Sembla cosa del destí. S’apropa el Nadal i el Refugi Baix Camp està immers en una campanya de conscienciació per evitar les adopcions irresponsables. Només arribar, percebo que serà un dia especial. I no m’equivoco. Em trobo amb el Klaus que està a punt d’abandonar el Refugi. I no, no és el Pare Noel, és un gos de 7 anys, de color blanc i molt eixerit.
Els voluntaris del Refugi Baix Camp fan les seves tasques habituals, però aquesta vegada amb un sentiment de nerviosisme controlat. Veure marxar al Klaus és gratificant, sobretot per a tots els voluntaris que, dia a dia, es deixen la pell perquè els habitants del refugi estiguin el millor possible.
“Ens fa molta pena, però és evident que estem molt contents que hagi trobat una família”, ens diu el Joan Cartanyà, voluntari del Refugi Baix Camp. “Però aquesta és la nostra tasca i el nostre objectiu”, diu mentre arriba el Jonathan, el noi que ha adoptat al gos. “Ha estat amor a primera vista”, explica. “Quan vaig veure al Klaus tenia molt clar que el volia a casa”, afegeix, tot destacant la gran tasca que fan des del Refugi. “La gent no ha de ser tant irresponsable”, diu, referint-se als abandonaments.
Aprofitem el moment per endinsar-nos a les instal·lacions i, així, poder conèixer-les de primera mà. Res està a l’atzar. Potser per això me n’adono que aquest no és un espai qualsevol. Tot està pensat i distribuït per a la comoditat i felicitat dels peluts mentre esperen que algú els vingui a buscar. “Es tracta que estiguin el millor possible. Tots estan controlats. De fet, tenim un veterinari que els controla i un molt bon equip de voluntaris que vetlla, dia rere dia, pel seu benestar”.
Mentre camino pel refugi el Joan m’explica que des del Refugi treballen molt per conscienciar a la gent. “De fet, treballem molt amb nens. Ens agrada que vinguin aquí i puguin fer-nos totes les preguntes que calguin. D’aquesta manera ells poden veure com és d’important ser responsable quan es pren la decisió de tenir un animal a casa”, explica.
En aquests quinze anys que el Refugi Baix Camp porta obert, més de 1.500 animals (gossos i gats) han trobat família. I avui han sumat una xifra més en aquest comptador amb la partida del Klaus. Esperem que en aquest nou any que entrem el comptador segueixi augmentant i que, com diu el Jordi, la gent prengui consciència que un animal no és com una joguina “que la podem deixar aparcada a un costat. Se’ls ha d’estimar i cuidar fins al final”, conclou.
