Catalunya Central necessitarà prop de 9.000 habitatges per destinar-los a polítiques socials en els propers 20 anys

Hi ha 6.673, un 46% de l'objectiu de solidaritat urbana projectat pel 2042

La Catalunya Central necessitarà prop de 9.000 habitatges per destinar-los a polítiques socials en els propers 20 anys. Aquesta és una de les conclusions de les jornades territorialitzades que està duent a terme la Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social del Departament de Drets Socials pels municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada. En l’actualitat, les comarques centrals compten només amb 6.673 habitatges destinats a polítiques socials, un 46% dels que haurà de tenir l’any 2042. Tona, Manlleu, Calldetenes i Berga són els municipis amb més dèficit. Per contra, Solsona i Sant Fruitós de Bages són on més s’acosten a l’objectiu de destinar un 15% dels habitatges a polítiques socials.
El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), el full de ruta que ha d’inspirar les polítiques d’habitatge a Catalunya, marca que l’any 2042 les poblacions amb una demanda residencial forta i acreditada han de poder ampliar aquest parc d’habitatges fins al 15%.

Segons dades de la Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social, la Catalunya Central compta en aquests moments amb 6.673 habitatges destinats a polítiques socials, és a dir, el 8,2% del total. Així, per assolir l’objectiu, fixat en 14.358 pisos, les comarques centrals necessitaran 8.948 habitatges més.

Solsona, el que està més a prop de la ràtio

A les Comarques Centrals, nou municipis formen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on viu el 50% del total de la població. Es tracta de Manresa, Vic, Manlleu, Berga, Torelló, Solsona, Sant Fruitós de Bages, Tona i Calldetenes.

A hores d’ara, Solsona, amb 449 habitatges destinats a polítiques socials dels 3.766 totals, és qui s’acosta més a l’objectiu de solidaritat urbana del 15%, amb una ràtio de l’11,9%. Per contra, Tona, amb una ràtio del 3,6%; Manlleu, del 4,8%; Calldetenes i Berga, tots dos amb el 5,2%, són els que estan més lluny.

Pel que fa a la resta, destaca Sant Fruitós de Bages, que té un 11,7%; Manresa, amb un 9,2% i Vic, amb un 9,1%.

La resta de municipis

Sant Vicenç de Castellet, Centelles, Taradell, Moià i Artés, on viu el 9% de la població de la Catalunya Central, formen part de les àrees urbanes preferents. D’acord amb el pla hauran d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,8% i a més, haurà de promoure quinquennalment nous habitatges amb protecció oficial de compravenda, de tinences intermèdies o de lloguer social a raó de 7 habitatges per cada 1.000 habitants.

Pel que fa a la resta, hi ha 30 municipis, que formen part de les àrees urbanes no preferents i on viu el 30% del total de la població de l’àmbit de les Comarques Centrals, que hauran d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,4%. Pel que fa als 96 restants, ubicats en àrees rurals, l’objectiu és de com a mínim l’1% del total del parc d’habitatges principals del municipi.