Constituït el Consell Municipal de l’Habitatge, per impulsar polítiques d’accés a l’habitatge

El consell es fixa com a objectius generar debat i opinió en relació a l’habitatge, fomentant el consens en les polítiques municipals; formular propostes en matèria d’habitatge a la ciutat

El Consell Municipal de l’Habitatge, creat per acord del ple de l’Ajuntament per avançar cap al dret efectiu a l’habitatge de la ciutadania, ha celebrat aquest dimarts, 24 de novembre la seva reunió constitutiva amb el propòsit de  debatre i formular propostes sobre la política municipal d’habitatge a partir de  la participació de la ciutadania, entitats i col·lectius, agents econòmics i socials, i representants de l’Ajuntament.

 

El consell es fixa com a objectius generar debat i opinió en relació a l’habitatge, fomentant el consens en les polítiques municipals; formular propostes en matèria d’habitatge a la ciutat; i servir de fòrum on el govern municipal faciliti informació sobre la seva acció en matèria d’habitatge, i fer-ne el seguiment. En particular, seguir el desenvolupament del Pla Local d’Habitatge de Reus.

 

Presidida per la regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, el consell ha constituït en la seva primera reunió els grups de treball, que han de debatre a l’entorn de quines necessitats d’habitatge té la ciutat, on estan localitzades aquestes necessitats d’habitatge; i quines polítiques s’endeguen per cobrir aquestes necessitats detectades.

 

La reunió també ha servit perquè la vicepresidenta del consell, la regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge, Teresa Pallarès, apunti les línies de treball de la regidoria, centrades en facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer, constituint una oferta d’habitatges a preus assequibles; i el desenvolupament de mesures per evitar la pèrdua de l’habitatge.

 

Finalment, el consell  s’ha fet seu l’encàrrec del ple de l’Ajuntament relatiu a les ocupacions il·legals d’immobles, amb dues línies de treball: l’actualització del protocol d’actuació per evitar les ocupacions il·legals i la planificació de les mesures per garantir la informació als propietaris, el civisme, les relacions veïnals i la convivència; i l’elaboració d’una base de dades objectiva d’habitatges ocupats de manera il·legal a Reus.

 

Membres del Consell Municipal de l’Habitatge
A més dels membres del govern de Reus que ostenten la presidència i la vicepresidència, el consell municipal estarà compost pels següents membres:

  • Un representant de cadascun dels grups polítics municipals.
  • Un representant de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
  • El Síndic Municipal de Greuges.
  • Cinc ciutadans de a títol individual, seleccionats aleatòriament d’entre les persones inscrites al Registre Ciutadà de Reus que hagin manifestat interès en matèria d’habitatge.
  • Un representant de les associacions de veïns federades
  • Un representant de cadascuna dels següents entitats, moviments i col·lectius socials (Creu Roja, Càritas, Fundació Pere Mata, Cooperativa Llars Familiars HSJ, SCL, Reus Refugi, Consell de la Joventut de Reus, Consell Municipal de la Discapacitat, Consell Municipal de la Gent Gran, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
  • Un representant dels agents econòmics, socials i professionals (Gremi de la Construcció del Baix Camp, Cambra de la Propietat Urbana de Reus, CoopCamp, Ateneu cooperatiu del Camp de Tarragona, Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de la província de Tarragona, Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d’Edificis de la província de Tarragona, Entitats financeres més importants pel que fa a la propietat immobiliària a la ciutat: Bankia, Caixabank, BBVA, Banc Sabadell, SAREB; Col·legis Professionals d’Arquitectes, Arquitectes Tècnics i Advocats, Escola d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili.
  • Persones expertes en la matèria.
  • Tècnics municipals i de l’empresa Reus Desenvolupament Econòmic experts en la matèria: participació, urbanisme, habitatge, serveis socials, joventut, hisenda municipal i immigració, en funció dels temes a tractar segons l’ordre del dia establert, amb veu però sense vot.