Montse Parra, regidora de Cultura a la Paeria: “La cultura a Lleida viu un bon moment, la nostra programació actual no té res que envejar a la d’altres ciutats”

0
409
La regidora de Cultura a la Paeria, Montse Parra - Foto de Miquel de Santiago
FarmaciaBanyeres_728x90

Arriba la Festa Major de Lleida. Què hi trobarem enguany?

Sempre procurem que hi hagi activitats per a totes les edats. Començant pels més petits, tenim el Parc de Somriures, on s’hi organitza una gran varietat d’activitats familiars. De manera molt resumida, a la Festa Major hi trobem tots els elements de cultura popular, amb revetlles de diferents estil musicals per la gent més jove o d’altres opcions més tranquil·les com serien els concerts a l’auditori, enguany amb Jorge Drexler, l’òpera a la Llotja, activitats de teatre a l’Escorxador, entre d’altres. També tenim el dia del Patró Sant Anastasi, amb el seguici, la ofrena floral i, per la tarda, la Batalla de Flors, la qual agrada a tothom. Com cada any, es dona el tret de sortida i el punt final a la Festa Major amb el Castell de Focs. Sempre intentem organitzar-les per tal que siguin el més participatives possible.

És regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida des del 2007. Considera que actualment Lleida viu el seu millor moment des del prisma cultural?

Crec que estem en un bon moment, perquè hi ha tot un seguit d’activitats que s’han anat consolidant i agafant molt múscul dins de la ciutat. Aquestes han estat capaces de sobreviure a les diferents crisis que hem patit, adaptar-se als temps i n’han sortit reforçades. Per exemple, parlo de l’Animac, de la Fira de Titelles, de la Mostra de Cinema Llatinoamericà, del certamen Ricard Vinyes, entre d’altres. Es tracta d’esdeveniments internacionals que ens han donat una gran projecció i que contribueixen en tot el teixit cultural que té Lleida. Si mirem el món del teatre, han anat apareixent nous grups més joves que s’estan fent un lloc, que tenen noves idees i aporten diferents novetats. Des del camp de la música, també gaudim de diverses bandes, orquestres i artistes que enriqueixen tot el panorama cultural de la ciutat. Hem crescut en aquests i en molts altres camps i considero que la nostra programació cultural actual no té res que envejar a la d’altres ciutats.

Per tant, valora positivament la feina que s’està fent per tal de fer créixer i millorar la ciutat en aquest aspecte?

Certament, crec que la simbiosis que s’ha creat entre institucions i entitats també és important, perquè les fa créixer. Tot i així encara queda camí que recórrer i cal seguir treballant en aquesta via.

En quin moment es troba ara mateix la candidatura de la Seu Vella per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO?

Quan Catalunya la nomena, els relatius a la candidatura van a Madrid, on es fan una sèrie de recomanacions per modificar el dossier, i és el que s’està fent ara mateix. Crec que la candidatura és potent i original, perquè no només parlem d’una catedral, sinó d’un Turó. Catedrals n’hi ha moltes, però al Turó s’hi sumen diferents elements com el Castell del Rei, la pròpia Seu Vella o les muralles. A més, estem treballant per reconvertir el Centre Històric i seguir omplint-lo d’activitat cultural. Anem increment cada vegada més el nombre de visitants i mai havia pujat tanta gent a la Seu Vella com fins ara. Allí també s’hi organitzen activitats culturals, esportives, socials, i aquestes sinèrgies sempre contribueixen positivament.

