Peticions d’intervenció policial i irrupcions per sorpresa marquen el litigi de Sixena

S'ordena una nova data límit per lliurar a l'Aragó les 44 obres del Museu de Lleida i el nou conseller demana més temps

0
531

25 de juliol de 2016. Fa un any. Aquesta va ser la primera data límit marcada per la titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca perquè Catalunya traslladés les 97 obres d’art de Sixena en litigi a l’Aragó. L’ordre de trasllat provisional es va complir només parcialment i amb un dia de retard. La Generalitat traslladava el 26 de juliol de 2016 les peces ubicades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) però blindava la sortida de les 44 del Museu de Lleida. El 27 de gener de 2017 s’inaugurava al Monestir de Sixena, amb la presència dels màxims representants polítics aragonesos, l’exposició de les obres d’art procedents del MNAC. Des de Catalunya es mostrava preocupació per les mancances en la conservació de les obres i en les condicions d’exhibició de l’espai. El 29 de juny de 2017, el mateix jutjat d’Osca torna a emetre una ordre amb una nova data límit pel trasllat provisional de les 44 obres de Lleida: el 31 de juliol. Lluís Puig pren possessió com a nou conseller de Cultura el 5 de juliol i demana més temps. L’Aragó no està disposat a concedir-li. Fa un any que reclama públicament i judicialment la intervenció policial al Museu de Lleida per confiscar les 44 peces que allà hi romanen. Aquesta última setmana, l’equipament lleidatà ha rebut dues visites per sorpresa; de la Plataforma Sijena Sí i de diputats aragonesos. Aquests últims han sol·licitat comparèixer al Parlament de Catalunya per denunciar l’incompliment judicial en el conflicte per l’art.

Dimarts vinent, 25 de juliol, és la data límit ordenada per la titular del jutjat 1 d’Osca perquè la Generalitat informi del pla del trasllat de les 44 obres que fa dècades que es conserven al Museu de Lleida i el 31 acaba el termini per traslladar-les al Monestir de Sixena. La Generalitat, però, no sembla disposada a complir cap del terminis. Insisteix que formen part d’una col·lecció, que estan protegides per la llei catalana de patrimoni i que la sentència encara no és ferma, ja que hi ha diversos recursos interposats al respecte. Es tracta d’un ordre de trasllat provisional i la sentència del jutjat emesa l’abril de 2015, en què declara nul·les les compravendes de les 97 obres en litigi per part de la Generalitat, està recorreguda davant de l’Audiència d’Osca, que encara no s’ha pronunciat al respecte.

Sí que ho ha fet en altres assumptes. En una interlocutòria del 13 de juliol ha acceptat que el Consorci del Museu de Lleida es personi com a part en el litigi per l’art, tot i que el jutjat d’Osca ho havia rebutjat. Això sí, sense efectes retroactius. Tot i que l’Ajuntament de Vilanova de Sixena ha recorregut aquesta decisió, el conseller de Cultura, Lluís Puig, l’ha celebrada i ha dit que espera més pronunciaments favorables a Catalunya abans del 31 de juliol.

Nombroses peticions d’intervenció policial al Museu de Lleida

Un dels temes més polèmics aquest any ha estat el de les reiterades peticions públiques i també als jutjats perquè intervingui la policia i s’endugui les 44 obres d’art del Museu de Lleida. El primer a demanar que la jutgessa enviés la policia judicial a buscar les obres en litigi va ser l’Ajuntament de Vilanova de Sixena (Osca), a través del seu advocat, Jorge Español. Ho va fer per escrit al jutjat el 18 de juliol de 2016, després que la Generalitat deixés clar que faria tot el possible per impedir que les obres sortissin de Catalunya el 25 de juliol de 2016, primera data límit marcada pel jutjat de primera instància número 1 d’Osca pel trasllat de les 97 peces ubicades al MNAC i al Museu de Lleida.

Després va ser el govern aragonès, el 21 de juliol de 2016, qui va demana al jutjat d’Osca que fes el que calgués perquè les 97 obres en litigi arribessin el 25 de juliol. Sol·licitaven “l’auxili de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, o qualsevol altra mesura necessària per garantir l’execució de la sentència”. El serveis jurídics de l’executiu van enviar una carta al jutjat d’Osca després que la Generalitat no hagués dit com procediria al trasllat de les peces, tot i que la jutgessa havia ordenat que el pla de transport es comuniqués abans del 20 de juliol.

El 25 de juliol de 2016 va arribar i la Generalitat va anunciar que traslladaria l’endemà les obres ubicades al MNAC, 53 de les 97. Les altres 44, al Museu de Lleida, va al·legar que no es podien traslladar perquè formaven part d’una col·lecció unitària que no es podia separar i que estaven protegides per la llei de patrimoni català. El 26 de juliol van arribar les obres del MNAC a Sixena i el govern aragonès va reconèixer que estaven “parcialment satisfets” perquè en faltaven 44. La petició d’intervenció de la policia judicial va tornar a aparèixer, en aquesta ocasió en boca de la consellera d’Educació i Cultura del govern de l’Aragó, Mayte Pérez, qui recordava que “la devolució no ha estat completada i ara s’hauran de prendre les mesures oportunes”. En aquest sentit recordava que el seu govern ja havia sol·licitat tot tipus de mesures coercitives i recalcava com una d’elles “l’enviament de la policia judicial per requisar les 44 peces de Sixena depositades al Museu Diocesà de Lleida”.

En declaracions durant una visita a Lleida, l’historiador d’Osca, Juan José Nieto, va reconèixer ser favorable a la “mà dura”. Segons ell, Catalunya no va dubtar a fer ús de la “mà dura” pel retorn dels papers de Salamanca ni quan Roda d’Isàvena (Ribagorça) va negar-se a lliurar a Lleida uns reliquiaris que considerava seus el 1856 i es va enviar la Guàrdia Civil, segons explica. “No entenem perquè no podem fer el mateix, perquè quan tu no vols obeir la justícia t’envien la força pública. No entenem perquè una administració no ha de tenir el mateix tracte que un particular”, comentava.

En resposta a aquestes paraules, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, diu que es tracta de casos diferents perquè el Museu de Lleida és una institució pública i no privada. “No és comparable”. I en el cas dels papers de Salamanca la comparació, a més, és “extrema”, diu, ja que va ser un govern “colpista i dictatorial” qui va “requisar documents per la força a causa d’una guerra”. “La compravenda de Sixena no és comparable amb Salamanca, i fer-ho falta a la veritat i al raciocini”, afegeix. Giralt insisteix que l’enviament de la policia judicial al Museu seria desproporcionada i assegura estar “tranquil” i “esperant a la resolució de l’Audiència”.

Mobilització de la societat civil

Durant aquest últim any, la societat civil també s’ha organitzat. Per una banda, la lleidatana constituïda en una plataforma d’entitats culturals, ha organitzat diversos actes per demanar als polítics que segueixin ferms en mantenir la unitat de la col·lecció. Per l’altra, des de l’Aragó, amb la Plataforma ‘Sijena Sí’ que va organitzar una manifestació en terres aragoneses i va fer una visita per sorpresa aquest mes de juliol al Museu de Lleida, amb pancarta inclosa.

Paral·lelament, la justícia també va dictar sentència el 5 de juliol de 2016 sobre les pintures murals romàniques de Sixena que hi ha al MNAC i n’ordena el seu retorn. Des del Govern es va recorre la decisió al·legant el risc que suposaria aquest trasllat i ha presentat diversos informes d’experts que així ho acrediten.

FER UN COMENTARI