El Sant Enterrament protagonitza el Divendres Sant

L'Arxiconfraria de la Puríssima Sang compleix 450 anys i per primer cop la cobla La Flama de Farners s'incorpora al recorregut

0
301
Un dels passos de la processó del Sant Enterrament a la Rambla de Girona, aquest 30 de març del 2018 (Horitzontal)
Karting Comarruga 728×90
La processó del Sant Enterrament ha tornat a endinsar Girona dins la solemnitat i la devoció de la Setmana Santa. Milers de persones s’han aplegat per contemplar els dotze passos que representen la Passió i la Mort de Jesucrist. El recorregut s’ha iniciat a les nou del vespre al peu de la Catedral, amb els Manaies baixant les escales del temple al so compassat de les llances. Després, sota la llum dels ciris i el so de les bandes, els diferents passos han recorregut els carrers del Barri Vell. Aquest 2018, la processó ha mantingut l’esquema que es va introduir fa pocs anys, avançant-ne una hora l’inici i invertint part del sentit del recorregut (per passar primer per la Rambla). En destaca, però, que l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang compleix 450 anys, que han convidat confrares de la Confraria de la Sanch de Perpinyà i que, per primer cop, la cobla La Flama de Farners s’ha incorporat a la processó tancant-ne el recorregut.
Fidels a la tradició, els 120 Manaies, els soldats de la milícia romana, han baixat les escales de la Catedral quan les campanes tocaven les nou del vespre. El so de les llances xocant contra el terra i el seu pas compassat ha marcat l’inici de la processió del Sant Enterrament. Aquest és, al costat de l’entrega i recollida del penó, un dels actes destacats de la Setmana Santa Girona.

Les optiades del maniple i els èquites (soldats a cavall) han precedit els dotze passos i la Creu d’Improperis que formen la processó. Hi participen més de 1.200 persones, i n’hi ha milers que s’apleguen al llarg del seu recorregut per contemplar-la.

Amb les vestes i caputxes, els i les confrares han tornat a dur pels carrers –sobretot, del Barri Vell- els passos que narren la història bíblica de Crist. Sota la claror de les espelmes, els fidels i curiosos rebien en silenci el primer dels passos; el que representa l’entrada triomfal a Jerusalem.

A partir d’aquí, se succeeixen la resta d’escenes (entre les quals, l’Últim Sopar, la Caiguda, l’Ecce Homo, la trobada de Jesús amb la Verge Maria camí del Calvari, la Crucifixió, el Davallament o el Sant Sepulcre). Una processó, la del Sant Enterrament, marcada pel recolliment i la solemnitat que acompanyen la llum tènue dels ciris i el so de les bandes de música.

450 anys i nova cobla

La processó d’aquest Divendres Sant a Girona ha mantingut l’esquema dels darrers anys, després dels canvis que va introduir la junta de confraries. Al 2015, va decidir avançar-se’n una hora la sortida (abans, era a les deu de la nit). I un any més tard, al 2016, se’n va invertir part del recorregut. Per afavorir que més gent veiés la processó, els passos passen primer per la Rambla –i no per Ciutadans- de camí cap a la plaça del Vi.

Aquest 2018, però, en destaca que l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang –la que porta la Creu d’Improperis- compleix 450 anys. La germandat, que duu la vesta vermella, va néixer el 5 de setembre del 1568 a la capella de Sant Miquel del claustre del monestir del Carme de Girona. Com a convidats, aquest any han portat una representació de la Confraria de la Sanch de Perpinyà (amb més de 600 anys d’història).

A més, la d’aquesta nit també ha estat la primera processó on s’ha incorporat la cobla La Flama de Farners. Els seus músics en tancaven el recorregut.

L’honor de custodiar i dur el penó dels Manaies (la confraria de Jesús Crucificat) ha estat per al botiguer Carles Falcó. Soci de la confraria des del 1065, va sortir 52 anys com a manaia i va exercir també com a cap de la banda musical.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha anunciat la sortida de les diferents confraries des de la Catedral i ha presidit la processó. Una processó, la del Sant Enterrament de Girona, que té les seves arrels a mitjans del segle XVI.

FER UN COMENTARI