En clau cultural, aquest any hem viscut un episodi polèmic destacat amb el trasllat a l’Aragó de les obres de Sixena que es trobaven al Museu de Lleida. Els grups de l’oposició van demanar la seva dimissió, deien, per “la inhibició de l’equip de govern en la defensa del patrimoni lleidatà”

Sempre he pensat que el cas de Sixena s’ha polititzat extremadament. L’Ajuntament de Lleida forma part del consorci del Museu i el trasllat d’aquestes obres ens ha dolgut tant o més que als demés. Ho hem viscut tots com un drama, no ens ha agradat a ningú i seguim lluitant per aquesta situació perquè considerem que no és justa. Considero que aquestes declaracions que em dius formen part del joc polític. Vam perdre força quan alguns van decidir afrontar aquesta situació per separat, per rivalitzar políticament, en comptes de treballar units per tal de ser més productius. Fa molts anys que soc representant de l’Ajuntament al consorci, he vist en primera línia com han crescut aquests equipaments i puc assegurar-te que ens hem preocupat, ens hem implicat i hem lluitat moltíssims per ells. Allí s’hi fa una feina excel·lent i hi ha molta activitat al seu voltant.

D’altra banda, si fas un llistat a nivell de titulars, quantes vegades es parla del Museu de Lleida per una activitat cultural i no per el tema del litigi? La diferència és abismal i això no afavoreix a la vida cultural del Museu i de la ciutat.

Vostè és mestra, filòloga concretament. Creu que s’adoctrina a les escoles catalanes o que existeix algun problema real amb la immersió lingüística?

No, no crec que s’adoctrini a les escoles i et diré el per què. Com a docents, som molt conscients que treballem davant un alumnat molt variat i que nosaltres hi som per formar, aportar coneixements i que aquests han de ser el més objectius possibles. Evidentment pot haver-hi algun cas anecdòtic, en un moment determinat, tal com pot haver-ne en tots els sectors professionals. És el que en diuen que una flor no fa estiu, ni dues primavera i que és un tema que va més amb la persona que amb el propi col·lectiu o amb la dinàmica de funcionament.

Tampoc crec que hi hagi cap problema amb la immersió lingüística, sinó tot just al contrari, que aquest suposa un model d’èxit. Els i les alumnes que arriben de fora de Catalunya, que no parlen català, poden tenir certes dificultats als primers mesos, però la connexió acaba donant-se i queda demostrat que aquest conflicte és inexistent. Com a docent, si en un moment determinat algú no m’entén en català, no tinc problema amb explicar-me en castellà o fins i tot intercalant ambdues llengües amb el francès o l’anglès, per exemple, amb algun alumne d’Erasmus.

El terme “adoctrinar” és extremadament ofensiu i la immersió lingüística no divideix, sinó que uneix i genera una societat més igualitària. Aquí tothom parla i aprèn català, castellà, anglès i més llengües, una varietat que aporta riquesa.

Què en pensa sobre el cas dels mestres d’El Palau?

Dubto molt i em costa creure que un mestre arribi a una classe disposat a humiliar a un alumne. Crec que s’està criminalitzant a tot un col·lectiu, a tot un model educatiu, exagerant una anècdota i utilitzant-la en clau política. Sempre he dit que estem destinats a viure junts i hem de ser capaços de no ser tant viscerals. Criminalitzar un model educatiu i a tot un col·lectiu per una anècdota no és oportú i no ho hauríem ni de discutir.

S’han vist afectades les relacions entre regidors i regidores dels diferents grups arran de la situació excepcional viscuda en els últims mesos, tant a nivell polític, social com institucional?

A nivell personal, considero que tinc una relació correcta amb tothom, fins i tot cordial amb alguns regidors després de tants anys treballant a l’Ajuntament. Hem de ser capaços de separar la vida personal de la professional, tot i que considero que en algunes ocasions s’han traspassat la línia que separa ambdues facetes. Som representants polítics i hem de donar exemple, sense perdre l’educació ni faltar-nos al respecte els uns als altres. Les picabaralles o discrepàncies polítiques que puguin donar-se, sobretot en el Ple, no s’han de traslladar a l’àmbit personal. És evident que la situació actual ens afecta, però les relacions personals han d’estar per sobre de tot això. Quan marxi de la Paeria voldria poder parar a conversar amb qualsevol regidor o regidora, tant del meu grup com dels de l’oposició, sense cap tipus de problema.

FER UN COMENTARI