formen part dels que ja atorga el consistori des de Serveis Socials a les famílies vulnerables?
Aquests ajuts se sumen als que ja atorga l’Ajuntament des de Serveis Socials a les famílies més vulnerables, a les quals es fa un seguiment constant.

Per la situació en la que ens trobem, és evident que s’han de buscar alternatives per a poder seguir amb el dia a dia. Un exemple el trobem en la festa de Carnaval que enguany serà molt diferent al que estem acostumats.  Des del consistori heu decidit posar en marxa un concurs de disfresses per Instagram. Ens pot fer cinc cèntims sobre aquesta alternativa?
Després del confinament perimetral, la voluntat de l’Ajuntament ha estat sempre de tirar endavant les activitats populars, sempre que la situació sanitari ho permeti. El més còmode hauria estat dir que no podem fer res, però sempre hem buscat alternatives per adaptar els esdeveniments a les limitacions de seguretat. Ja vam ser la primera ciutat on es van reprendre les actuacions teatrals en directe, i ara amb el Carnestoltes, un cop descartada la rua, hem optat per un concurs de disfresses virtual a través de les xarxes socials. Aquest Carnaval bombolla és una invitació perquè la gent, encara que sigui en l’àmbit més privat, mantingui l’esperit festiu. Hi haurà premis per a diferents categories, en funció de les edats i l’únic requisit és que a la fotografia apareguin com a mínim dues persones de la Conca d’Òdena disfressades.

Per altra banda, i amb relació al que comentàvem, quin paper juguen les xarxes socials en aquests moments?
Tot l’àmbit virtual ha viscut un salt molt important, ja que la pandèmia a provocat la reducció dràstica de l’activitat social i laboral presencials. Durant el confinament va créixer de manera notable el nombre de seguidors de les xarxes de l’Ajuntament, perquè la ciutadania necessitava informació verídica i va recórrer massivament a les fonts oficials. I, a més de la informació, és evident que les xarxes també permeten activitats de formació, com els tallers que organitzen els espais cívics municipals, i lúdiques, com aquest concurs de disfresses. Les xarxes socials fan més xarxa i són més socials que mai.

Les obres de l’enllaç a la Ronda Sud d’Igualada començaran l’estiu que ve. Quines millores suposa aquesta obra per als ciutadans?
És una obra estratègica per a la mobilitat d’Igualada i del conjunt de la Conca d’Òdena. La ronda sud va néixer amb el pecat original de no incloure cap enllaç directe amb Igualada. El projecte, a més de transformar radicalment l’aspecte actual de la ronda del Rec, permetrà accedir ràpidament a la C-15 i a l’autovia A2, a més de descongestionar de manera notable altres accessos a la ciutat que actualment pateixen puntes de saturació en determinades franges horàries. A més, l’enllaç també s’inclou en el conjunt d’actuacions que en poc anys dinamitzaran l’activitat a l’entorn del Mercat de la Masuca, que serà de fàcil accés per a la gent de la part sud de l’Anoia i del Penedès que ve a comprar.

Fa poc que el departament de Joventut ha posat en marxar una enquesta perquè els joves participin en el pla local de joventut. Per què creu que són importants aquest tipus d’accions?
Els processos participatius són cada cops més presents en la presa de decisions per part de les administracions, ja que són el canal que permet vehicular les opinions, les demandes i les necessitats de la ciutadania. És especialment estimulant, en el cas dels joves, que se sentin interpel·lats a l’hora de dissenyar les polítiques que l’Ajuntament tira endavant. En aquest cas concret, l’enquesta ha de contribuir a una diagnosi encertada de les inquietuds del jovent de la ciutat.

L’Ajuntament proposa tenir pel pròxim any el projecte de l’auditori. Vostè ha dit que l’actual teatre de l’Ateneu ja està “sobre-explotat”. Quin és l’objectiu de tenir un nou auditori?
De la mateixa manera que ser Ciutat Europea de l’Esport 2019 ens va permetre dinamitzar el mapa d’instal·lacions esportives, la capitalitat cultural catalana del 2022 propiciarà també que posem fil a l’agulla en el projecte de l’auditori, que jo diria que és l’únic gran equipament pendent de la ciutat i que ha de ser l’auditori d’una capital de comarca, com Déu mana, de gran nivell, os es puguin fer esdeveniments i actuacions del màxim nivell. Ens hem marcat aquest repte.

Parlem de les eleccions. És evident que el pensament canvia i que les relacions entre membres d’un mateix partit de vegades divergeixen. Tant és així, com tots sabem, que el PDeCAT va decidir trencar amb Junts per presentar-se a les eleccions del proper 14-F. No obstant, vostè no deixa de ser alcalde de Junts, però candidat del PDeCAT. Com s’explica això?
Tocava posicionar-se i jo no m’he mogut de lloc, som els de tota la vida; podria haver triat el camí fàcil, però he triat el camí correcte. Jo sóc del PDeCAT. Aprecio i tinc una gran estimació personal al president Puigdemont i, si depèn de mi, l’ajudaré sempre que ho necessiti. M’identifico més amb la trajectòria política i de gestió del president Mas.

Vostè es presenta com a número 3 a les eleccions al Parlament de Catalunya pel PDcAT juntament amb una candidata a presidenta, l’Àngels Chacón, que també és igualadina. Una de les claus del PDcAT és que el formin persones i polítics de km0?
Sí, el PDeCAT representa la força del poder municipal, que és el més proper al ciutadà i a les problemàtiques que l’afecten. Volem que el Govern de la Generalitat aposti amb fermesa per tots aquells reptes de primera línia que estem gestionant els municipis. Els nostres candidats volem ser diputats de Km 0. En el cas d’Igualada i l’Anoia això es concreta en abordar qüestions com el desdobla-ment de la C-15, entre Igualada i Vilafranca, finalitzar la Ron-da Sud entre Montbui i Jorba, desdoblament de la B224 entre Capellades i Martorell, l’apos-ta prioritària de la connexió en tren d’Igualada a Barcelona, el planejament per a la creació del sòl industrial que generi llocs de treball, el desplegament de les delegacions del Govern a la vegueria del Penedès, la connectivitat amb fibra òptica o 5G a tots els municipis de la comarca, la comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Alta Anoia i a l’Anoia Sud, la nova normativa per a masies.

Creu que els resultats d’aquests comicis vindran influenciats per la gestió de la pandèmia o per l’independentisme?
La gestió de la pandèmia tindrà influència, perquè té una dimensió sanitària, però també una gran repercussió social i econòmica. I, de la mateixa manera, el debat nacional manté la seva intensitat i la seva transcendència electoral és evident. En aquest sentit, la proposta del PDeCAT combina l’eficiència en la gestió amb l’ambició per la independència de Catalunya. Tant en un àmbit com en l’altre, el més important és fer les coses bé.