Sant Feliu de Guíxols, 18 de desembre de 2021.– El Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols ha sigut l’escenari on la Confederació Sardanista de Catalunya ha anunciat que Manresa serà la Capital de la Sardana de l’any 2024. A més a més, ha servit per lliurar els Premis Capital de la Sardana 2021 i s’ha presentat la 21a Guia Sardanista, relativa a l’any 2022. L’esdeveniment s’ha celebrat a Sant Feliu de Guíxols com a Capital de la Sardana d’enguany i també ha servit per explicar-hi el projecte de Balaguer com a Capital de la Sardana 2022. La cerimònia ha comptat amb una actuació de la cobla Berga Jove i el cantant Arnau Tordera, que ha rebut un dels Premis Capital de la Sardana d’enguany.
A l’esdeveniment hi ha assistit l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, qui ha apuntat que “per a Sant Feliu de Guíxols, ser Capital de la Sardana ha significat un repte perquè ens havíem compromès a l’excel·lència i tinc una agraïment per a l’agrupació sardanista. Estic molt satisfet i encara ens queda trajecte fins cedir el testimoni i estic convençut que ho fem amb ganes i il·lusió perquè la sardana sigui l’eix vertebrador de la ciutat i el país”. Igualment, hi ha sigut present el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, qui ha indicat que el projecte balaguerí es basa en tres pilars que són “el reflotar de la sardana a la ciutat, treure-la de l’àmbit còmode i fer-la relacionar amb d’altres àmbits culturals que no la veuen com un fet cultural que estigui relacionat amb ells i finalment ser capital sardanista d’arreu del territori perquè ens coneguin i coneguin la ciutat”. També han estat presents el subdirector de la Direcció General de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, Antoni Herrrera; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, entre d’altres autoritats municipals i representants del món de la sardana.
La Capital de la Sardana 2024
Sallés ha revelat que Manresa serà la Capital de la Sardana del 2024, i es convertirà així en l’11a Capital de la Sardana. La tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa, Núria Masgrau, ha apuntat que “el 1963 va ser Ciutat Pubilla de la Sardana i els canvis socials que s’han produït en aquests poc més de 50 anys farà que sigui una oportunitat única per difondre la nostra dansa i la nostra cultura. Manresa és una ciutat amb història i potència sardanista i volem implicar al màxim el teixit social de la ciutat”.
Capital de la Sardana és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya i és l’esdeveniment de referència obligada durant tot un any, un espai on conviuen la festa, la tradició i el vessant crític i cultural pel món de la sardana i la dansa catalana. També és un punt de trobada no només pel sardanisme, sinó obert a tothom a múltiples activitats que giren al voltant d’aquesta cita. La seva intenció és impactar directament sobre la societat actual, no només com una activitat sardanista per part de tots els seus registres, sinó també com un esdeveniment cultural i festiu.
Arnau Tordera i els Premis Capital de la Sardana
En aquest esdeveniment també s’han lliurat els Premis Capital de la Sardana 2021, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. La Comissió Capital de la Sardana és l’encarregada d’atorgar-los segons unes categories establertes després de recopilar, proposar i analitzar les diverses propostes presentades. Enguany, els premiats són:
- Medalles al Mèrit:
o Medalla al Mèrit Sardanista: a Salvador Saumoy i Pellicer, activista sardanista sabadellenc, estretament vinculat a l’Agrupació Cultural Folklòrica Sabadell Sardanista de la qual ha estat membre de junta i president. Des d’aquesta entitat va organitzar el primer aplec al bosc de Can Deu, impulsà juntament amb el pare escolapi Josep Vidal l’Escola Experimental de Cobla, bressol de la cobla Jovenívola, de la qual ha estat representant durant 44 anys. S’ha fet mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i de la Medalla d’Honor de la Ciutat de Sabadell, atorgada pel consistori vallesà.
