L’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, ha anunciat aquest cap de setmana que durant tots els dijous i divendres del mes de febrer hi haurà dues hores cada tarda de portes obertes al nou Centre d’Interpretació del Memorial Democràtic de la Guerra Civil “Antic Molí de Cal Gineret”, de les Borges Blanques, que va ser inaugurat tot just fa uns dies. Així, els dijous del mes de febrer, entre les 16 i les 18 hores, i també els divendres de febrer, entre les 18 i les 20 hores, es podrà visitar gratuïtament l’equipament.
La mesura està pensada per a què la població borgenca pugui conèixer de primera mà com ha quedat l’espai, recuperat desprès de les dues fases en les quals s’ha restaurat l’edifici arquitectònicament, i de que s’hagi museïtzat amb un modern equipament audiovisual que permet viure una experiència immersiva als visitants fent servir les tecnologies mapping, blending i warping.
D’aquesta manera, totes les persones que s’hi apropin veuran les imatges de vídeo dins d’un dels cubs de l’antic molí per posar-se en la pell d’una família borgenca, i recrear històricament com va ser un dels onze bombardejos que les aviacions alemanya i italiana van dur a terme entre l’abril de 1938 i gener de 1939, en plena Guerra Civil, per castigar la població considerada “feu del president Macià”, pel bàndol franquista. Per dur a terme la recreació, l’empresa Inside, entre altres accions, ha entrevistat el borgenc Josep Quintillà, de 95 anys i un dels supervivents que va viure en primera persona com van ser aquells bombardejos.
Per tant, a partir d’ara la capital garriguenca disposa d’un nou espai de promoció turística i cultural, a través del qual es pot conèixer millor la història d’aquest espai que data del 1890 i que disposa de més de 10 cubs amb capacitat per aproximadament un milió de litres d’oli. Amb tot, cal tenir present que l’espai també havia acollit 3 col·legis, entre el 1913 i 1919 quan s’hi van instal·lar els frares mercedaris; entre el 1920 i 1922 quan s’hi van establir els frares franciscans, que ara estan al Col·legi Mare de Déu de Montserrat; i les aleshores anomenades “Escoles Nacionals”, entre els anys 1931 i 1934 aproximadament.
Amb tot, durant la Guerra Civil i donada la monumentalitat de l’edifici en aquells moments, que ocupava fins a tres pisos amb correus de pedra massissa, es va considerar un edifici segur i s’hi va instal·lar un refugi antiaeri que ara es pot recuperar per a la memòria de les generacions actuals i futures.
