L’ús del solar de la Sedera divideix opinions. Quina és la millor solució?
El solar de la Sedera és polèmic des de fa un munt d’anys. Al seu moment vam rebutjar la proposta de l’Ajuntament de fer les torres de 12 pisos d’alçada perquè no era compatible amb l’entorn. Volem que el que es tiri endavant sigui un projecte participat per la gent de Reus, no únicament pels veïns del Passeig Misericòrdia, perquè considerem que aquest passeig és patrimoni de la ciutat. També volem que sigui compatible amb l’entorn: és a dir, ni torres de 12 pisos, ni grans superfícies que alterin l’entorn del Passeig. A nosaltres ens agradaria que fos una zona edificable, una urbanització, un equipament públic…
En l’última reunió que van tenir els veïns de Monestirs amb Mercadona, asseguren que l’empresa continua molt interessada i que ells ho veuen com la millor opció, tenint en compte que no afectaria la mobilitat del Passeig Misericòrdia.
A nosaltres ens preocupa molt la mobilitat, sobretot als que vivim al Passeig. Hem preguntat als veïns de Mas Mainer sobre el nou Mercadona que hi ha allà i ens han dit que és un caos. El camió de càrrega i descàrrega arriba a les 5 de la matinada. Hi ha tot un operatiu al voltant d’una gran superfície com aquesta molt important, no només en l’horari d’apertura. Volem protegir el Passeig davant d’aquest moviment de grans superfícies. A més, no parlem només de planificació urbanística. No té sentit que al Passeig de Misericòrdia i voltants hi hagi 7 supermercats i al barri Gaudí, per exemple, no n’hi hagi cap. Algú ha de planificar la ciutat.
Però, el solar de la Sedera pertany a l’àmbit del barri Monestirs. Per què en aquest cas s’hauria de comptar amb l’opinió de tota la ciutadania?
Perquè considerem que el Passeig de Misericòrdia és un espai de ciutat. No és només dels que vivim allà.
De fet, s’ha creat una plataforma que defensa convertir l’antiga Sedera en un espai públic, a la qual l’Associació de Veïns (AVV) Mas Vilanova s’ha adherit.
Una sèrie de veïns del Passeig Misericòrdia es van reunir i van tirar endavant una plataforma. Quan Mercadona ens va venir a parlar sobre tot aquest tema, nosaltres, com a AVV de Mas Vilanova vam convocar una assemblea amb els socis. Com a entitat, vam concloure que d’entrada no ho tenim molt clar. La nostra opinió com a entitat coincidia amb la d’aquests veïns, per això, ens van venir a buscar.
En el cas que el projecte de Mercadona tiri endavant, què teniu pensat fer?
Si veiem que avança d’alguna manera, ens haurem de plantejar opcions més reivindicatives de cara a aturar-ho. De fet, ja hem parlat amb experts en temes d’urbanisme, ja que hi hauria unes repercussions urbanístiques importants. Per la via administrativa esgotarem tots els recursos que tinguem a la nostra disposició i, evidentment, per la via reivindicativa també farem les accions que calguin per evitar aquest projecte.
Des de la Coordinadora demanen la seva dimissió com a president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) perquè consideren que, com a tal, vostè no està sent imparcial. Què n’opina?
La Federació està formada per 29 associacions actualment i ens reunim cada tres mesos. Els acords de la Federació es prenen a l’assemblea, no els pren el president. Per tant, evidentment, el president de la Coordinadora no s’assabenta del que passa a la Federació, entre altres coses perquè no ve a les assemblees perquè no forma part de la Federació.
També l’acusen de no seguir el mateix patró a l’hora de federar les associacions i fer-ho en funció del seu propi interès…
Hi ha un acord de l’assemblea que diu que, si en un barri hi ha una entitat federada, no es deixarà entrar a una entitat paral·lela que operi en el mateix barri. Des que es va prendre aquest acord no ha entrat cap entitat paral·lela, cap ni una.
Considera que com a president de la Federació treballa més al costat de l’Ajuntament que no pas dels veïns?
Defenso els interessos de l’entitat. El senyor Machado no forma part de l’entitat, per tant, difícilment podrà saber com actuo jo en un determinat moment. També és president de l’AVV del barri del Carme i s’han donat de baixa fa poc de la Federació perquè no vam anar a les seves festes. Un motiu de pes (irònicament). Jo obeeixo les ordres de l’assemblea, les quals s’executen posteriorment, un cop al mes quan es reuneix la Junta Directiva. Qui parli dels acords de l’assemblea sense assistir i sense tenir les actes, està parlant per parlar.
D’altra banda, la setmana passada, des de la Federació, vam fer un comunicat en contra del tancament de l’accelerador lineal i vam fer responsable al senyor Carles Pellicer. Quan he d’atacar l’Ajuntament, l’ataco i quan hem de sortir a reclamar, ho fem.
El gener de 2019 deixarà el seu càrrec perquè així ho preveuen els estatuts després de dos mandats. És moment de fer autocrítica?
Quan vam arribar ens vam trobar una entitat absolutament destrossada i molts d’aquests que ara parlen van ser responsables, en part, del desastre que ens vam trobar. Parlo d’un desastre, fins al punt d’haver arribat a les mans entre alguns veïns. Aquest era el clima de la federació quan nosaltres vam arribar: absolutament desprestigiada i sense cap campanya. Jo crec, modestament, que hem aconseguit recuperar l’ambient, una certa unió de totes les entitats, tenim projectes propis i altres de la mà de l’Ajuntament… Hem aconseguit ser una entitat de referència a la ciutat, amb un cert prestigi. S’ha fet bona feina i s’ha tirat endavant un projecte maco amb el qual hem aconseguit que el moviment veïnal tingui un paper protagonista a la ciutat. A més, va ser la meva Junta, quan vam arribar, la qual va canviar els estatuts i vam imposar aquest imperatiu del màxim de dos mandats per persona. Al gener es complirà el màxim dels meus dos mandats, llavors es presentaran altres candidats i l’assemblea decidirà.
