Ramon Grau: “Cada platja té el seu secret, el banyista és qui ha de tindre la precaució”

Entrevista a Ramon Grau, president de la Creu Roja a la demarcació de Tarragona

0
427
Ramon Grau, president de la Creu Roja a la demarcació de Tarragona. Foto: Creu Roja TGN
FarmaciaBanyeres_728x90

-Des de Creu Roja porteu el tema de les platges, com està sent aquesta temporada d’estiu?
Nosaltres portem les platges del Deltebre, l’Ampolla, el Perelló, l’Ametlla de mar, Tarragona i Roda de Berà. No ens agrada fer un balanç ara perquè pràcticament estem començant l’estiu, però el principal és que la gent tingui consciència de l’entorn de la platja i respectar les normes que hi ha de convivència a la platja, de l’entorn i del mar; i, sobretot, de les banderes i, per tant, de les recomanacions que fan els socorristes.

Jo sempre dic el mateix, hem de pensar que l’estiu són 90 dies i per dos dies que fa mal temps, doncs val la pena esperar-se l’endemà, que segur que farà bon temps per banyar-nos amb plena garantia. Els banyistes han de tenir present on es van a banyar, el temps climatològic que fa, la protecció solar, el tema de les roques que es llancen des de dalt i el tema de residus, que hem de ser molt curosos amb el que generem i dipositar-ho on s’ha de fer.

-Quina és la platja més complicada de la demarcació de Tarragona?
La veritat és que cadascuna té el seu secret. El que sí que et puc dir és que si et comportes com t’has de comportar i respectes el que has de respectar, totes són unes platges segures. Les platges que portem amb la Creu Roja disposen dels mitjans, tant humans com materials, per donar un servei de qualitat de cara a la persona. El més important és no haver-los d’utilitzar, és a dir, la prevenció: escoltar els socorristes i respectar les normes.

El que és cert és que la “seguretat” de les platges depèn molt de la climatologia. Per exemple, quan fa un vent de Llevant, que provoca molt d’onatge, les roques d’una part de Tarragona són més perilloses que les d’una altra. Per exemple, a alguna platja es fan més remolins que a unes altres o en unes hi ha més onatge perquè són zones més tancades. Per tant, cada platja té lo seu; el banyista és qui ha de tindre present la precaució.

-És més perillós banyar-se amb complements com flotadors?
Els dies que hi ha onades o la bandera no és verda, sí. Sobretot quan hi ha vents de terra cap al mar perquè el que fan és allunyar-te de la riba de la platja. Llavors pot ser que l’aigua estigui plana, però amb aquest vent és perillós banyar-se amb flotadors, matalassets i patinets perquè el vent ho tira mar endins. Aquests són dies de més preocupació per aquests artefactes que no pas per l’onatge que faci. Els nostres socorristes avisen al banyista com a mesura de precaució i, si allò va a més i pot ser un perill imminent, els socorristes li demanen al banyista que tregui el flotador de l’aigua per evitar una situació de perill.

Des de Creu Roja fem alguna campanya preventiva a les escoles per explicar als nens com és anar a la platja i per aprendre a respectar tot el que tenim. També ens adherim a algunes campanyes com la repartició de cendrers per a les burilles o campanyes que ajudin a sensibilitzar a la gent sobre l’entorn; col·laborem activament a tot el que tingui a veure amb el medi ambient. A més, els mateixos socorristes donen informació als usuaris i realitzen una tasca de prevenció, l’any passat es van donar un total de 5.539 avisos a banyistes.

-A més de les platges, quins tipus d’activitats dueu a terme actualment?
Per ser-te sincer, a la Creu Roja en fem moltes d’accions, més de les que la gent s’imagina quan pensa en la nostra organització. Lluitem contra la pobresa amb el repartiment de productes bàsics i la prevenció de l’exclusió residencial i escolar, entre altres. Relacionat amb això, tenim una campanya d’alimentació infantil amb beques de menjador i targetes de prepagament d’alimentació. També tenim campanyes d’ajuda a l’ocupació i de salut, així com una d’atenció a la gent gran i a la dependència d’aquest sector de la població; i també de cooperació internacional, de drets humans, de col·lectius vulnerables, i de comunicació i imatge.

També tenim la Creu Roja Joventut, que es basa a treballar des de diversos vessants com l’educació per la salut, la infància hospitalitzada o bé també la campanya de joguines. La joventut és un sector que ens falta impulsar perquè s’impliquin més, però és difícil pel tema dels seus horaris. Encara que els joves són un sector primordial a la Creu Roja i, per això, intentem realitzar xerrades a les escoles i als instituts perquè els joves s’animin a participar. A més, els joves sempre diem que són el futur de la casa perquè són els que han de donar el relleu a la gent que fa molts anys que estan dintre de Creu Roja.

-Una altra feina que feu és la dedicada a les persones migrades i refugiades, com funciona?
Hi ha dues vies principals. La primera és la gestió de persones refugiades per la via del Ministeri, aquesta administració elegeix quines persones de fora d’Espanya vénen. Per exemple, si a Tarragona tenim 40 places i 5 estan lliures, el Ministeri ens diu que ens envien una família de Líbia. Llavors, nosaltres ens encarreguem de l’acollida i la recepció, de la integració, de l’allotjament, etc. La segona opció és que els refugiats estiguin en altres llocs d’Espanya i el Ministeri els envia a Tarragona. Quan arriben per aquestes vies, aquestes persones arriben amb una fitxa feta pel Ministeri

Després també el treball que fem amb el tema dels vaixells que arriben a les costes d’Espanya, que en desconeixem com vénen i en quines condicions, es desconeix tot. Aquesta és la situació dels 60 refugiats del vaixell Open Arms de fa poc a Barcelona o dels 600 que arriben cada dia a les costes d’Andalusia. Nosaltres com a Creu Roja ens dediquem a fer la primera recepció, un estudi mèdic, un estudi psicosocial i els hi donem menjar i roba; pràcticament és un treball d’integració a la societat. Aquest treball de primera acollida fa aproximadament 30 anys que el realitzem i, de la nostra província, la Creu Roja és l’única organització que ho fa.

En el cas d’aquestes persones migrades i refugiades s’ha de diferenciar aquell que entra al nostre país per gana i aquell que ho fa perquè en el seu territori hi ha una guerra, com és el cas dels sirians. Per això, nosaltres solem diferenciar entre persones migrades i persones refugiades perquè en el cas dels refugiats, ells no volen marxar del seu país i volen tornar-hi en quant la situació sigui segura per fer-ho.

FER UN COMENTARI