Multitudinària manifestació a Lleida en contra dels carrers vinculats al franquisme

La mobilització ha començat amb la recreació d'un judici popular contra un dels personatges del nomenclàtor vnculats a la dictadura, l'Alcalde Areny

0
737
Restes franquistes a Lleida, imatge d'arxiu
Amb el lema ‘Justícia, memòria i dignitat, mig miler de persones s’han mobilitzat aquest dissabte a la tarda a Lleida per reclamar el canvi de nom de nou carrers de la ciutat dedicats a personalitats vinculades al franquisme.
La plataforma d’entitats i partits d’esquerres que ha convocat la manifestació acusa l’Ajuntament encapçalat pel socialista Àngel Ros de no respectar la Memòria Històrica en negar-se sistemàticament a retirar aquests carrers del nomenclàtor local. La mobilització ha començat amb la recreació d’un judici popular que ha tingut precisament com a escenari una de les vies al punt de mira dels organitzadors, l’avinguda Alcalde Areny, dedicada a qui va ser alcalde de Lleida de 1939 a 1941. La placa amb el nom del carrer l’ha arrencada la portaveu de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, néta de l’històric sindicalista Antonio Cantano represaliat per la dictadura. La Plataforma també ha acusat l’alcalde Ros d’intentar desmobilitzar l’acte d’aquest dissabte fent una retirada a corre-cuita de la majoria de plaques del ministeri de l’habitatge amb el jou i les fletxes que encara quedaven en edificis de la ciutat, quan tot just fa una setmana s’hi havia negat. A la manifestació hi ha participat la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha donat suport als tres joves d’Arran que el 28 d’aquest mes seran jutjats penalment per retirar plaques de carrers amb noms de persones vinculades al règim. També ha comptat amb el suport de les principals entitats memorialistes de Catalunya: la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Amical de Mauthausen.
El judici popular ha tingut com a acusat principal l’alcalde Ramon Areny i els càrrecs contra ell els ha llegit l’artista lleidatà Ferran Aixalà, fundador i cantant de Pastorets Rock. S’ha despenjat la placa amb el nom de l’avinguda i després s’ha entregat a la Paeria quan la manifestació ha passat per davant del consistori. Davant de la seu del PSC s’han encès dues bengales i l’acte ha acabat música i parlaments a la cèntrica plaça de Sant Joan de Lleida.

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme reitera que la pervivència al nomenclàtor de la ciutat de persones vinculades al règim franquista ”és inexplicable en democràcia”, més quan els noms dels carrers es van actualitzant periòdicament. En aquest sentit, recorden que la responsabilitat del nomenclàtor recau directament sobre l’alcalde.

En concret, es reclama la retirada de 9 carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat: hi ha exalcaldes (Ramon Areny, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña) i també alts càrrecs vinculats al règim i afectes del cop d’estat del 1936 (Joan Recasens, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís Bertran- pare de l’alcade Casimiro Sangenís-, Germans Recasens i Lluis Besa). Són vuit carrers ja existents més un que la Paeria ha aprovat dedicar a Juan Manuel Nadal y Gaya, que va ser president de la Cambra Oficial Agrària a la província de Lleida i, segons la Plataforma, “un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat”.

La reclamació ha pres més protagonisme des que el mes de desembre passat es va presentar el manifest ‘Per una Lleida Lliure de Franquisme’, promogut per la família i amics de l’històric sindicalista Antonio Cantano. La família ha rebutjat que la Paeria dediqui un carrer a Cantano mentre no elimini els noms dels carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat en compliment de la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament. El manifest compta amb les adhesions de partits com el Comú de Lleida, la Crida per Lleida-CUP, ERC, ICV, Podem, organitzacions sindicals, periodistes, historiadors i diputats com Lluís Llach, Anna Gabriel, Albano Dante, Joan Tardà o Gabriel Rufián.

