Ricard García Jardí, president de la Mulassa de Tarragona: «Són molts anys portant-la i és un privilegi que he tingut la sort de viure de primera mà i formar part de la festa»

0
457
La junta actual de la Mulassa de Tarragona amb el president de l'associació, Ricard García, al centre

De qui i com va sorgir la idea de crear la Mulassa?
La Mulassa es va recuperar el 1998 per part del Centre de Colles Sardanistes de Tarragona, que és l’entitat que proposa la recuperació de l’element. Hi ha un gran moviment de recuperació dels elements de la festa que s’havien perdut amb el franquisme des de l’any 82. Amb la democràcia, la nova generació de joves comença a recuperar el moviment participatiu.

La coordinadora del Centre de Colles Sardanistes de Tarragona era una entitat que agrupava unes 400 persones i hi havia una activitat sardanística molt important en els anys 70 i 80, i decideix incorporar la Mulassa i una escola de grallers. Després d’un exhaustiu treball de recerca sobre qui era la Mulassa, es creu que, antigament, provenia del gremi dels Pellissers. El primer referent de Mulassa que tenim a la ciutat portava pirotècnia i està documentada de l’any 1734. La nostra, en particular, està inspirada en la de Vilanova i la Geltrú.

Quants anys fa que ets membre de l’entitat i quants al capdavant de la presidència?
Quan es va recuperar la Mulassa jo tenia 10 anys i vaig créixer amb el moviment de la festa. Vaig començar a formar-hi part el 1996; aquest any farà 22 tecles que en formo part. Hi entro perquè el Joan Salvador, que és el fuster que va construir el cos de l’animal, em va comentar que faltaven portadors per la Mulassa.

La Mulassa venia d’una associació sardanística que va acabar perdent protagonisme i només els hi quedava la bèstia. En total hi vam entrar uns 15 joves que contrastàvem amb el conjunt de socis de l’associació, que eren gent molt gran. A partir del 5è aniversari la junta va començar a cedir el relleu als joves. La Mulassa deixa de formar part de les sardanes el 1998 i a partir d’allí funciona de manera autònoma.

El 2003 em vaig presentar com a president per primera vegada fins al 2005. El 2012, pel 25è aniversari, vaig tornar a entrar a la junta, aquest cop com a cap de colla durant quatre anys. Després de dos anys de descans i d’haver estat quatre anys en diferents càrrecs, em vaig tornar a presentar com a president el 2016, pel 30è aniversari.

Què representa per vosaltres participar en les Festes de Santa Tecla?
Ho representa tot. Són molts anys portant-ho i és un privilegi que no tothom pot tenir i he tingut la sort de formar part de la festa i viure-la de primera mà. Som una entitat que, quan vam entrar-hi a formar part érem molt joves i, ara, també s’han incorporat altres joves a la Mulassa petita. És una trajectòria llarga on més que una associació som un gran nucli d’amics i anem treballant per tirar endavant i aconseguir petites metes, com no només sortir per Santa Tecla sinó organitzar actes i sortides com la ‘Cursa del Seguici’. Som uns culs inquiets i ens considerem afortunats.

Com seran la nova vestimenta dels portadors de la Mulassa?
Amb el 25è aniversari vam coincidir amb el 30è aniversari del Ball de Diables amb qui teníem molt bona relació. Quan ells van renovar els vestits ens va agradar molt la idea d’encarregar el disseny a l’Escola de Disseny de la Diputació de Tarragona, que van organitzar un concurs per presentar diverses propostes. Aprofitant el nostre 30è aniversari, també vam voler canviar la vestimenta, tant dels portadors grans com dels petits, que des del 1997 no es renovava, i vam fer el mateix. Vam rebre 35 propostes dobles d’imatge i vestuari i vam fundar un jurat per escollir el guanyador.

La nova imatge surt de la línia del que hem portat fins avui dia però mantenint l’essència del mulasser, dins del concepte i emulant la gent que treballava al camp, amb els cavalls al segle XIX, amb el nostre color blau tan corporatiu.

Com veus l’entitat d’aquí a 20 anys, quan celebreu el mig segle? Teniu previst que la Mulassa envelleixi o preteneu assolir nous reptes? Seguirà sent tan esbojarrada com sempre?
Jo em veig amb 20 anys més! Espero estar ben conservat però que la Mulassa ho estigui encara més que jo. Veient d’on venim sóc optimista. No envellirà mai, ja que no deixarà de ser l’esbojarrada de sempre; si agafés seny, ja no seria la nostra Mulassa. De totes les entitats del seguici, nosaltres som una mica anàrquics i podem fer una mica ‘el que volem’. Aquest desenfrè que ens caracteritza es nota i s’encomana a la gent; si portéssim uns passos marcats amb la mateixa música i sense sortir de l’ordre seríem la Mulassa geriàtrica i em nego a ser-ho. Naturalment la peça va tenint el seu manteniment de pintura i fusteria, i avui dia no tenim pensat canviar-li cap adorn, ja que el seu aspecte és fruit d’una recerca històrica i té un gran valor històric i artístic.

