Virginia Callao: “Els accidents no tenen data, sempre es necessita sang”

Entrevista a Virginia Callao, directora del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

0
834
Virginia Callao, directora del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Foto: EF
Wifi_Penedès_728x90

-Quina és la diferència entre ser donant de sang i ser donant de plasma?
Ser donant de sang total, que és la donació convencional, és quan un donant ve de manera espontània i fa tots els passos necessaris per donar sang; la traiem tal com està a les seves venes. La posem en una borsa coagulant, que permet que la sang estigui líquida, i després fraccionem els diferents components de la sang. És a dir, si un pacient solament necessita transfusió de glòbuls vermells, para quins donar-li tots els components de la sang? En una donació de sang s’ajuda a tres persones amb 3 components de la sang: glòbuls vermells, plaquetes i plasma. La sang es fracciona en la nostra central de Barcelona.

En la donació de plasma, solament obtenim el plasma del donant i no tota la totalitat dels components de la sang. Extraiem el plasma, que és groguenc i es queda en la superfície de la sang, amb l’ajuda d’una màquina i posem el plasma en petits tubs. Aquesta donació té diversos usos: la transfusió i l’anada a la indústria per obtenir hemoderivats per fer medicaments imprescindibles per als pacients.

-Quina vida útil té la sang?
La sang que arriba a un pacient ha d’estar igual de bé que quan surt del donant, així que l’hem d’emmagatzemar en unes condicions perfectes perquè estigui com si no hagués sortit de la sang del donant. Com us he dit abans, la sang total la fraccionem perquè estigui d’una manera òptima conservada. Els glòbuls vermells els hem de conservar en una nevera a 4 graus i ens poden durar fins a 42 dies. Les plaquetes hem de guardar-les a una temperatura ambient i solament poden durar 5 dies; són el nostre cavall de batalla perquè ens duren molt poc. Finalment, el plasma l’hem de congelar i podem mantenir-ho en perfectes condicions fins a 3 anys. Per tant, com veieu, cada component té les seves característiques específiques de conservació i la seva data de caducitat.

-A més de la donació de sang, també us encarregueu de la de teixits. En què consisteix?
La donació de teixits es fa a través de persones mortes. De la mateixa manera que es poden donar òrgans, que és un procés més conegut, també es pot fer amb els teixits: vasos sanguinis, tendons, vàlvules cardíaques, etc. Es pot aprofitar tot i és molt útil. Per exemple, la donació de pell és fonamental per a les persones que sofreixen de cremades i de la de còrnia millora molt la visió del pacient.

A més de la donació de sang i de teixits, també som un centre que organitzem la de medul·la òssia, de llet materna i del cordó umbilical. La llet materna és un producte que és el millor medicament pels nutrients que porta per als nens prematurs; evita moltes infeccions. D’altra banda, abans el cordó umbilical es tirava i ara es guarda perquè té molts usos diferents.

-La gent està acostumada a donar sang?
Cada vegada més, també estem incidint molt en la població. Fem campanyes de tota mena i a Catalunya sempre estem fent alguna acció de conscienciació per fer entendre a les persones que quan un familiar o conegut ve i necessita sang, la té perquè hi ha gent que altruistament ve a donar la seva sang. Cada vegada més es va entenent, però encara hi ha molts frens. Sobretot per la falta de temps, per desconeixement, per por de les agulles, per por que els trobin algun problema; potser és perquè hi ha prou desinformació sobre la donació de sang, però crec que a poc a poc es va superant.

-Quin és el col·lectiu que costa més que vagi a donar sang?
Lamentablement, la gent jove i els més majors. El gruix de la gent que dóna sang és dels 30 als 50 anys. Per sobre dels 50 anys ja comença a haver-hi malalties i això fa que, de vegades, es limiti molt la donació. Per sota dels 30 anys, a la universitat sí que hi ha un bec de donació dels estudiants però després és un període de la vida en què potser s’està per altres coses.

-Quines actuacions esteu realitzant actualment a la província de Tarragona?
La veritat és que fem un munt de campanyes, sempre intentem fer coses noves; moltes associacions i entitats ens ajuden. Cal destacar que la província de Tarragona és molt solidària. Una de les coses per la qual ens caracteritzem a Tarragona són les maratons de donació de sang, que es realitzen durant 12 hores ininterrompudes en un lloc emblemàtic de la ciutat. Per exemple, a Tarragona les fem en el Teatre Tarragona. La marató de Tarragona és la més gran d’Europa perquè sol passar de les 1.000 donacions; fins i tot hem arribat a les 1.400 donacions. També fem campanyes per tot el territori, cada dia surten un o dos equips a pobles del territori per realitzar donacions.

A més, tenim punts de donació interna en diferents hospitals. A l’Hospital Joan XXIII tenim un punt obert cada dia, a Reus un que obre tres vegades a la setmana i a Tortosa un que ho fa un dia a la setmana. Com a novetat, aquest any hem pensat obrir punts mensuals a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, al Vendrell i a Valls.

-Per què creu que és necessària la donació de sang?
La transfusió de sang és un dels pilars de la medicina d’avui dia. Personalment, no puc pensar en un hospital que no tingui una nevera amb sang perquè ara mateix ve un motorista accidentat i el primer que ens demanen és transfusió de sang. Per tant, no concebo que la medicina avanci si no té un banc de sang que la recolzi. Avui dia, no es pot obtenir sang artificial; l’única manera d’obtenir la sang tan necessària per als hospitals és per la donació altruista. Al nostre país tenim molta sort perquè dónes del 1985 tenim una donació voluntària, no remunerada i segura; crec que va ser un pas fonamental. En molts països no és així, hi ha països en el que els pacients que necessiten sang necessiten portar ells mateixos als donants.

-Quin és el període de l’any amb més demanda de donacions?
En general, tot l’any es necessita sang. Si ens basem en la cirurgia programada, potser a l’estiu es necessita menys perquè la gent marxa de vacances i no hi ha tantes cirurgies amb dia i hora fixes; la cirurgia urgent no per mai. Així com tampoc els accidents, els parts i el càncer; no tenen data, és durant tot l’any.

-Com es planteja la temporada de Nadal?
Intentem fer moltes campanyes per potenciar la donació durant el mes de desembre, que és un mes complicat perquè hi ha el pont de desembre i les vacances de Nadal. Per això, fem dues campanyes. La primera és potent i se centra en un tema nadalenc com l’amic invisible o amb lemes com “veuen a donar sang, serà el teu millor regal” per conscienciar a la població. Després tenim la campanya post nadalenca amb la Marató de Catalunya, que se centra en les donacions interna i hi ha molta difusió; així aconseguim remuntar molt l’anomenada “costa de gener”.

FER UN COMENTARI