Surt un estudi sobre l’abast i els riscos de l’expansió del cranc blau al Delta de l’Ebre

Pesca i Afers Marítims enllesteix un estudi sobre l'abast i els riscos de l'expansió del cranc blau al delta de l'Ebre

0
784
Fotografia d'un cranc blau. Foto: ACN
Wifi_Penedès_728x90
El cranc blau ha vingut al delta de l’Ebre per quedar-se. Aquest crustaci exòtic, procedent del Canadà, no està considerat espècie invasora però la seva agressivitat ha posat en escac el sector del marisc a les badies del Delta, on es menja bona part de la cloïssa i comença a atacar el musclo. Però la seva tolerància a les variacions salines de l’aigua l’acaba de portar també fins als arrossars i les llacunes deltaiques de més baixa salinitat i fins i tot se n’han vist exemplars aigües amunt del riu Ebre. D’entrada el cultiu de l’arròs no està en risc, però els microinvertebrats i artròpodes dels arrossars i aiguamolls sí són plat de bon gust per a aquests crustacis i un cop més, s’haurà de fer mans i mànigues per resguardar la biodiversitat al Parc Natural. La direcció general de Pesca i Afers Marítims està enllestint un estudi sobre el seu potencial biològic, expansiu, reproductiu i comercial. Per la seva banda, entitats ecologistes com SEO Bird/Life, adverteixen que “l’afectació a nivell biològic i sobre la resta de la fauna ja és evident”.
El cranc blau és una espècie euralina, amb una gran tolerància i capacitat d’adaptació a les variacions de salinitat de l’aigua. Tot i que el mar n’és l’habitat més freqüent, aquest crustaci exòtic està vivint a les platges, les llacunes, els canals, els arrossars del delta de l’Ebre però també al riu. Com ha apuntat Miquel Àngel Garcia, inspector en cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, el cranc blau s’adapta a totes les zones on el grau de salinitat li és suficient per sobreviure, encara que sigui molt baix, i cal determinar quin es l’abast de la seva expansió.
L’estudi que presentarà Pesca i Afers Marítims, probablement al mes de setembre, determinarà la capacitat d’estesa i colonització que té el cranc blau, amb dades objectives que permetran planificar quina és la millor estratègia de contenció que cal aplicar. De moment, el Departament va atorgar al juliol les primeres autoritzacions, en aigües continentals, de pesca professional per capturar-lo, i ja el pesquen diferents mariscadors de les confraries del delta de l’Ebre.

Ara bé, des dels Agents Rurals ja avisen que caldrà adaptar-se i conviure amb el cranc blau, com ha passat amb altres espècies. A la llarga, quan apareix una espècie forana, es produeix un reequilibri natural en el moment que les espècies autòctones i els possibles depredadors comencen a aprofitar-les. Un exemple que ha posat Garcia dins del propi territori és el del cranc americà, que comparteix actualment “un règim de convivència” amb el cranc autòcton, compta amb diverses espècies d’ocells que se’ls mengen –també ho fa la llúdriga, segons la zona-, i s’han establert pràctiques a nivell humà per conviure amb la seva presència i amb els danys que causa, en concret, al cultiu d’arròs.

Per la seva banda, entitats ecologistes com SEO Bird/Life, adverteixen que els efectes biològics del crustaci blau ja són “evidents” i es mostren preocupats per la seva ràpida expansió en zones amb salinitats molt baixes, com és el cas de les zona de les Olles, al Delta. Els ecologistes reclamen l’avaluació que prepara el Departament i consideren que només amb algunes autoritzacions de comercialització no s’aturarà l’expansió del cranc blau ja que consideren que el crustaci busca nous espais, probablement per una sobrepoblació a la zona marítima de les badies deltaiques.

FER UN COMENTARI