Ets la Chica Interviu 2017. Com et sents?
Molt feliç i emocionada. Encara no m’ho puc creure! He de dir que no creia en els concursos i em pensava que no hi hauria possibilitats per a mi (riu).
Ha estat difícil arribar fins aquí?
El més difícil ha estat el pànic escènic. Que em facin fotografies m’agrada, però el pànic escènic era el que em tirava enrere; fins i tot, m’havia passat pel cap no presentar-me al certamen. Al final, vaig aconseguir reunir forces i tirar endavant. Per sort, ot va sortir bé… Però és cert que em feia molta por sortir a l’escenari.
Quan vas començar al món de la moda?
Farà un any.
Només un any?
Sí. Algun cop sí havia fet alguna sessió de fotografies, però posar-m’hi de debò, la veritat és que fa un any. Vaig començar a fer sessions, estilisme… I al final vaig localitzar a un home que buscava noies per al concurs Interviú. Va ser quan vaig contactar amb ell. Em va apuntar i així va ser. Hi ha noies que, com jo, contacten amb fotògrafs que et poden facilitar l’entrada d’aquest concurs o d’altres fotògrafs que busquen noies; tot i que també et pots presentar lliurement, és a dir, no és necessari que hi intercedeixi una tercera persona.
Llavors vas decidir presentar-te al concurs…
Vaig enviar quatre o cinc fotografies de l’estil que buscava aquesta revista i Interviú va anar publicant les fotografies de les noies que ens hi presentàvem. De 500 noies van escollir-ne 30. D’aquestes 30 vam ser 16 i de les 16 vam passar a ser-ne 12. Hi ha tres tipus de premi: la votació per Twitter, pel lloc web i, l’última, pel jurat. Jo vaig guanyar la votació del jurat. El jurat va considerar que era la noia més “completa”: els hi va agradar la disfressa, el ball i la idea de l’actuació, ja que vaig fer una representació de burlesque. Imagino que també els hi va agradar l’actitud.
Quant de temps ha durat aquest procés? Molts nervis?
El procés ha durat uns cinc mesos. No he passat nervis perquè no em pensava que m’arribessin a escollir. Imagina’t si me’n vaig oblidar del concurs que, fins i tot, em vaig tenyir el cabell de color rosa florescent! (riu). Fins un dia que vaig anar al quiosc i vaig comprar-me la revista. Va ser quan vaig veure tantes noies… Em pensava que no tenia cap possibilitat! Creia que no m’escollirien per anar a la fase final. Al poc temps em van trucar des de la revista perquè anés a Madrid! Tot i l’emoció, m’ho vaig pensar dues vegades, per tot plegat, i perquè també suposava un cost econòmic. El fotògraf em va convèncer que hi anés, si més no per viure l’experiència. Finalment, vaig pensar: i per què no? I mira… per coses de la vida, hi he anat, ho he intentat i he guanyat!
Però què és el que et va moure per presentar-te a ‘Chica Interviu’?
El meu objectiu sempre ha estat de tipus moda, més d’editorial; però la meva constitució fa que sigui més difícil entrar-hi perquè em falta alçada, tinc el pit operat (i això és una cosa que influeix)… Hi ha uns paràmetres establerts. A banda, també em deien que havia d’apostar per un estil més sexy. I tenia ganes de provar-ho -tot i que m’agradin els dos estils –, ja que Interviú és una revista molt respectada des de fa molts anys.
Què ha significat per a tu, Mary, ostentar aquest títol?
Per a mi significa responsabilitat i, sobretot, que he aconseguit un repte jo sola per a la meva vida. Poques persones creien en mi –en l’aspecte del modelatge- i això ha estat un gran pas, i és un orgull. Em fa sentir molt completa, que he aconseguit quelcom que em fa feliç i que és gran. Sobretot perquè és en tot l’àmbit espanyol i no ha estat fàcil arribar fins aquí.
Imagino que t’espera un any dur de feina…
Aquesta setmana he fet les fotografies de la portada que sortirà el pròxim 8 de gener. I si surten més coses endavant! M’encantaria, la veritat! Tinc moltes ganes de fer coses, estic molt entusiasmada. També m’agradaria presentar-me a Gran Hermano.
Tens clar que et vols dedicar al món de la moda?
Aquesta experiència m’ha servit de precedent i tinc moltes ganes de fer més projectes. Jo sóc com un camaleó: puc ser molt editorial, però també molt sexy, no tinc cap problema. La moda la porto dins. Quan tinc una càmera de fotos davant meu em transformo. Hi ha una connexió, tinc i sento amor vertader amb la càmera. S’ha de tenir actitud.
Què ha sigut el més difícil d’arribar fins aquí?
El poc temps per dedicar-me més en aquest món. Estic treballant de forma estable i en el món de la moda. Quan tinc temps sí que faig sessions.
I el més gratificant?
Sobretot la gent que coneixes i les experiències que vius. També és veritat que el fet de ser ‘Chica Interviú’ et fa sentir especial.
A primera vista, aquest món sembla ser frívol. T’agradaria trencar amb algun estereotip?
He conegut gent meravellosa i persones molt bones també. Durant el concurs m’he sentit molt a gust i còmode amb la gent, no he vist ni he sentit rivalitat. Ens hem anat animant les unes a les altres i hem sigut bones companyes.
El físic importa?
Sí que importa, però també importa l’actitud.
Acabem l’any 2017. Quin desig tens per l’any que ve?
Estar viva, tenir salut i després el que arribi. No tinc cap expectativa, no m’agrada massa ser somniadora. Si arriba alguna cosa millor? Doncs perfecte! Però si no arriba, tampoc passa res. S’ha de tenir els peus a terra. Tot i que espero que el fet de sortir a la portada d’Interviu m’obri moltes portes.
