Entre les emocions que han expressat hi ha “les pors i el risc de patir la malaltia i l’aïllament de no poder estar a prop dels familiars” però també “la resiliència de persones que han viscut experiències molt dures al llarg de la seva vida, la serenor, la confiança, el reconeixement d’estar ben cuidats i la companyia que es fan entre ells”, explica Casas.
El Servei d’Acompanyament al Dol, que va començar la seva activitat el febrer de l’any passat, s’ha ofert a continuar el treball a la residència més endavant, quan els protocols de seguretat ho permetin. La voluntat de l’equip és poder plantejar accions amb un altre format i que també acullin els familiars per compartir el record i l’estima i facilitar el camí del dol.