L’emblemàtica Font Grossa de Centelles ha deixat de rajar. Fins ara aquesta era una de les fonts que el Grup de Defensa del Ter (GDT) analitzava en el seu mostreig anual per determinar l’estat de salut dels aqüífers de la comarca, però per primera vegada en 20 anys no s’ha pogut estudiar.
De fet, de les 166 que es pretenia analitzar, gairebé un terç estan ben seques. Des del GDT, el portaveu, Joel Vidal, ha lamentat que al problema recurrent de la contaminació per purins ara també se li sumi el fenomen de la sequera. Les fonts més contaminades les continua encapçalant la Font de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà, que supera onze vegades el llindar que marca l’OMS. La segueixen la Font del Raig, a Torelló, i la Font Salada, a Gurb.
L’aigua ha deixat de brollar a la Font Grossa de Centelles. Es tracta d’un lloc emblemàtic pels habitants del municipi que hi van tot sovint. “Fa poc hi vaig baixar amb una persona de Centelles de tota la vida i se li van negar els ulls”, ha explicat Anna Casas, portaveu del col·lectiu Salvem la Font Grossa. Explica que per ells és un emblema del municipi, un lloc amb basses, on hi baixa la riera de la Llavina al costat -ara també seca-, i en definitiva “un lloc on hi havia molta vida”. Des de l’estiu, però, aquesta estampa ha canviat i de la font no hi raja ni una gota.
Josep Llavina té molt clar quan va deixar de rajar la font. Una part del seu negoci d’elaboració de formatges se servia de l’aigua que rajava per ampliar la visita a la masia i mostrar com es molia el gra amb el molí centenari de la seva família. Llavina explica que han hagut de deixar de fer visites des del mes d’agost, on encara feien funcionar un antic molí de pedra que funcionava amb la força de l’aigua. Des de la font, una canalització feta fa segles els conduïa l’aigua fins a les bases del mas, i d’allà es turbinaven per aprofitar l’energia de l’aigua i moure la gran peça de pedra que permetia moldre el gra.
La manca d’aigua de la riera l’atribueixen a un pou que hi ha una mica més amunt de la font. “És una lluita de fa anys i tenim una sentència que ens dona la raó”, ha explicat. Amb tot, el pou, de propietat municipal però gestionat per una empresa privada, actualment capta aigua per a usos industrials. “Evidentment que afecta”, ha assenyalat Josep Llavina. És per això que demana que en períodes especialment secs es pugui deixar un cabal ecològic. “Demanem que en períodes de poca aigua es pari la bomba i s’agafi l’aigua d’un altre lloc per donar abast a les empreses i es pugui deixar l’aigua córrer”, ha assenyalat. Així s’evitarien basses amb aigua podrida o peixos que acaben morint per falta d’aigua.
Els veïns han iniciat una recollida de firmes per intentar salvar la font i que la sortida de l’aigua es pugui recuperar. Des del col·lectiu defensen que es tracta d’un patrimoni molt ric que afavoreix la biodiversitat i que cal preservar. De la seva banda, Rosa Maria Ferrer, del col·lectiu Frikifonts de Centelles han demanat a l’Ajuntament i aquests s’hi ha avingut perquè es faci un estudi hidrogeològic dels aqüífers del municipi per veure com funcionen i quines quantitats d’aigua hi ha. Ferrer ha destacat que és “urgent” que es faci aquest estudi per intentar veure què es pot fer per salvar les fonts de Centelles. “Alguna cosa ha de canviar”, ha assenyalat.
Aqüífers “foradats per tot arreu”
Al problema per contaminació de nitrats que el GDT fa anys que denuncia, enguany també s’hi suma la sequera. Pel portaveu del GDT, Joan Vidal, “si la poca aigua que tenim a pel consum de la gran indústria de porcs, al final ens quedarem sense aigua i la poca que quedarà estarà contaminada”.
De la seva banda, el també portaveu del GDT, Jesús Soler, ha explicat que moltes de les fonts que han deixat de rajar ho han deixat de fer perquè s’hi ha fet pous al voltant. “Hi ha un desori molt gran, i moltes petites rieres que alimentaven rieres més grans ara que ha deixat de ploure s’han quedat sense aigua”, ha lamentat. “I això és perquè els aqüífers estan foradats per tot arreu per treure aigua”, ha afegit.
Es manté la tendència negativa per contaminació de purins a les fonts d’Osona i el Lluçanès
Es manté la tendència negativa pel que fa a la contaminació per nitrats de les fonts d’Osona. Segons el Grup de Defensa del Ter (GDT), gairebé la meitat de les fonts analitzades estan contaminades , amb una mitjana de nitrats de 61 mg/l, mentre que l’OMS situa el llindar als 50 mg/l. Des del GDT, Joel Vidal, ha explicat que la situació segueix sense millorar i se segueixen batint els rècords de contaminació, que enguany tenen l’afegit de la sequera.
Si es desglossen els resultats per zones, a Osona, la Vall del Ges és on el percentatge de fonts contaminades és més alt ja que un 87% de les fonts analitzades superen el llindar dels 50 mg/l. A la Plana de Vic, un 68% de les fonts analitzades estan contaminades. En canvi, a la part de les Guilleries, el Montseny, el Collsacabra o el Bisaura la situació és totalment diferent. Aquests territoris de muntanya, precisament sense ramaderia industrial, presenten uns nivells de nitrats baixos. A la zona del Lluçanès, la situació també és “preocupant” ja que el 45% de les fonts superen els 50 mg/l, sobretot concentrades en la part sud del territori.
Canvi de model cap a una sobirania alimentària
Un altre dels portaveus del GDT, Jesús Soler, ha denunciat que la ramaderia industrial segueixi omplint la terra de purins sense que la situació dels aqüífers i les fonts hagi pogut millorar significativament. La majoria dels porcs que es produeixen a Osona es destina a l’exportació, mentre que al territori només s’hi queden els purins, els sorolls, l’impacte paisatgístic i els problemes laborals de les persones que treballen en aquesta indústria.
Per Soler, la solució passa per l’aposta per la sobirania alimentària, que permeti una ramaderia sostenible de petits productors que puguin produir allò que la població de la zona necessita per alimentar-se. A més, Soler ha situat la reducció “necessària” de la cabana porcina perquè el problema dels nitrats deixi de créixer i es pugui reduir la gran quantitat d’aigua que necessita la indústria per mantenir el model.
