Pau Ricomà: “Els ciutadans tenen dret a tota la informació dels jocs i a ser consultats”

    0
    80

    Qualsevol persona que hagi seguit amb una mica d’atenció l’evolució dels preparatius dels Jocs del Mediterrani, no es pot sentir del tot sorpresa per l’ajornament. Cap de les dates previstes al pla director s’estava complint, l’estat no havia fet les inversions que es preveien i els patrocinis per cobrir el pressupost operatiu estaven molt allunyades del que es necessita. La constatació que anàvem directes al precipici, per culpa d’uns gestors que han comès l’errada de confiar per enèsima vegada en un govern espanyol que per enèsima vegada ha deixat Tarragona a la cuneta, no treu la sensació d’abatiment col·lectiu. No ens en hem sortit.

    El pacte municipal entre PSC-PP-Unió per no aixecar catifes, ha esdevingut inútil als pocs mesos de la seva concreció. A més del mal gust de boca i de les reaccions que ha provocat entre les bases socialistes, s’ha demostrat la seva inutilitat pràctica. No ha servit per assegurar els Jocs, que era el seu objectiu.

    El que es planteja ara -el president del CIJM diu que a petició de Tarragona i l’alcalde de Tarragona diu que a proposta del CIJM- és ajornar la celebració dels Jocs fins el 2018. I el que ens sap més greu és que l’alcalde Ballesteros no ens digui que abans de proposar/acceptar aquesta opció ha fet una avaluació dels costos. No ens ha esclarit quan de més pujarà la factura dels Jocs. Podem partir d’algunes referències, com el pressupost d’un any d’organització com l’actual, en que les despeses pugen més de 5 milions, als que suposem que s’hi haurà d’afegir algunes factures, com la indemnització a Port Aventura, que a través del Corte Inglés havia guanyat un contracte de més de 5 milions. Esperem que les empreses patrocinadores no entenguin que la seva imatge ha quedat perjudicada i no demanin danys i perjudicis, però no crec que vulguin tornar a retolar la seva publicitat de franc. D’altra banda, tenim el cost de reutilitzar els objectes promocionals amb la imatge de “l’entranyable” Tarracus.

    Sembla increïble que l’alcalde hagi acceptat un canvi de dates sense valorar el cost afegit que suposarà per la ciutat.Encara més increïble, fins i tot ofensiu, és que a la pregunta de qui pagarà els sobre cost que ell s’ha negat a avaluar, l’alcalde digui que el pagarà algú o altre però que segur que Tarragona no. Donades les circumstàncies, aquesta suficiència, més que tranquil·litat, dóna la sensació que no sap per on navega.

    Estem davant, doncs, d’una canvi de condicions contractuals que no és neutre. Té efectes reputacionals i econòmics, a més situa Tarragona davant de nous riscos. És per això que entenem que els tarragonins tenen dret a què els demanem la seva opinió, a saber al detall dels costos i riscos de cada opció, a saber qui pagarà si la bola de neu dels diners que es necessiten segueix creixent. Amb dades a la mà, han de poder expressar la seva opinió en una consulta. No ens val dir que ja vam votar el 2015, està clar que en aquelles eleccions l’alcalde Ballesteros no va plantejar en cap moment un hipotètic ajornament dels Jocs.

    Pau Ricomà
    Portaveu del grup municipal ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

    FER UN COMENTARI