Aquestes darreres setmanes hem mantingut espais de treball i reunions contínues, sent fermes amb el nostre propòsit de governar per una alternativa transformadora i d’esquerres a la ciutat. Avui s’ha consumat un acord per formar govern municipal, encapçalat per Carles Pellicer (Junts per Reus, ERC i Ara Reus), del qual l’assemblea de la CUP de Reus ha rebutjat formar-ne part.
El primer que vam fer l’endemà de les eleccions municipals del 26 de maig va ser interpel·lar Esquerra Republicana per investir Noemí Llauradó com a primera alcaldessa d’aquesta ciutat i posar fil a l’agulla a un govern d’esquerres i republicà. Vam valorar opcions, les vam escoltar i vam posar els nostres objectius sobre la taula, perquè la CUP no vol governar pel fet de governar, sinó per la capacitat de transformar la realitat d’aquesta ciutat.
Per investir Noemí Llauradó era necessari el suport del PSC, un fet que com a assemblea local i com a projecte polític ens va suposar moltíssimes contradiccions i va arribar a dividir-nos: es tracta d’un dels partits artífex de l’aplicació de l’article 155 i de la repressió a l’independentisme, a més de l’alumne avantatjat del model Innova. D’entrada, un govern a tres (ERC, CUP i PSC) era descartat per totes les parts, però compartíem la sintonia que un nou govern de Carles Pellicer era pitjor. Vam acordar una proposta de cartipàs i 100 mesures socials d’aplicació durant el primer any de mandat.
El PSC de Reus va assumir que no hi hauria alcaldia compartida sinó que Noemí Llauradó faria el mandat sencer, ja que era la part dèbil dins d’aquest possible govern. També van comprometre’s a fer un comunicat públic desmarcant-se de l’aplicació del 155 per la suspensió de l’autonomia i de la judicialització del procés, a més de rebutjar la via unilateral. En aquest escenari a 3, la CUP hauria obtingut les regidories d’Habitatge, Feminisme i Educació, Joventut i Medi Ambient, a més de constituir i presidir la comissió especial per la internalització dels serveis públics.
A banda, també vam mantenir contactes amb Junts per Reus i ERC. La línia vermella de la CUP – i també d’Esquerra en aquell moment – era que no volíem compartir un govern amb Carles Pellicer i Ara Reus. Aquesta condició no va ser acceptada per Junts, i el marge per a la negociació va ser molt escàs perquè el cartipàs el tenien fet: ens van proposar una tinença d’alcaldia vinculada a la «vicealcaldia» de Noemí Llauradó i tres regidories buides de competències. Un altre escull era que Junts vol buidar de funcions la Secretaria i la Intervenció municipal, un fet que no compartim perquè es perd la capacitat d’aquests dos òrgans de fiscalitzar l’acció municipal (Innova, altra vegada).
Dins de l’assemblea de la CUP hi ha hagut moltes diferències sobre els possibles pactes de govern, però sempre hem treballat sota un mateix marc: quina era la millor opció que ens permetia aplicar el nostre projecte de ciutat o, si més no, polítiques transformadores i alternatives en àrees prioritàries. No era del nostre gust governar amb el PSC ni amb ERC, no volem fer bo ningú, només volem explicar que aquest govern a tres era la millor opció per generar una alternativa a la ciutat.
Amb l’escenari que s’ha acabat imposant per Carles Pellicer, un govern format per Junts, ERC i Ara Reus, no hi veiem un projecte que posi les persones al centre de l’acció política, sinó que es tracta d’un mandat continuista de l’anterior. A més, tampoc es justifica des d’una òptica nacional i de llibertats, tal i com ha assegurat ERC.
Per últim, volem valorar el paper d’Esquerra durant les negociacions. Ens ha utilitzat com a moneda de canvi en les negociacions, per justificar un govern amb Pellicer i Ara Reus, sense desvetllar-nos realment quines eren les seves intencions: la CUP de Reus vam apostar en tot moment per fer-la alcaldessa en govern alternatiu d’esquerres – fins i tot en minoria –.
ERC va preferir prioritzar un govern en clau nacional, però després ens vam assabentar que l’alcaldia de Reus la decidien les estructures de partit des de Barcelona, negociant alhora les presidències d’altres institucions supramunicipals (Diputació de Tarragona, consells comarcals…). Esquerra no s’ha mantingut forta en les negociacions amb Junts i ha hagut d’empassar-se Ara Reus al mateix govern municipal, quan es tractava de la seva pròpia línia vermella.
Per tot això, la CUP serem força a l’oposició al ple municipal, tornant a emplaçar ERC a generar les condicions per fer un govern alternatiu a la ciutat el més aviat possible. Farem una oposició dura, taxativa i fiscalitzadora d’aquest nou govern municipal (Junts, ERC i Ara Reus), on s’evidencia un mandat continuista de l’anterior i, per tant, classista i racista (guerra contra els pobres, ordenança de civisme, dos anys d’empadronament per accedir a serveis socials, i un llarg etcètera). Davant d’aquest escenari, la CUP som i tenim l’alternativa per una ciutat per a la majoria.
