Un dels acusats de matar la caixera de Cambrils accepta 8 anys de presó

La fiscalia rebaixa la pena inicial de 24 anys i la sentència ja és ferma

0
502
Wifi_Penedès_728x90

Un dels dos atracadors acusats de matar la caixera de Cambrils ha acceptat 8 anys i 10 mesos de presó com a condemna. Conformitat de totes les parts en la rebaixa, que es recull en les conclusions finals de fiscalia, de la pena per al segon autor de l’atracament, que inicialment s’enfrontava a un total de 24 anys pels delictes d’assassinat, robatori amb intimidació i ús d’arma en grau de temptativa i tinença il·lícita d’armes. En el segon i darrer dia de judici a l’Audiència de Tarragona, el Ministeri Fiscal ha conclòs que l’acusat, Raúl Josenge Méndez, va ser “coautor” dels fets -junt amb un company, empresonat des del 2016, amb una condemna de 21 anys i mig-, però ha tingut en compte que hagi reconegut la seva participació en l’assalt, el 25 d’octubre del 2010. A part de l’atenuant de confessió, la fiscal també ha retirat l’agreujant de disfressa -no veu acreditat que les ulleres, bigoti i gorra que portava l’acusat el dia de l’atracament fossin per ocultar la seva identitat. Un tercer individu involucrat, José Antonio Rodríguez Cano, que va llogar una furgoneta als dos atracadors, també ha vist rebaixada a la meitat la pena de presó -dels deu als cinc mesos. El jutge ha dictat sentència, que ja és ferma. Les defenses han acceptat i no recorreran.

El jutge ha dictat sentència en un judici que ha titllat de “tràgic” i “singular”, i que requeria d’una decisió del mateix nivell. Raúl Josenge Méndez se l’ha condemnat a 7 anys, 6 mesos i 1 dia de presó pel delicte d’assassinat, a més de no poder anar a la Ràpita i Palma de Mallorca -poblacions de residència de la víctima- ni acostar-se a menys de 500 metres dels pares i germanes de la caixera durant un període de deu anys. Pel delicte de robatori amb intimidació ús d’arma en grau de temptativa, se’l condemna a 10 mesos i 16 dies de presó, i per tinença il·lícita d’armes, a 6 mesos i 6 dies més de presó -el condemnat, però, ja ha complert dos anys de presó preventiva. L’altre acusat se l’ha condemnat a 5 mesos de presó, com a còmplice del delicte de robatori amb intimidació i ús d’arma en grau de temptativa.

En concepte de responsabilitat civil, es mantenen les peticions a favor dels progenitors, germanes i dues treballadores de Banc Santander, que van patir estrès posttraumàtic arran els fets. Així, l’atracador haurà d’indemnitzar els pares amb 400.000 euros, i una suma addicional de 200.000 euros a cadascuna de les dues germanes de la víctima. L’advocat defensor, en nom del seu client, ha demanat perdó a la família i els ha traslladat el condol. “Mai va pensar que pogués morir una persona; ho va lamentar i ho lamenta, i demana perdó a la família, ell és pare i comprèn l’immens dolor, però ell no va disparar, no portava l’arma; i hem intentat, per la família, que el judici durés el mínim possible” ha exposat el seu lletrat, el qual ha recordat que l’acusat no està involucrat en bandes ni en cap altre delicte.

Les acusacions particulars, però, han retret que mantingués silenci fins que se’l va detenir, cinc anys després d’un assalt “despietat, matusser i sense cap tipus de sentit”. En el seu informe final, la fiscal valora hagi reconegut els fets. Manté que va ser “coautor”, junt amb l’altre atracador, Manuel Amancio Álvarez -ja empresonat. Si bé la fiscal remarca que aquest va ser l’autor material del dispar i responsable de la mort d’Estela Calduch, també considera que Raúl Josenge Méndez n’és coautor -partint de la teoria de les desviacions previsibles- i que, malgrat no ser l’executor, en va ser partícip i podia preveure el resultat de mort. “Hi havia acord previ entre els acusats per la perpetració, amb intimidació, fent ús d’una arma i que era verdadera i no simulada”, ha exposat la fiscal.

En relació a l’arma -qüestió que ha centrat bona part dels dos dies de vista oral-, la fiscal insisteix que si bé el primer atracador és qui duia el revòlver, el segon en tenia també “disposició”, i que per tant era una “tinença compartida”, en una “disposició” de l’arma “indistinta”, segons la fiscal. Per aquest motiu, es manté el delicte d’assassinat, si bé la pena s’ha rebaixat en retirar-se l’agreujant de la disfressa -segons la fiscal, no queda acreditat que els elements que duia fossin “postissos”-, i incloure l’atenuant analògic de confessió.

Segons la fiscal, la seva confessió va ser “veraç en allò substancial” i el reconeixement va ser “complet”. El mateix atenuant s’ha aplicat al segon acusat, José Antonio Rodríguez Cano, que va llogar la furgoneta perquè els atracadors perpetressin l’assalt. La fiscal entén que va ser “còmplice” en una acció no “necessària” per dur a terme el pla, sinó “auxiliar” i “perifèrica”, i que l’atracament s’hauria comès igual sense la seva intervenció, però que aquesta va ajudar a “facilitar” l’assalt. Les parts s’han adherit a l’escrit de Fiscalia i han garantit no recórrer.

FER UN COMENTARI