o Medalla al Mèrit Musical a Jordi Figaró i Voltà, professor titular de tenora a l’Escola Superior de Música de Catalunya i professor de tenora i flabiol del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Intèrpret d’ambdós instruments en diverses cobles ha desenvolupat propostes innovadores com el Concert per a Tenora i Orquestra compost per Xavier Boliart, la creació del Duo Instruments Catalans en Concert, amb el qual ha fet gires internacionals o bé el disc Passió per la tenora amb el pianista Jordi Vilaprinyó. En l’actualitat és el director de la cobla del Conservatori Municipal de Barcelona i de la cobla Jovenívola de Sabadell.
o Medalla al Mèrit de la Dansa a Jordi Torres i Grangé per la seva dedicació a la dansa tradicional. L’any 1961 ingressa com a soci a la Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore i es fa càrrec de la biblioteca i dels arxius, entre ells el de danses tradicionals. Va ser dansaire de l’esbart Montserratí Martinenc. Ha dirigit els esbarts Joan Rigall de Montbau, La Lira de Montornès, el Comtal de Barcelona i L’esbart Rosa dels Vents. Amb el Grup d’estudis Carola, organitzà els aplecs d’Esbarts Infantils a Montbau i l’Aplec de les Roquetes. Des de l’any 2008 és responsable de l’Aplec d’Esbarts de Montserrat que organitza l’Obra del Ballet Popular, entitat de la qual ha contribuït a catalogar l’arxiu de danses i sardanes.
- Premis Capital de la Sardana:
o A la dedicació:
- A Josep Quer i Agustí, intèrpret i professor de violí, trombó i principalment de contrabaix. Amb aquest instrument ha actuat en diverses formacions musicals, tant en el món de la cobla com en el jazz i la música clàssica. Ha fet gires per Europa i Amèrica com a solista en diverses orquestres de cambra, ha gravat CDs i a més d’intèrpret, ha exercit la docència a països dels dos continents.
- A Mateu Nogueras i Boher per la seva tasca continuada al llarg dels anys de col·laboració i gestió en els diferents concursos de sardana esportiva celebrats arreu del país. A la dècada dels 60 va ingressar al món de les colles de competició i des de la dècada dels 90 forma part de la junta de La Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i de Colles Sardanistes de Barcelona.
- A Montse Gili i Llort, per la seva tasca incansable a favor de la sardana des de diferents entitats i associacions. És l’organitzadora de les sardanes de Sants, és membre de la junta de la Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines, de la junta de l’OBP, forma part de l’equip del programa sardanista de Sants 3 Ràdio i sempre col·labora desinteressadament en el desenvolupament de les activitats de la Confederació Sardanista de Catalunya.
o Premi a la continuïtat
- a l’Agrupació Sardanista Mollerussa pels seus 75 anys,
- a la colla sardanista Violetes del Bosc, pels seus 75 anys,
- al grup Dansaires del Penedès, pels seus 75 anys,
- a l’Agrupació Sardanista de Sant Julià de Vilatorta, pels seus 50 anys,
- al Grup Sardanista Vilassar de Dalt, pels seus 50 anys,
- al Grup Sardanista Xaloc, pels seus 50 anys.
- al concurs de colles sardanistes de Valls, pels seus 50 anys,
o Premi a iniciatives renovadores: a Arnau Tordera i Prat, per l’anàlisi musical i explicació tècnica molt amenes de diverses sardanes, que va fer en motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2020 i que es poden veure a través del Youtube de la Confederació Sardanista de Catalunya.
o Premi a mitjans de comunicació
- a Joan Teixidor i Gabarró, per ser el conductor des de més de 40 anys del programa sardanista La dansa catalana, primer a Ràdio Sant Feliu i posteriorment a Ràdio Palamós. D’aquest programa se n’han fet més de 2.000 edicions,
- al programa Ritmes de Catalunya de Ràdio Olot, per més de 3.000 edicions durant 40 anys,
- al programa Nostra Dansa, de Ràdio Cornellà per haver assolit les 1.500 edicions,
- al programa Germanor de Ràdio Tàrrega per haver sobrepassat les 1.000 edicions,
- al programa Altell Sardanista de Caldes FM per haver arribat a les 1.000 edicions.
o Premi a la promoció i difusió
- a Pia Vilarrubias i Roger Figueras, per crear la joia ‘Ànima’, inspirada en una rotllana sardanista i llaços grocs per fer un joiell específic del món de la sardana.
