URVIART acosta l’univers Pompeu Fabra al campus Terres de l’Ebre

L’#ACCIÓ 10 d'aquest espai de creació col·lectiva convida la comunitat universitària a reflexionar sobre la petjada de l’insigne filòleg català

0
243
Wifi_Penedès_728x90

Fem un ús correcte del català? Quina és la petjada que Pompeu Fabra ha deixat a través de la seua obra gramatical, lèxica i ortogràfica en la llengua que fem servir cada dia per expressar-nos i comunicar-nos? L’#ACCIÓ 10 de l’Espai de Creació Col·lectiva URVIART del campus Terres de l’Ebre de la URV interpel·la la comunitat universitària a reflexionar sobre aquestes qüestions. Ho fa coincidint amb l’Any Fabra amb motiu del 150é aniversari del seu naixement i comissariat pel catedràtic del Departament de Filologia de la URV, Jordi Ginebra, qui impartirà una conferència el mes de setembre al campus ebrenc.

URVIART és un projecte participatiu de l’arquitecta Cristina Bestratén, coordinat per la responsable del Campus Extens de la URV a Tortosa, Núria Gil, que aquesta vegada també ha comptat amb la col·laboració del filòleg ebrenc Jordi Duran. Amb el títol “Pompeu Fabra des del diccionari de 1932”, la nova acció d’URVIART té com objectiu apropar la figura del mestre Fabra i també de la seua obra a la comunitat universitària. “Posa en valor la ingent tasca que va dur a terme durant tota la seua vida per normalitzar el català en tots els àmbits de la vida, la qual cosa és imprescindible l’any del seu aniversari, així com també volem reflexionar sobre la cura que cal tenir a l’hora d’escriure seguint la norma i impulsar des de la universitat, els instituts i les escoles que tots els estudiants ho facin amb el màxim rigor”, assenyala Núria Gil. De fet, a finals del segle XIX, quan Fabra va començar a interessar-se per la llengua que parlava, aquesta era una llengua empobrida, molt castellanitzada i sense unificació ni fixació gramatical, que només s’utilitzava en l’àmbit familiar i privat. “Malalta i malgirbada”, com la va qualificar ell mateix i on es podia trobar en un mateix text la mateixa paraula escrita de maneres diferents.

Fabra es va dedicar a posar ordre. Va ser el “seny ordenador” de la llengua. Les seues obres cabdals serien la Gramàtica catalana del 1918 que va tenir vigència fins al 2016 o el Diccionari general de la llengua catalana, publicat el 1932. “Per fer-se una idea de la complexitat d’aquesta tasca, convé saber que, per exemple, Fabra va haver de decidir quina forma admetia entre les tretze variants formals possibles de l’adverbi llavors”, explica Jordi Ginebra en la seua obra Pompeu Fabra i la codificació del català, en referència al Diccionari.

La nova proposta ideada per Bestratén, que està acompanyada per textos de Jordi Duran, convida la comunitat universitària a viatjar en el temps a través de la llengua i a buscar, marcar i corregir aquelles paraules prefabrianes i també d’altres que semblen incorrectes i que s’utilitzen sovint. “Encara avui en dia s’escriuen paraules en català de manera incorrecta i el que busca la instal·lació és que també es generi dubte entre els participants de si estan escrivint bé o malament determinades paraules i donar l’opció als altres a corregir-les”, apunta Cristina Bestratén.

FER UN COMENTARI