Mariluz Caballero, regidora delegada de l’Àrea d’Hisenda a l’Ajuntament de Reus: “Els pressupostos que hem presentat aposten per la qualitat”

Mariluz Caballero, regidora delegada de l'Àrea d'Hisenda a l’Ajuntament de Reus. Foto: Laura V-M

Per què va decidir dedicar-se a la política?

Més que decidir dedicar-me a la política vaig passar a formar-ne part gràcies a la proposta que l’alcalde Carles Pellicer em va posar sobre la taula per formar part de la seva candidatura aquestes eleccions. És cert que un cop t’ho posen sobre la taula, t’ho planteges i ho analitzes amb la família i amb l’empresa, perquè vinc del sector privat amb més de 30 anys d’experiència, valores els pros i els contres i acabes veient que és un projecte atractiu, tant en l’àmbit personal com en l’àmbit professional, amb una vocació de servei i amb molta responsabilitat. La decisió va ser que passava a formar-ne part i a partir d’aquí es desencadena el procés fins a arribar a estar asseguda en aquesta taula.

Quines competències té la seva regidoria?

Aquesta regidoria actualment té les competències d’Hisenda, de Contractació, de Patrimoni i de Població.

De quins impostos es nodreix principalment l’Ajuntament?

L’Ajuntament de Reus es nodreix principalment de l’impost sobre Béns Immobles (IBI), que representa un terç aproximadament del que serien els ingressos,  després li seguirien els impostos ordinaris sobre vehicles i l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), els quals representarien aproximadament un 10%. D’altra banda hi ha impostos com la plusvàlua i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), que tenen un comportament més elàstic. En el cas de la plusvàlua es depèn del nombre de transmissions patrimonials que s’executin durant un any, i en el cas de les construccions depenent de l’activitat econòmica.  De cara al 2020 podrien representar un 5% dels ingressos.

Per tant, diria que els impostos municipals són alts o baixos?

Crec que és una pregunta que s’ha de contestar amb molta rigorositat. No és una resposta subjectiva perquè els ajuntaments tenim un indicador de pressió fiscal en el qual tots els consistoris estem obligats, anualment i d’acord amb el Pla General de Comptabilitat Pública, a fer aquest càlcul que mesura el que tributa cada ciutadà. Dit això, i per tindre la base d’aquesta fórmula que és legal i que estem obligats a realitzar de la mateixa forma tots els ajuntaments, diríem que l’Ajuntament de Reus en aquests moments comparat amb els set municipis més importants, per dir-ho d’alguna manera, de la mateixa província estaria en un 25% més baix.

De quin pressupost disposa l’Ajuntament de Reus per l’any vinent?

L’Ajuntament de Reus disposa de 123.541.070,31 € pel 2020.

Això representa un 13% més respecte als comptes d’enguany. Quines són les diferències principals respecte als pressupostos vigents?

La diferència principal és una aposta clara per la qualitat dels serveis. Això ho podríem desencadenar en dos vessants: per una banda en incrementar la qualitat dels serveis actuals, com l’ampliació del contracte de la brossa, que significa una ampliació en import d’1,6 milions d’euros respecte a l’any anterior, i per una altra banda en una actualització de tots els contractes, que hem fet a través de les noves prestacions.

Un altre punt molt important a tenir en compte és el fet que vencen totes les carències de crèdits que teníem concedits en el passat, i això ens permet tenir una situació més sanejada. Aplicar els increments salarials que els hi pertoca als treballadors i dedicar 6,5 milions d’euros a un pla d’inversions és un altre de les línies mestres d’aquests pressupostos.

Durant la presentació dels pressupostos parlàveu de cohesió social. Quina partida assignareu a aquest àmbit?

L’aposta d’aquest govern és la cohesió social. Introduirem la progressivitat fiscal a les noves ordenances, a la vegada que mantindrem i incrementarem un pla de subvencions. Per resumir-ho et diré que estem parlant d’uns 8 milions d’euros en subvencions.

Els pressupostos també preveuen una reducció d’un 2% dels preus públics de les escoles bressol. Amb aquesta reducció es garanteix l’accés a l’educació pública?

Quan un ajuntament recapta impostos una de les tasques que ha de fer és la de redistribuir les riqueses perquè la majoria de serveis puguin ser públics o quasi públics. En el cas de les escoles bressol el fet que es fomenti una reducció d’aquesta taxa significa apostar per aquesta línia, que a més a més no només l’hem de reforçar amb la reducció en si mateixa, sinó en el manteniment de les subvencions. Això significa que les famílies més vulnerables puguin arribar a assolir que aquesta tarifa sigui gratuïta.

Recentment han tret a concurs públic l’adjudicació del nou contracte de recollida de residus i neteja viària.  Quin cost suposarà aquest pel consistori?

Significarà un cost de 13,6 milions d’euros en total. L’1,6 que parlàvem abans és l’increment respecte al contracte actual.

La CUP ha estat sempre molt crítica en la forma en què l’Ajuntament gestiona el contracte de la brossa.

La CUP bàsicament fa un plantejament diferent de model. En lloc d’externalitzar-lo vol realitzar un sistema internalitzat. Aquest és un model no viable econòmicament per l’Ajuntament de Reus, primer per l’import i segon perquè significa un volum d’inversions molt important de gairebé 17 milions d’euros i assumir els més de 200 treballadors que tenen.

Ha estat fàcil arribar a un acord per aprovar els pressupostos?

Aquest ha estat un exercici fet amb molta responsabilitat, planificació, rigor i realisme, que és la base que aquest govern ha volgut assentar abans de seure per plantejar uns pressupostos. Som un govern sòlid, ampli i estable i això ens ha permès posar com a punt central la planificació i aprovació d’aquests pressupostos.