Judici penal a tres joves per retirar plaques de carrers amb noms de personalitats vinculades al franquisme

A tot això, tres militants d’Arran Lleida seran jutjats el pròxim 28 de març després de ser sorpresos per la Guàrdia Urbana de Lleida mentre retiraven una placa amb el nom d’un carrer de la ciutat dedicat a un alcalde amb vinculació amb el franquisme. Els tres encausats s’enfronten a un judici penal per un delicte lleu de danys. Arran Lleida ha convocat pel mateix dia de la vista una concentració a les 10 a la plaça Paeria, que culminarà davant els jutjats de Lleida des d’on els participants traslladaran el seu suport als tres encausats.

Canvi de posició de l’alcalde Ros sobre les plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista

Una part de la simbologia franquista que ja no té pràcticament presència a la ciutat és la de les plaques amb el jou i les fletxes que es conservaven a més de 300 façanes d’edificis privats de la ciutat que havien estat construïts com a habitatges de protecció oficial. Aquest divendres l’Ajuntament va informar que n’havia retirat 269 i que 66 elements que constaven al cens del Memorial Democràtic ja no existien. Segons la Paeria, només en va mantenir 4 per voluntat dels veïns i dues que no es van retirar per motius tècnics.

Tot i això, en les darreres hores a les xarxes socials han proliferat fotos d’edificis on encara es podien veure aquests elements. El col·lectiu ‘Acaba amb la placa’ aquest dissabte n’ha localitzat una quinzena i n’ha retirat tres. Des de l’entitat consideren que la Paeria ha actuat “de forma poc acurada i amb presses” i “no per convicció sinó només amb l’objectiu de desmobilitzar els actes convocats per aquest dissabte contra la simbologia franquista a la ciutat”. Malgrat que celebren que el consistori hagi despenjat la gran majoria de plaques, l’acusen de “joc brut“.

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme també creu que els darrers moviments de l’alcalde per treure les plaques ”és una victòria de la pressió popular” però insisteixen que la ”qüestió més greu” és la pervivència al nomenclàtor d’alts càrrecs del règim.

Cal recordar que a principis de la setmana passada va sorgir la polèmica quan, en una entrevista a la Xarxa, l’alcalde Àngel Ros es va negar a destinar recursos municipals a treure les plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista i instava als qui els fessin nosa a agafar una escala i un tornavís per despenjar-les ells mateixos. Això va provocar la reacció de diversos col·lectius i l’empresa Petrolis Independents va ja retirar-ne algunes el cap de setmana passat després d’anunciar que estava disposada a assumir-ne el cost desinteressadament. L’entitat ‘Acaba amb la placa’ també havia anunciat una retirada popular massiva pel 22 d’abril que ara ha quedat desconvocada. Fins i tot va intervenir el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que va emetre una resolució on instava l’Ajuntament de Lleida a retirar les plaques franquistes dels edificis en compliment de la llei de Memòria Històrica.

Aquesta setmana la Paeria ha rectificat i dimarts ja va informar que s’havia avisat els propietaris dels més de 300 blocs que encara mantenien aquests elements de la intenció del consistori de despenjar-los. Finalment aquest divendres al migdia va anunciar que s’havia portat a terme l’acció “amb efectivitat i rapidesa” amb la col·laboració de la Federació d’Associació de Veïns de Lleida (FAV) i de la mateixa companyia de Petrolis Independents.

En els últims dies l’alcalde Ros també ha ordenat que es cobreixi l’escut franquista amb els emblemes preconstitucionals de l’àguila i el jou i les fletxes de la façana de l’antic edifici abandonat de la Capitania d’Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida.

D’altra banda, des d’aquest divendres el grup municipal del PSC i l’Agrupació del PSC de Lleida difonen un vídeo promocional que detalla l’acció dels governs municipals socialistes a la Paeria en matèria de memòria històrica a la ciutat durant les últimes quatre dècades. El vídeo, que dura poc més d’un minut, relata el canvi de la nomenclatura de 59 noms de carrers a Lleida i de la denominació dels blocs socials, les accions de dignificació i explicació històrica al cementiri o l’enderroc del ‘Monumento a los Caídos‘. Segons els socialistes lleidatans, el vídeo “sorgeix de la necessitat de donar una explicació àmplia i fundada sobre la memòria històrica a la ciutadania, un tema que de forma parcial i segmentada ha estat en l’epicentre de l’actualitat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials”.

FER UN COMENTARI