Ofrena floral de l’acte de la Diada Nacional de Catalunya a Manresa

Hi han participat 56 entitats i representants institucionals

Un total de 56 entitats manresanes, 13 més que l’any passat, i representants la corporació municipal de Manresa, dels grups municipals d’ERC, Junts per Manresa i Fem Manresa, així com la delegació del Govern a la Catalunya Central, directors dels serveis territorials i el Consell Comarcal del Bages han participat a l’ofrena floral que aquest matí s’ha fet a la plaça Onze de Setembre amb motiu de la celebració de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Manresa.

Per segon any consecutiu, l’acte ha estat marcat per les mesures de seguretat decretades per fer front a la pandèmia de la Covid-19. Així, s’ha desenvolupat en un recinte tancat a la plaça Onze de Setembre, amb cadires separades, amb aforament limitat, control d’accés, i l’obligatorietat de dur mascareta i de posar-se gel hidroalcohòlic a l’entrada. Amb tot, però, ha estat un acte lluït que ha omplert les 170 localitats disponibles, a les quals cal afegir el públic que també l’ha seguit des de fora del recinte delimitat.

Per acord de Ple de 18 de juliol de 2013 i pel fet que Manresa forma part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’acte ha estat presidit per una bandera estelada. L’ha conduït la periodista Montserrat Morera Pedreño, de Manresadiari.cat, i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; membres de la corporació municipal; de la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit i Villegas; i de la vicepresidenta segona del Consell Comarcal del Bages, Eulàlia Sardà Bonvehí, entre altres representants institucionals. També hi han participat la Pubilla i l’Hereu de Manresa 2021.

L’acte s’ha iniciat amb un emotiu Ball d’Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec enguany de Sònia Serra Vila, dansaire de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. A continuació, la infermera i escriptora Pilar Duocastella Selvas ha estat l’encarregada de glossar la significació de la Diada. En la seva intervenció,  Duocastella ha afirmat que “l’Onze de setembre és una barreja de tota la història viscuda des de fa més de 300 anys. Amb derrotes, lluites, perseverança, molta paciència, i també mot sentiment”. També ha considerat que “a còpia de perdre batalles, arriba un moment en què la pèrdua queda gravada a l’ADN de la majoria de persones d’una societat”, i ha lamentat que continuem vivint “odi i repressió”.

Duocastella ha recordat les conseqüència del coronavirus i ha considerat que, en el cas del poble català, ”a l’hora de gestionar els recursos i prendre decisions polítiques s’hi ha sumat la represseió de l’estat espanyol”. També ha manifestat la necessitat que “mimem i cuidem” la llengua catalana: “si s’ha de guarir i els metges ho creuen necessari, se l’intuba i se li administra oxigen i la vacuna, perquè aconsegueixi la immunitat de grup per caminar sobirans pel territori parlant català, amb el cap ben alt”.

També ha recordat la dignitat de Joan Selves i Carner, primer alcalde republicà de Manresa i fill, com ella, de Castelltallat, o la de Josep Maria Planes, periodista i manresà il·lustre i tiet besavi dels seus néts. Duocastella ha fet seva la frase de Planas que “per damunt de tot m’interessa la dignitat i la llibertat de Catalunya”.

Tot seguit, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha iniciat el seu parlament amb un agraïment a Pilar Duocastella que ha fet extensiu al personal sanitari que, com ella, “ens ha cuidat i ens cuida en aquest període tan difícil que hem viscut i continuem vivint”. Aloy ha recordat que, malgrat les mesures excepcionals, “avui tornem a ser aquí i aquesta plaça llueix com sempre per alçar la veu i fer-nos sentir”. L’alcalde ha recordat que “venim d’aquell llunyà 1714” i ha recordat els alcaldes republicans. Ha aprofitat també per manifestar el condol per la pèrdua de Margarida Marcet Sellarès, filla de l’alcalde republicà de Manresa Francesc Marcet i Artigas i esposa del membre de la “Lleva del Biberó” Tomàs Dalmau Colom, que ha mort aquesta matinada, als 100 anys d’edat.