- a Sílvia Altimir i Pons, per dissenyar i crear penjolls, agulles i arracades amb dansaires i parelles sardanistes que gaudeixen d’una gran acceptació,
- a Montserrat Segura i Feliu, per haver escrit quatre contes sobre sardanes recollits en un llibre titulatEn Pep, el nen que somiava sardanes, que va servir per a cloure la celebració del bicentenari del naixement de Pep Ventura.
o Premi a la difusió en xarxa: a Josep M. Rebés i Molina pel seu compte de twitter @AlmanacMusical, que fa present diàriament les efemèrides de compositors catalans, entre ells gairebé les de tots els compositors de sardanes i música per a cobla.
o Premi a propostes artístiques
- a Berga Jove i Obeses, per al concert/espectacle en què interpreten un repertori tant de peces per a cobla com de música moderna, sumant el món sonor de la banda amb el timbre característic de la cobla,
- a Valentí Maymó i Cusidó, pel maridatge de poesia, prosa i música en diversos espectacles com araCamins del Paradís, Poema de Nadal o Josep Pla i la Sardana.
La Guia Sardanista 2022
A Sant Feliu de Guíxols també s’ha presentat la Guia Sardanista 2022, que és el llibre de referència que recull els principals actes sardanistes. N’és la 21a edició i s’hi presenten en ordre cronològic els aplecs i concursos que se celebren al territori, la població on es desenvolupa, l’hora, l’indret i les cobles que hi actuen.
A la Guia Sardanista d’enguany hi consten fins a 155 aplecs de sardanes, 44 concursos de colles de sardana esportiva i 5 concursos individuals de sardanes revesses, escampats per Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya. La Guia Sardanista també inclou un llistat ordenat per territoris amb d’altres esdeveniments sardanistes d’interès com poden ser ballades, concerts, diades del soci, etc. Malgrat tot, s’hi recull només una petita part dels més de 3.000 esdeveniments sardanistes que se celebren cada any al llarg de tot el territori, i que es poden consultar a l’agenda de www.portalsardanista.cat.
De la Guia Sardanista se n’ha fet una tirada de 12.000 exemplars i se n’enviaran dos exemplars a cada Ajuntament de Catalunya. Aquestes guies es podran aconseguir a través dels Aplecs, al Palau de la Virreina de Barcelona i a la Casa de la Sardana (seu de la Confederació Sardanista de Catalunya).
Així mateix, la Guia Sardanista 2022 proporciona informacions d’interès com ara el contacte de 46 cobles en actiu i 20 colles sardanistes de competició perquè qui vulgui les pugui contractar per a les seves activitats.
La Confederació Sardanista de Catalunya és l’encarregada de coordinar i editar cada any la Guia, confeccionada per les diverses territorials d’Aplecs, la Federació Sardanista del Rosselló i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
Cada any, el disseny de la Guia Sardanista és diferent i sorprenent. En aquest sentit, per 9è any consecutiu s’ha desenvolupat internament des de la Confederació Sardanista de Catalunya.
El document també es pot consultar en format de lectura a www.portalsardanista.cat, la pàgina electrònica que recull bona part dels serveis que ofereix la Confederació Sardanista de Catalunya.
Sobre la Confederació Sardanista de Catalunya
La Confederació Sardanista de Catalunya és una entitat de 3r nivell que aglutina un doble vessant: totes les federacions sardanistes territorials de Catalunya i el Nord de Catalunya i totes les organitzacions dels diversos actors sardanistes: cobles, colles i associacions.
La Confederació Sardanista de Catalunya és el punt culminant d’un procés per tal d’unificar totes les expressions i entitats sardanistes sota una figura que eviti duplicacions. És l’interlocutor únic per a l’administració pública per a grans temes sardanistes d’àmbit nacional i promociona, difon i defensa la sardana.
