Les tortosines teixeixen la cloenda del 8 de març

Centenars de ciutadanes i ciutadans acudeixen a l’acte organitzat per la Comissió Vaga Feminista Terres de l’Ebre

0
306
Fotografia de Guillem Argelich
Karting Comarruga 728×90

Ahir a la tarda l’acte organitzat per la Comissió Vaga Feminista Terres de l’Ebre a la plaça de Barcelona va tancar amb brillantor un 8 de març històric a la capital ebrenca.

Centenars de persones van escoltar els parlaments de les membres de la Comissió, per a qui “la simple convocatòria d’una vaga feminista ha marcat un camí. Aquesta és una vaga internacional, i la fem perquè hi ha una involució, una regressió en els drets socials”.

En el capítol sanitari, van denunciar “els problemes crònics que patim les dones, relacionats amb el sistema patriarcal: mal d’esquena, artrosi, trastorns immunitaris… La resposta del sistema sanitari és essencialment la medicalització: som les que consumim més medicaments, sobretot antiinflamatoris, antidepressius i ansiolítics. Exigim que el sistema sanitari incorpori la perspectiva de gènere. No volem una pastilla per tractar els problemes socials que patim.”

Les prestacions que perceben les dones en jubilar-se també van cobrar protagonisme al llarg de l’acte: “Reivindiquem una pensió digna per a totes les dones que han estat treballant tota la vida 24 hores diàries a casa sense oportunitat de treballar fora de la llar. I els diuen que són mantingudes. Estan cobrant pensions mensuals de 500 euros, pensions determinades per uns polítics que se’n gasten 300 només en un dinar. I encara ajuden econòmicament els fills, com han fet tota la vida. Prou almoines, són aquestes dones les que han aixecat la societat.”

La Comissió va exigir llibertat i respecte en l’orientació sexual: “Davant els que diuen que només és vàlida l’opció heterosexual i monògama, reclamem el dret d’escollir des del nostre desig amb qui i com gaudir de la nostra sexualitat i estima. La riquesa d’una societat rau en la seua diversitat.”

Aquesta reclamació va dur els discursos al terreny pedagògic, no en va “cal una formació afectiva i sexual que respecti i normalitzi la diversitat”. A les aules, “no estem igual que anys enrere, però sembla que hàgim d’esperar el 8 de març per visibilitzar el saber de les dones. La mirada coeducativa ha de ser intrínseca a l’escola. El sistema educatiu reprodueix encara els valors patriarcals, heteronormatius i androcèntrics”. Així, el col·lectiu reclama “un llenguatge inclusiu” als centres, juntament amb la presència a les assignatures de “referents femenins” com Hipàtia d’Alexandria, Sofia Casanova, Maria Anna Mozart, Rosa Luxemburg i Maria Gaetana Agnesi.

La discriminació i la violència masclistes estan presents a l’escola. Ho demostra el fet que, “a la UE, una de cada 4 nenes se senti incòmoda en utilitzar els lavabos públics de l’escola”. En conclusió, “cal plantejar-se si estem garantint l’ensenyament universal a aquestes noies.”

Després dels parlaments, el públic que omplia la plaça va construir un enreixat de fil lila, símbol de la lluita comuna feminista, perquè “les dones teixim juntes”. L’acte va concloure amb la lectura del manifest de la Comissió i, entre d’altres, el cant “Visca, visca, visca la vaga feminista”.

 

 

 

 

 

 

FER UN COMENTARI