Totes les cançons de dues dècades i mig de Quico el Célio en un llibre que vol recuperar el gust per cantar

El grup tortosí recopila les lletres de 124 temes, incloent acords senzills per tocar, amb la publicació de 'Lo Cançoner. De la Terra de l'Ebre'

0
200
Actuació de Quico el Célio durant la presentació de la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta. Imatge del 26 d'abril de 2017. Foto: ACN
 “Allà on es canta pots anar-hi a viure”, recorda Artur Gaya, la cara més visible de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Amb aquesta dita tradicional com a premissa, el grup tortosí celebra els seus 25 d’anys de trajectòria publicant ‘Lo Cançoner. De la Terra de l’Ebre’, que compila les lletres de 124 cançons –totes les que han editat i tocat als concerts més algunes altres d’inèdites-, acompanyades d’acords senzills per tocar amb guitarra o teclats. És un intent, explica Gaya, alter ego de Quico el Célio, de recuperar el gust per cantar, tant habitual en les feines tradicionals del camp de les Terres de l’Ebre dècades enrere, però actualment en franca regressió. El llibre, que incorpora una història gràfica del grup il·lustrada per Iñaki Copoví i una cronologia, també vol donar resposta a les demandes dels seus seguidors.
Un llibre per ser “usat i gastat”. Això és el que els Quicos, un dels grups de referència de l’anomenada musical d’arrel catalana i, sobretot, ambaixadors de la cultura popular de les Terres de l’Ebre, esperen aconseguir amb aquesta nova edició, la cinquena en format llibre que treuen al mercat editorial. Després d’haver rebut també nombroses peticions dels seus seguidors, principalment via xarxes socials, el grup ha decidit celebrar les seves dues dècades i mitja d’existència editant un cançoner de tots els temes que han enregistrat i tocat en directe, alguns dels quals inèdits –no gravats ni editats-. Juntament amb les lletres s’inclouen els acords bàsics d’acompanyament per tocar amb guitarra o teclats, per exemple.

“La idea és que tothom vulgui cantar ho pugui fer i acompanyar amb qualsevol instruments amb acords senzills. No són només cançons del Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, sinó que pertanyen i estan molt arrelades al que és la Terra de l’Ebre. Siguin de l’autor que siguin els hem donat difusió”, aclareix Gaya. Partint de la voluntat de fer que la música tradicional sigui popular –”no sempre és el mateix”, precisa-, el compromís del grup va més enllà estrictament de la difusió del llegat històric dels grans cantadors ebrencs, mestres de la improvisació oral en un context històric, social i econòmic en el qual les seves rondalles formaven part de la vida social i la transmissió cultural en l’entorn de la feina del camp, als pobles, plegant olives a les planes de l’interior o segant l’arròs pels camps del Delta. “Era una crònica social i parlava de coses que passaven al poble: tant de treball, celebracions o reivindicacions. Però parlava de coses actuals”, apunta. Una pràctica que s’ha perdut, pràcticament, en paral·lel al gran canvi experimentat per la vida rural, també a les Terres de l’Ebre.

Els Quicos volen que la música tradicional, doncs, torni a abordar aspectes que interessin el públic actual. I, en aquest context, el llibre es converteix en un instrument clau en aquesta missió. “Tenim el compromís que la gent torni a cantar. Serà molt difícil que la gent torni a treballar cantant, perquè els oficis d’abans ho permetien.- Però un repte no tan difícil és que la gent torni a xalar cantant, posar el nostre gra de sorra que l’oci vaig cap aquí. Ho assumim com a responsabilitat i un repte bonic”, elabora. “Potser som uns activistes, però tenim comprovat que això de cantar, contagia”, tanca.

Històrica gràfica del grup

L’edició es complementa amb un una història gràfica il·lustrada a càrrec d’Iñaki Copoví, col·laborador del grup, així com un apèndix amb la cronologia dels membres i la dels seus personatges. Una forma de vincular la història real dels músics amb el món imaginari paral·lel d’uns personatges que s’han hagut d’adaptar als temps: el d’un grup d’ebrencs que viu a la “muntanya”, en una finca rural dels turons pròxims de Tortosa, a cavall entre la tradició i la modernitat de les noves tecnologies, buscant el “millor” de tots dos mons en una “societat on és tot blanc o negre”. De fet, la tasca de confeccionar el cançoner, recopilant cançons i ordenant-les de forma cronològica, ha permès al grup reviure els 25 anys d’existència. Analitzar i reviure els bons moments, “amb alegria”, però també recordar coses “que no han estat tan bones”.

Amb tretze discos editats al llarg de dos dècades i mitja de carrera, inclòs el seu últim ‘No Tinc Diners’, prop de 2.000 concerts i 40 espectacles diferents a les seves espatlles, el grup ebrenc que ha trencat motlles en l’àmbit de la música tradicional va ser recentment guardonat amb el Premi Enderrock a la millor cançó folk de 2017 pel tema homònim del seu últim treball. El llibre es va presentar aquest dijous al vespre a Amposta i aquest divendres al vespre arriba a la Llibreria Viladrich de Tortosa.

FER UN COMENTARI