Pel que fa a l’entitat, espero que com a mínim es conservi com fins ara i, a poder ser, que creixi més. Amb la creació de la Mulassa petita hi va haver un creixement important i com a punt afegit, ens van cedir un local. Fa 15 anys teníem la meitat de plantilla que ara.
Actualment som 25 mulassers en llista dels quals només en surten 15 però es van fent torns. Hi ha una renovació i procurem que la gent no es desvinculi. Amb la Mulassa petita, s’hi ha treballat molt des de la ‘Santa Tecla a les escoles’ i hi ha molta demanda d’infants que volen entrar a formar-hi part.

Veient la trajectòria, l’entitat venia del Centre de Colles Sardanistes de Tarragona que estava bastant mort i, ara, tenim uns 100 socis, la Mulassa gran, la Mulassa petita i els gegants de la plaça de Sant Miquel, que es van comprar per tal que els nens no es desvinculin de l’entitat quan es fa el salt de portador de la Mulassa petita a la gran.
Aquest any hem engegat una escola de grallers que amb el temps ens agradaria tenir com a grup propi de grallers de la Mulassa. De cara a l’any que ve recuperarem ‘la Sebastiana del Castillo’, un ball parlat que s’havia perdut fa uns 100 i escaig anys i consistirà en una representació solemne en un dia de les Festes, com el Retaule.

Creus que tindreu prou membres joves dins de l’associació per agafar el relleu d’aquí a 20 anys? O perdrà interès seguir participant en aquests actes?
Aquí hi ha dos apunts; suficients joves per portar la Mulassa, els Gegants o baixar La Baixada, n’hi haurà sempre. No en tinc cap dubte! Igual que quan nosaltres vam entrar hi havia gent, sempre hi ha vacants i persones a qui, ja des de petit, els hi hagués agradat portar-la. El tema és parlar d’eternitat; tindrem relleu nosaltres algun dia? No ho sé. Ara nosaltres tenim uns 30 i escaig anys, però clar, ens fem grans, la gent treballa, té obligacions. Amb això no sóc tan optimista, però bé, hem de deixar les bases ben marcades perquè hi hagi gent que comenci a assumir càrrecs i ajudar progressivament en les juntes i en el dia a dia. No sóc tan optimista ara com ara, encara que m’agradaria ser-ho.

Actualment hi ha la Mulassa petita que aquest any compleix 15 anys, en quina edat els infants que ara són portadors i participants, passen a poder formar part de la Mulassa gran?
Posar una edat és complicat, ja que és un tema més físic i d’alçada, que no d’edat. El nen pot tenir 9 anys i no poder portar la Mulassa petita i tenir-ne 7 i poder-la portar. Podríem dir que parlem d’una forquilla de 7 a 13 anys, depenent sempre de com creix cada infant. Els que s’han fet grans, els convidem que ens ajudin als assajos o que vinguin quan fem La Baixadeta, per tal que no es desvinculin amb la colla fins als 16 anys, que és quan es pot entrar a formar part de La Mulassa sempre que hi hagi una autorització paterna. És un tema legal i entenem que la festa en alguns moments no és adient.

Com és la relació entre la resta d’entitats participants en el Seguici de les Festes?
Molt bona. Tenim la gran sort que Tarragona és un poble molt gran i al final ens coneixem tots. A nivell associatiu, qui no fa castells en una colla, els fa en una altra, i sinó va a la Setmana Santa o al Carnaval, o va a tot arreu; sempre acabes tenint algun conegut. Cadascuna de les entitats fa el seu paper i tots junts som com una gran família. Per exemple, hi ha moments de la festa molt macos en què ens intercanviem els rols amb l’Àliga. També hem rebut aportacions i col·laboració per part de les altres entitats en el Vermut Mulasser, la cursa del Seguici i els aniversaris de les associacions; sempre i quan no vagi en detriment de perjudicar les altres entitats. Nosaltres tenim molt clar que tots som castellers però no tots som de la mateixa colla i, per tant, la Mulassa és de Tarragona i no pas de cap colla castellera. Hi ha un caliu humà important.

Com se sustenta econòmicament l’entitat? Rebeu alguna subvenció per part de l’Ajuntament o algun patrocinador?
Ens gestionem gràcies a la quota de soci, que són uns 15 euros anuals. Un valor simbòlic per pagar alguna reparació, un sopar de la colla o inclús per fer descompte als socis per possibles sortides i viatges. Tenim subvencions però són molt puntuals; cadascuna de les entitats rebem, anualment, uns diners per la sortida de Santa Tecla per part de l’Ajuntament. Evidentment, també tenim un local que ens l’han cedit i que no paguem res i si hi ha un desperfecte en la Mulassa, sempre i quan s’hagi produït a La Casa de la Festa o en una cercavila, ens assumeixen el cost.

La Mulassa és l’única bèstia que és propietat nostra; les altres peces són propietat de l’Ajuntament les quals les ha cedit a una entitat, així que nosaltres podem sortir fora de Tarragona sense demanar permís entre cometes. Continuem formant part del Seguici i seguim el mateix patró que els altres però sí que tenim aquesta disponibilitat d’anar a cercaviles i festes, com la Festa de la Cultura Catalana de Barcelona.

També tenim espònsors com Repsol, l’Estrella Damm alguna vegada, la Chartreuse, que ens ajuden ja sigui econòmicament com amb la possibilitat de fer viatges. La venta de loteria de Nadal i la Mulassa de goma que comercialitzem també ens dóna un marge econòmic i gestionem l’entitat.

FER UN COMENTARI