Segons Lleida Lliure de Franquisme, la Paeria “menysprea la memòria històrica”

Lleida Lliure de Franquisme considera que el consistori ha actuat de manera intencionada i que menysté la memòria històrica i els requeriments judicials

0
723
Membres de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, davant els jutjats de Lleida
Lleida Lliure de Franquisme havia escollit el 18 de juliol per demandar l’Ajuntament de Lleida per incomplir la llei de Memòria Històrica pel nomenclàtor dels carrers, però no ha estat possible. El motiu, segons ha explicat la plataforma, és que la Paeria no ha presentat tota la documentació que se li havia requerit judicialment. La portaveu de Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, lamenta l’actitud de l’Ajuntament de Lleida, que “menysprea la memòria històrica”, i creu que la Paeria ha actuat de manera intencionada ja que “sabien perfectament la documentació que se’ls hi havia demanat”. Amb aquest comportament, afegeix, “a més de menystenir la nostra proposta de retirar els nou carrers a personatges franquistes també menysté els requeriments judicials”. El jutjat va marcar com a data màxima el dia 20 de juliol perquè la plataforma presentés la demanda al contenciós i Lleida Lliure de Franquisme va escollir presentar-la el dia 18 perquè coincidia “amb la commemoració dels 81 anys de l’Alzamiento feixista de 1936 del general Francisco Franco”. Amb la documentació incomplerta el jutjat ha ajornat el termini per presentar la demanda i no tornarà a fixar data previsiblement fins al setembre.
Clara Barbal, membre de la Plataforma, ha explicat que el jutjat els va notificar l’11 de juliol que l’Ajuntament de Lleida, com a part demandada, no havia pogut reunir els expedients que a la plataforma els servia com a prova en un judici per demostrar que no s’està aplicant la llei de memòria històrica. Aquests documents són, per exemple, ha dit, les adhesions de les entitats de la plataforma al recurs administratiu de la Crida del desembre demanant la retirada dels carrers. També un informe de l’historiador David Sancho complementari a la comissió d’experts. Mentre que la Comissió d’Experts defensava que el criteri per fixar el nomenclàtor era polític, Sancho presentava una biografia detallada del paper que les nou persones havien tingut durant la dictadura i que reforcen la tesi de la plataforma, asseguren, que defensa que “mantenir el nom d’aquestes nou persones al nomenclàtor dels carrers de Lleida, incompleix la llei de memòria històrica”.

La demanda s’havia de presentar abans del 20 de juliol, després que el jutjat contenciós de Lleida acceptés el recurs presentat el passat 20 de març per col·lectius polítics, memoralístics i sindicals aplegats al manifest Lleida Lliure de Franquisme. Denunciaven el “silenci administratiu” a la petició que el grup municipal de la Crida per Lleida – CUP va fer a Alcaldia per la substitució dels nou carrers amb noms de reconeguts franquistes (Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya).

“Mantenir aquests carrers incompleix l’article 15.1 de la llei de Memòria Històrica, que prohibeix l’exaltació del règim franquista” assenyalava l’advocada Esther Sancho. En aquest sentit, els dos darrers plens de la Paeria de Lleida van aprovar la retirada de medalles de la ciutat a deu alts càrrecs del franquisme i restituir la dignitat dels funcionaris municipals depurats per la dictadura.

Els signants de la demanda són la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dones de Lleida, La Baula, Crida per Lleida, Comú de Lleida, ERC de Lleida, CGT, ICV de Lleida, Intersindical – CSC, Podem, SEPC i Arran. També membres d’alguns dels col·lectius demandants (Comú, ERC, Crida, Podem, Dones de Lleida), aplegats sota la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.

FER UN COMENTARI