Prop de 3.000 professionals han estat atesos pel “Programa per al Metge Malalt” en 20 anys

El pla, pioner el 1998, parteix de la constatació que els facultatius no són invulnerables i té el doble objectiu d'oferir assistència especialitzada i de minimitzar els riscos d'una mala praxi

0
82
Primer pla de Jaume Padrós, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, amb el dit aixecat intervenint en la roda de premsa de presentació del 3er Congrés de la Professió Mèdica, el 24 de febrer del 2016. (Horitzontal)
Wifi_Penedès_728x90
El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), una iniciativa pionera a Europa quan es va posar en marxa el 1998, ha atès prop de 3.000 professionals amb trastorns mentals o addiccions al llarg dels seus 20 anys. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) el va endegar amb l’objectiu d’oferir assistència especialitzada als metges que ho necessitin i, a la vegada, minimitzar els riscos d’una mala praxi i garantir la seguretat del pacient. “La societat catalana s’ha de sentir orgullosa dels resultats d’aquest programa, perquè dignifica molt el paper de la professió lligada al servei de la societat”, afirma en declaracions a l’ACN el president del COMB, Jaume Padrós, i afegeix que altres col·lectius haurien de tenir programes similars per responsabilitat social.
Tot i que “metge malalt” té l’aparença d’un oxímoron, és una realitat que el COMB no només no ha volgut amagar, sinó que fa dues dècades que afronta de cara. “El programa va néixer en constatar que algunes accions de mala praxi o dèficit assistencial podien anar lligades a situacions de malaltia mental o consum”, destaca Padrós a l’ACN.
Al llarg d’aquests 20 anys, el PAIMM ha atès 2.790 metges amb problemes de salut mental i/o addiccions. En els darrers anys, s’han atès entre 120 i 140 casos nous anuals i es mantenen actives entre 500 i 530 històries clíniques de mitjana al llarg de l’any. El PAIMM ofereix unitat d’acollida, on es rep per primera vegada el pacient; unitat d’internament; hospital de dia i consulta ambulatòria. Tots els tractaments es duen a terme amb la màxima confidencialitat.

El principal motiu de demanda assistencial actualment són els trastorns mentals (80% dels casos), seguits de l’addicció a l’alcohol (10,6%) i les addiccions a d’altres substàncies (9,4%). Pel que fa als pacients atesos, el 60% són dones i el 40%, homes, uns percentatges que s’expliquen tant per la progressiva feminització de la professió, com pel fet, contrastat pels especialistes del PAIMM, que les dones són més proclius a demanar ajuda que no pas els homes i, a més, la sol·liciten abans. La demanda d’assistència al PAIMM és voluntària en el 95% dels casos.

La franja d’edat majoritària dels pacients del PAIMM va oscil·lar tradicionalment entre els 45 i els 55 anys, però, en els darrers anys, el grup de metges més joves ha incrementat de forma considerable, especialment entre els menors de 35 anys. En aquesta franja d’edat, la demanda per part de dones dobla la dels homes. Es tracta d’una etapa que coincideix amb la residència i amb la incorporació al món laboral, quan els metges comencen a fer front a la pressió assistencial.

Padrós afirma que els problemes de salut mental “no s’han d’abordar des de la llunyania, perquè formen part de la quotidianitat i estan presents arreu”. “Si neguem l’evidència i mantenim l’estigma, el que fem és ocultar el problema. Si el fem aflorar, no només ajudem aquelles metges que ho necessiten, que es rehabiliten i la professió els recupera, sinó que garantim la seguretat del pacient”, reivindica el president del Col·legi de Metges de Barcelona.

Els problemes de salut mental, a més, tenen en els metges una particularitat, que és que són professionals que coneixen les malalties i els fàrmacs i això podria fer amagar el problema o “autojustificar-se”. “La dita que ‘a cal sabater, sabates de paper’ explica una dificultat que justifica aquest programa”, reflexiona Padrós, que continua: “Hi ha una tendència a pensar que aquelles professions de les quals es deriva certa aura o responsabilitat social tenen un element d’invulnerabilitat. S’ha d’explicar que ningú és invulnerable”.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona considera que altres professions de les quals es pot derivar una alteració de drets fonamentals haurien de disposar de programes d’aquest tipus per responsabilitat social i posa com a exemples “policies, pilots d’avió, conductors de transport públic, advocats o jutges”. Padrós subratlla que experiències d’aquest tipus “acaben sent un indicatiu del grau de maduresa d’una societat per oferir seguretat i garanties”.

El Programa d’Atenció al Metge Malalt ha celebrat 20 anys amb unes jornades que van tenir lloc aquest dijous i divendres al col·legi i en què experts estatals i internacionals van compartir experiències. El PAIMM ha rebut nombrosos reconeixements i ha esdevingut un referent, també a escala internacional. El programa es va anar estenent a la restat de l’estat espanyol a través d’acords amb l’Organización Médica Colegial (OMC), fins a crear una xarxa integrada actualment per tots els col·legis de metges. A Catalunya, el programa depèn del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i l’assistència als professionals es presta a través de la Clínica Galatea, ubicada a Barcelona, i que des del 2012 està concertada pel Servei Català de la Salut (CatSalut).

FER UN COMENTARI