L’Arxiu Municipal de Reus i l’Arxiu Comarcal del Baix Camp han culminat els treballs de digitalització del conegut com a “Llibre de Juhí de prohòmens”, un volum que recull els judicis i sentències dictats a Reus entre els anys 1610 i 1717. Es tracta d’un exemplar de gran valor històric i patrimonial de gran rellevància per conèixer la vida quotidiana, les relacions socials i el funcionament administratiu del municipi a l’època de l’Antic Règim i que ara quedarà a l’abast del públic a través de la consulta online.
El regidor d’Hisenda i Recursos Generals, Joaquim Enrech, l’arxivera municipal, Elisenda Cristià, i l’arxiver comarcal, Sabí Peris, han presentat aquest divendres a l’Arxiu de Reus el llibre i la digitalització que se n’ha fet, i han donat detalls tant de la rellevància dels seus continguts com de la significació de poder disposar virtualment d’aquest exemplar.
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, l’Ajuntament de Reus ha organitzat el 23 d’abril a les 18:00 h un acte de presentació pública del llibre de “Juhí de prohòmens”, que inclou una conferència del doctor en Història Eduard Juncosa. L’acte es realitzarà al mateix Ajuntament (plaça del Mercadal, 1). Del 23 al 27 d’abril el llibre estarà exposat a les dependències del palau municipal.
Inicialment, els judicis de la ciutat es registraven en els Llibres dels consells municipals, juntament amb les deliberacions i determinacions adoptades pels jurats i consellers de la vila. A partir de 1610, però, es decidí aplegar-los tots en un únic volum que es va titular “Llibre en lo qual stan continuades les sentènties de Juhí de prohòmens de la vila y terme de Reus y llochs del Moster y Castellvell compresos dins lo terme de la vila de Reus”.
Un centenar de processos judicials
El llibre recull -en un total de 157 folis i alguns annexos- gairebé un centenar de processos judicials contra els habitants inculpats d’haver comès delictes i crims de tota mena a Reus i al seu terme entre 1610 i 1717, amb les seves corresponents vistes i sentències, les quals podien anar des de l’absolució fins a les condemnes més severes (com la mutilació de membres i la pena capital), passant per la vergonya pública, el desterrament, la marca o la pena de galera.
En tots els casos ens trobem davant d’una justícia la finalitat de la qual era el càstig per a l’inculpat o inculpada i l’exemple per a tota la comunitat.
