Un any més que deixem enrere. Com s’enceta el 2018 des de la regidoria de Benestar Social?
Aquest any l’encarem amb molta il·lusió perquè fa dos anys vam començar una reestructuració interna molt important en la organització. Després d’un moment tan cru com la crisi, vam decidir reorganitzar-nos per aprendre de tot el que havíem viscut i fer-nos més eficaços. Així doncs, es va distribuir el personal, no per zones –com fins al moment–, sinó per àmbits: l’àmbit de la infància, l’àmbit de gent gran, l’àmbit comunitària, de violència… Això ens dona la possibilitat que les persones que atenen els usuaris estiguin més especialitzades en l’àmbit i casos que han d’atendre. Com qualsevol nova organització, necessita un temps de rodatge. Però, al setembre ja va fer un any de la implementació i ara podem veure els fruits d’aquesta reestructuració.
Com ha afavorit l’augment de més de mig milió d’euros del contracte programa amb el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat?
Per una banda, es financen alguns serveis que nosaltres ja fem, com el Punt de Voluntariat. Una altra de les finalitats de la Generalitat, és que tots els Centres Oberts tinguin una coordinació a nivell municipal. A Reus eren tots municipals menys un, que és Mossèn Frederic Bara. Per tant, només afectarà aquest. D’altra banda, Reus era l’únic municipi de més de 50.000 habitants que no gestionava directament l’equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència i el Servei d’Integració en Famílies Extenses (SIFE). Es realitzaven des del Consell Comarcal i, finalment, hem aconseguit integrar-los dins de l’estructura de Serveis Socials de l’Ajuntament, la qual cosa facilita molt la coordinació entre tots els equips. El contracte programa també ens permet augmentar el personal del servei d’Atenció Primària en dues línies: amb els tècnics –treballadors i educadors socials– i també amb servei de suport administratiu, una figura molt important perquè són administratius adequats a la feina social.
Una de les iniciatives de la regidoria –des del 2012– és el servei d’assessorament sobre el deute hipotecari. Quantes persones han estat ateses fins ara?
Fins ara s’han atès 818 expedients, que es tradueix en unes 3.300 persones. La majoria de casos s’han resolt i molts en dacions en pagament, en benefici de la família. El servei compta amb una llicenciada en dret però, a més, també amb 4 voluntaris que provenen del món de les entitats bancàries i ens ajuden. L’objectiu és que les famílies que es troben en aquesta situació es puguin beneficiar al màxim tenint en compte la normativa de cada moment. Segurament, algunes vegades no trobem la solució de la seva vida, però tampoc és el problema de la seva vida.
En la majoria de casos la solució acaba sent trobar un habitatge per aquella família?
Si, però les possibilitats són diferents en funció de les necessitats de cada persona. Hem aprés a obrir els ulls a la gent i pervenir-los quan creiem que un lloguer és massa car dins les seves possibilitats. De vegades, s’han de compartir habitatges perquè hem de gestionar els recursos públics tan bé com puguem. Posteriorment ja es buscarà una solució més adequada. De la mateixa manera que no es pot donar un pis a una persona que no té ingressos perquè ens acabaríem trobant amb la mateixa situació.
També es negocia amb entitats bancàries.
D’ençà que vam fer conveni amb la Generalitat col·laborem amb Ofideute, que és el servei que s’encarrega de fer la mediació amb els bancs. Hi ha bancs, com el Sabadell que quan hi ha una persona que no fa els pagaments ho sol gestionar directament. D’altres bancs que mostren disposició són La Caixa, el BBVA… N’hi ha d’altres, com Bankia, que no estan disposats a fer res. I el que sap més greu és que es tracta d’una entitat que va ser rescatada amb diners públics.
S’ha estabilitzat aquesta problemàtica a Reus?
S’ha estabilitzat encara que el nostre servei continua atenent casos. Aquest any hem aturat 99 desnonaments, però ara la majoria són de lloguer.
