ICL vol el 80% de l’aigua que surt de la depuradora de Manresa per al seu ús privat i industrial

Per l'empresa el projecte és clau per garantir la seva "viabilitat", però els ecologistes han posat el crit al cel

La depuradora de Manresa aporta una mitjana anual de 8,5 hectòmetres cúbics d’aigua neta al riu Cardener, afluent del Llobregat. Ara, ICL-Iberpotash, l’empresa que gestiona les mines del Bages, ha sol·licitat al departament de Territori i Sostenibilitat poder disposar de 6,86 hectòmetres cúbics anuals d’aquesta aigua, el 80% del total que surt d’aquestes instal·lacions.

Són uns 200 litres per segon que es destinarien a l’ús exclusiu i privat de la planta de sal que l’empresa té a Súria. El pla ha posat en alerta els ecologistes, que el qualifiquen de “despropòsit ambiental”. Per la seva part ICL assegura que és clau per garantir “la viabilitat i el futur de l’empresa”. La previsió és que l’ACA es pronunciï en el termini aproximat d’un mes.

ICL-Iberpotash té en tràmit la sol·licitud d’una concessió de 6,86 hm3 de cabal de la depuradora de Manresa per portar-los, mitjançant una canalització de nova construcció, fins a les instal·lacions que l’empresa minera té a Súria amb la finalitat de fer-los servir tant per a la producció de sal vacuum com per a la dissolució de residus salins que se’n deriven.

Ara, el pla està en mans de l’ACA, que és qui ha de donar o no el vistiplau. La previsió és que ho faci en el termini d’un mes. Fonts de l’organisme han assegurat que si s’acaba donant llum verda a la sol·licitud que ha fet Iberpotash, aquesta derivació no tindrà una incidència rellevant en la conca hidrològica que formen el Cardener i el Llobregat.

Posen en relleu que, en tot moment, es vetllarà perquè els nivells de la conca siguin els adients, que s’emprendran mesures compensatòries i que, en situacions excepcionals, com en el cas d’una sequera, es preveu que es pugui interrompre temporalment aquesta concessió.

En aquesta línia, afegeixen que la gestió de l’aigua en el sistema Ter-Llobregat “es fa de manera flexible i utilitzant diverses fonts d’aigua, com ara embassaments, aqüífers i dessalinitzadores. En aquest sentit, asseguren que “per tal de mantenir l’equilibri en el balanç hídric, el recurs consumit per aquesta derivació serà compensat amb un increment de la producció d’aigua dessalinitzada” i, segons diuen, serà ICL Iberpotash qui n’assumirà el sobrecost.

“Un despropòsit ambiental”

Els grups ecologistes s’hi oposen frontalment. La Taula del Llobregat, que agrupa diferents entitats, ja ha presentat al·legacions a la concessió. En declaracions a l’ACN, el seu portaveu, Jep Ribera, assegura que es tracta “d’una bestiesa perquè deixa el riu molt escanyat”. “El Llobregat ja és un riu estressat. Treure tanta aigua i deixar-lo només amb el cabal mínim, com si sempre hi hagués sequera, això ja no és un riu sinó un tub per on passa aigua i n’anem agafant”, assegura.

De la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Barcelona i expert en ecologia dels rius, Narcís Prat, ha explicat que, en aquest tram, el riu Llobregat està en mal estat i per tant, traient-li aigua, el que es fa és empitjorar-ne la situació. “Aquí no es té en compte ni la directiva marc, ni la qualitat de l’aigua. No es té en compte res. Se suposa que el departament hauria de tenir en compte la sostenibilitat i la regeneració dels rius, i si ho aprova no serà així”, denuncia.

Segons Prat, el pla d’Iberpotash “és un despropòsit ambiental perquè no s’ha tingut en compte ni la quantitat d’aigua, que és una bestiesa, ni tampoc el fet que, al tenir cabals baixos i amb temperatures elevades, es disminuirà la qualitat de l’aigua i l’estat ecològic no es recuperarà mai”, ha subratllat.

Un projecte necessari “pel futur de l’empresa”

A través d’un comunicat, des d’ICL-Iberpotash afirmen que el volum d’aigua sol·licitat garantirà, juntament amb l’arribada del col·lector de salmorres a Súria, “no només la culminació de la transformació de l’activitat de la companyia en una mineria del futur” sinó també “la viabilitat i el futur de l’empresa”. A més, asseguren que les obres de construcció necessàries per posar en marxa el projecte significaran “una inversió inicial per part d’ICL d’aproximadament 45 milions d’euros i la creació de més de 80 llocs de treball”.

L’empresa ha volgut deixar clar que, en cas que es donés llum verda al pla, aportarien “al sistema la mateixa quantitat d’aigua que n’extreguin i pagarien el seu consum al preu marcat per l’ACA”. A més, arran de les queixes dels ecologistes, recalquen que en tot moment garantirien “les masses d’aigua dels rius Cardener i Llobregat, així com de la fauna i la flora que en ells conviuen”. L’empresa també diu que la concessió estaria lligada “al nivell i situació dels embassaments”, pel que, en episodis de sequera, “la disponibilitat de la concessió es podria arribar a suspendre”.

La “necessitat” de la reutilització

Des de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, el seu president, Xavier Latorre, valora positivament el projecte “des de la perspectiva que permetria duplicar la reutilització d’aigües regenerades en l’àmbit industrial a Catalunya”. “Estem a favor de la reutilització com a element cooperador dels recursos hídrics”, subratlla, tot afegint, però, que “tota reutilització ha de tenir en compte els criteris de sostenibilitat: econòmics, socials i ambientals”.

Latorre insisteix en el fet que és l’ACA qui té la darrera paraula i qui determinarà si el cabal sol·licitat per l’empresa “és poc, molt o massa”. No obstant això, davant de les queixes dels ecologistes sobre com pot afectar els rius Cardener i Llobregat, diu que té clar que en qualsevol cas l’organisme “els obligarà a retribuir els mateixos cabals en les mateixes condicions, no en tenim cap mena de dubte”.