Es recuperen més de 200 hectàrees d’aiguamolls i es creen 62 de noves al delta de l’Ebre

La Generalitat i l'Estat es reuniran la setmana vinent per reforçar amb sorra la barra que separa del mar els calaixos de Buda després d'un nou trencament

0
328
Pla general d'un flamenc amb les instal·lacions de Món Natura Delta de l'Ebre, al fons. Foto: ACN
DiverNadal Cunit 2018 728×90
El projecte Life Delta Lagoon tanca vuit anys d’estudis i treballs deixant com a llegat 200 hectàrees d’aiguamolls restaurades i la creació de 62 de noves a l’entorn de les llacunes litorals de la Tancada i l’Alfacada, al delta de l’Ebre. Uns espais que s’han recuperat eliminant infraestructures, com línies elèctriques antigues o piscifactories abandonades, i que ha suposat una inversió de 3 milions d’euros –la meitat a càrrec de fons europeus i, l’altra, de la Generalitat-. Coordinat per l’IRTA, es tracta del projecte de major envergadura fins aquest moment destinat a restaurar les llacunes i els seus entorns, considerats com a hàbitats prioritaris per les autoritats comunitàries. Les noves àrees permetran garantir millor la protecció de la biodiversitat del Delta però, al mateix temps, poden suposar un element de dinamització turística sostenible i aportar valor afegit al territori.
Les accions desplegades pel projecte han permès, concretament, el desmantellament i recuperació de les antigues salines de Sant Antoni o de les línies elèctriques que la creuaven. Un nou concepte nou al territori, però molt vigent en altres països desenvolupats, que consisteix en el desmuntatge d’infraestructures existents per recuperar espais naturals, donar-los un ús sostenible i millorant de forma substancial la visualització del paisatge. Seguint aquests criteri, a la mateixa zona de la Tancada que ocupaven les salines s’hi ha ubicat, de forma paral·lela a la implantació durant aquests anys del Life Delta-Lagoon, l’espai de divulgació Món Natura per part de la Fundació Catalunya-la Pedrera. Un equipament per on han passat ja 110.000 visitants i 5.500 escolars només l’any passat.

Prop de l’Alfacada, a la coneguda com a finca del Violí, a banda de restaurar 200 hectàrees i millorar la gestió dels fluxos d’aigua, s’han creat 62 noves hectàrees –amb dos llacunes noves, aiguamolls i equipaments per a l’ús públic-. “Creem natura, no només evitem que la natura reculi ja”, s’ha felicitat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles. Una natura que, a més, serà accessible, segons ha destacat el responsable del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibàñez. Un aspecte de vegades poc usual al Delta, on fins ara s’experimentaven certes dificultats a l’hora de poder accedir als aiguamolls per dins. “Està pensat i dissenyat per a l’ús públic amb recorreguts de diversos quilòmetres per la finca”, precisa.

Als beneficis que la recuperació d’espais naturals, sigui per a la protecció d’hàbitats i espècies amenaçades, però també com a garantia de lluita contra el canvi climàtic per l’acció natural dels mateixos aiguamolls, aquests nous espais aporten també “valor afegit” a una econòmica social i sostenible. “Invertir en natura és un bon negoci per al territori. Tenim estudis que ens diuen que per cada euro invertit en recuperarem nou”, ha afegit Miralles, tot recordant que aquesta natura és “una de les principals indústries de les Terres de l’Ebre”. Tot plegat, segons Ibáñez, ha de permetre valorar els projectes futurs de recuperació dels entorns de les llacunes costaneres a partir de la simbiosi de dos criteris: “hem d’aconseguir espais amb poca pertorbació humana, hi ha hàbitats que necessiten poc impacte, però una part dels que guanyem han de tenir ús públic i aprofitar per seduir la població respecte les zones humides, com a inversió de futur, per aconseguir més suport social i polític per a nous projectes de restauració”.

La fragilitat de molts d’aquests espais al mateix delta de l’Ebre, però, és motiu ja d’alarma entre els experts i la mateixa administració. Aquest és el cas particular de la barra de sorra que separa el mar dels Calaixos de Buda, llacunes costaneres d’aigua dolça. Després que l’ACN revelés fa uns mesos un primer trencament important de la barra, fent que l’aigua salada penetrés temporalment dins dels Calaixos arran dels temporals fa un ayn, durant les últimes setmanes la força de les ones ha creat un nou punt de ruptura, força menor, d’uns quinze metres d’amplada, que ha obligat el parc natural a actuar. Malgrat intentar treure ferro a un procés que, assegura, és natural i inherent a la dinàmica dels deltes, Miralles ha avançat que de cara la setmana vinent, responsables de la Generalitat i de la Direcció General de Costes de l’Estat es reuniran per plantejar un reforçament de la barra amb sorra, creant un sistema dunar que permeti esmorteir la força dels temporals.

Un problema que, segons ha apuntat Ibáñez, està directament relacionat amb la regressió del delta de l’Ebre, a la qual s’ha afegeix una particularitat pròpia: l’existència, a la zona del cap de Tortosa, prop de Buda, del substrat de fangs molt durs que formaven part del llit d’unes antigues salines. “El temporal canalitza la força cap a les zones de sorra i allò fa com d’espigó natural que resisteix més: la platja recula i la zona de fang queda avançada”, ha explicat. Una situació, recorda, que és “conjuntural”, davant del problema de fons que suposa la regressió i la necessitat d’aportar sediments al Delta que, precisament, estudia actualment un altre projecte europeu, el Life Ebre Admiclim.

FER UN COMENTARI