Aloy ha recordat que aviat farà quatre anys d’aquell 1 d’octubre de 2017 “en què “vam fer l’exercici col·lectiu de desobediència civil més important de l’Europa contemporània”, un dia en què es va iniciar “una onada repressiva que no s’ha aturat”, amb presos polítics, persones exiliades i “milers de persones, també de Manresa, que pateixen directament la repressió de l’estat. Per això no ens cansarem de reivindicar l’amnistia per totes aquestes persones, perseguides simplement per formar part d’un moviment polític absolutament democràtic”.

L’alcalde de Manresa ha considerat que “cal persistir per aconseguir l’objectiu d’assolir la llibertat del nostre país. Teixir complicitats, unir esforços per una estratègia compartida”, i també ha afirmat que “no renunciarem a dialogar. Aquest país no hi ha renunciat mai, perquè la democràcia es basa en el diàleg. Però tenim clar que ha de ser sobre l’autodeterminació i l’amnistia, no sobre autonomisme. I alhora, cal convèncer cada dia més persones que la llibertat del nostre poble és el camí més útil”.

Marc Aloy ha tancat el seu tancament afirmant que “segurament algú comptarà quanta gent participa a les concentracions d’avui i dirà que aquell moviment cívic i social amplíssim que va sorprendre el món s’ha desinflat. Des d’aquí hem de respondre que estan equivocats. Amb més soroll o menys, el moviment continua sent massiu. I si tenen ganes de comptar, que ho facin de debò i convoquin d’una vegada el referèndum. Si no ho fan deu ser perquè saben que no som tan pocs”. L’alcalde ha di que “hi som, i hi serem, per dir ben alt que volem una República Catalana Independent”.

Després del discurs de l’alcalde, ha tingut lloc l’ofrena floral de l’Ajuntament de Manresa, encapçalada pel mateix alcalde i amb els representants dels grups municipals d’ERC, Cristina Cruz Mas; Junts per Manresa, Valentí Junyent Torras; i Fem Manresa, Roser Alegre Fontanet. Posteriorment ha estat el torn de la delegada del govern a la Catalunya central, Rosa Vestit Sellarès, acompanyada dels directors dels serveis territorials Antoni Massegú Calveras i Ferran Martínez Verdú. A continuació ho han fet, per part del Consell Comarcal del Bages, la vicepresidenta segona, Eulàlia Sardà Bonvehí, i el vicepresident tercer, Joan Zapata Lluch.

Un cop feta l’ofrena, i seguint el format dels altres anys, hauria estat el torn de les corals manresanes, que ens haurien ofert el Cant de l’Himne Nacional de Catalunya. Abans de la pandèmia, els cantaires de les diferents corals de Manresa (Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà) cantaven junts dirigits per un dels directors, que cada any canviava seguint un ordre rotatori. El protocol Covid ha impedit enguany la barreja de corals, motiu pel qual s’ha optat perquè hagi estat només una coral —en aquest cas la que li tocava dirigir la Capella de Música de la Seu, dirigida per Mireia Subirana Pintó— la que ha ofert un cant que ha estat seguit per tot el públic.

Tot seguit, ha estat el torn de les ofrenes florals de les entitats culturals, esportives, socials, veïnals i polítiques de la ciutat, que enguany han estat 56, 13 més que l’any anterior. Han tancat l’ofrena la Pubilla i l’Hereu de Manresa.

Per cloure l’acte, la colla sardanista Dintre del Bosc ha ballat la Sota el Sol de Catalunya de Jaume Bonaterra i Dabau, interpretada per la Principal de la Bisbal. Els altres anys, s’oferia una ballada més popular amb la col·laboració també d’altres entitats sardanistes de la ciutat (Grup Sardanista Nova Crida, Casal Cultural Dansaires Manresans i Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages). Com ha passat amb les corals, la Covid ha fet reduir la participació a només una colla, que ha ofert una sardana d’exhibició sense que el públic, enguany, s’hi hagi pogut sumar.