L’emergència habitacional comporta una altra problemàtica com és l’ocupació il·legal d’habitatges. Quina sortida es pot donar a aquestes famílies?
Respecte a les ocupacions il·legals, partim de la premissa que és una situació irregular i que s’ha de resoldre. Com a consistori, no volem avalar les ocupacions il·legals. Per tant, valorem la situació d’aquella família i busquem una solució. El nostre objectiu és que les persones estiguin en una situació regular allà on visquin.
Es detecten molts casos en què l’ocupació no s’estigui realitzant per necessitat?
En l’ocupació hi ha perfils diferents. Les més greus són les ocupacions que es deriven de màfies i actes delictius i que després comporten problemàtiques amb els veïns. En aquest cas, hi ha actuacions per part de la Guàrdia Urbana. També existeix una situació intermèdia, amb persones que fan l’ocupació perquè així no paguen res –ni pis, ni subministrament– però quan s’estudia el seu cas, realment, estan en una situació de vulnerabilitat. Aquests són probablement els casos més complexos, però s’atenen com persones amb una necessitat social.
El 2017 ha estat un any convuls respecte a problemàtiques de les ocupacions. Quines solucions es plategen al problema des de la regidoria?
Qui més ens pot ajudar en tot aquest procés són els veïns. Ja al 2012, 2013, 2014 i sobretot al 2015 vam realitzar un protocol de formació als veïns. Fruit de l’acció del 2015, ho vam posar a disposició de les AAVV, i alguns han participat més i altres menys, d’una manera o d’una altra. Un model d’èxit en aquest àmbit ha estat el dels veïns del barri Gaudí, que han frenat moltíssim l’ocupació més conflictiva i això ha ajudat a regularitzat la situació de famílies amb necessitats.
Quines accions han dut a terme els veïns del barri Gaudí per frenar aquesta ocupació?
Han realitzat moltes accions i de forma constant. A més, han col·laborat amb Mossos, amb Guàrdia Urbana… També han dut a terme tot un treball de proximitat amb les famílies i persones que estaven ocupant per poder valorar quina és la situació de cadascuna. L’actuació dels veïns és molt important perquè són els nostres ulls.
El 2017 ha tornat a haver-hi un repunt de casos d’ocupació. Es durà a terme alguna nova iniciativa o es continuarà treballant en la mateixa línia?
Si trobem noves fórmules, les aplicarem. Nosaltres estem encantats de fer coses noves. Però de moment, el sistema actual pot continuar funcionant. Aconseguir una ocupació 0 és molt difícil, però en tot cas s’ha de lluitar perquè no sigui el problema de la ciutat i sobretot dels veïns que es troben al costat.
Una altra necessitat bàsica és l’alimentació. El dimecres 17 de gener es va signar el conveni de col·laboració entre la Fundació PortAventura, PortAventuraWorld i l’Ajuntament de Reus en el Projecte de recuperació i distribució d’aliments frescos.
PorAventura (PA) ha vist com hem estat treballant i s’ha sumat al projecte. Aquesta empresa ja ha estat fent tot un treball intern d’evitar el malbaratament alimentari. Però, els faltava trobar una sortida per tot aquest aliment excedent.
El conveni va més enllà de la donació de producte fresc.
Amb el conveni posem en comú el treball que s’ha fet per part de tots dos organismes. Hi ha la intenció que, més endavant, ens puguin donar també la resta d’aliments cuinats i els excedents de convencions. Nosaltres haurem de ser capaços d’assumir tota aquesta gestió. A banda del dinar que ens puguin donar, hi ha també les accions conjuntes de conscienciació al personal. PA aprofitarà del coneixement que hem generat nosaltres per dur a terme més accions.
Com afavoreix que una empresa de l’envergadura de PA participi en aquest projecte?
És un reconeixement a la feina ben feta i una oportunitat de créixer tots plegats. El fet que PA no estigui al terme municipal de Reus ens ha de donar aquesta oportunitat que altres municipis s’hi vulguin afegir. També ha de ser una oportunitat perquè el món de l’hostaleria entri.
