Miquel Casellas: “Superant barreres, trencant protocols obsolets, reordenant el calendari festiu”

0
430
Imatge de Miquel Casellas. (Cedida)
Wifi_Penedès_728x90

Ens hem d’acostumar a viure dins la diversitat de tot tipus perquè cada dia les fronteres són més febles i la gent gaudeix d’una millor mobilitat. Abans et compraves un menjador quan et casaves que havia de durar tota la vida, ara en el millor dels casos apostes per un mobiliari Ikea que et pot aguantar fins a l’inici d’una nova etapa vital.

No fa gaires anys les persones diumenge al matí anaven a missa, al vermut, a donar un tomb o s’estaven a casa. Avui en dia pots anar a la mesquita, a comprar o a la perruqueria a estrenar un nou pentinat.

De mica en mica ens hem carregat la normalitat que  ens marcava les nostres vides i tendències. Fa uns 20 anys entre nosaltres hi havia persones que practicaven l’islam i eren considerades una mica alienes als nostres costums. Avui en dia a finals de la primera dècada del segle XXI fer dejuni durant el mes sagrat és una cosa que està dins la total normalitat perquè hi ha moltes persones que ho practiquen d’una forma normal i natural. Ja no cal donar l’explicació a ningú perquè qui més qui menys ja sap com funciona el tema i sinó doncs tenim el google que ens ho explica quasi tot.

De la mateixa manera que la varietat religiosa es pot veure qualsevol dia si dones un tomb pel Vendrell també hi ha altres opcions que fins ara estaven mig amagades, però de mica en mica s’han posat de manifest en la nostra societat derivades de les relacions entre les persones. Abans hi havia el matrimoni clàssic que era una de les bases socials dins d’aquesta presumpta normalitat que sempre ha estat una gran farsa. Avui en dia les combinacions poden ser de molts i diferents tipus i totes haurien d’entrar dins la normalitat social en el percentatge real que li correspongui.

Aquesta societat que tenim davant nostre encara no ha arribat a la gran majoria de mitjans de comunicació escrits i per televisió que encara segueixen en el seu format d’emetre la missa de diumenge al matí i les processons de Setmana Santa pels canals públics principals. No posa que estem en un estat laic, doncs igual que posen aquestes manifestacions religioses també podien posar de tant en tant algun ruptura del dejuni musulmà o una boda protestant. Aquesta és la societat que tenim, però que encara no hem assimilat.

Una altra de les coses inalterables que tenim a casa nostra és que cada localitat ha de tenir dues jornades festives anuals. En algunes poblacions encara està una mica clar, però altres han de llegir el calendari amb deteniment per poder encabir les dues.  Jo felicito a aquests ajuntaments que han apostat perquè el 1r dia d’octubre sigui festiu. Doncs realment ha marcat la història recent de la darrera dècada i encara queda molt per dir. Realment està molt més viscut que l’onomàstica d’un sant o d’una verge que ves a saber com ha arribat fins a nosaltres, però ens entossudim a mantenir el que hi ha per no generar un debat. La gràcia que els veïns i els seus representants escullin els dies festius per coses que han passat al municipi i això d’una promesa fa 5 segles ja queda massa lluny i ves a saber com va ser tot plegat.

Ara mateix vivim uns anys a una velocitat de microones i en un any pot passar moltes més coses que no pas abans amb un segle, però és el que ens toca assumir i traslladar-ho a la nostra societat.

Els mitjans de comunicació s’han d’actualitzar han d’incloure altres problemàtica o realitats socials que fins fa poc eren inexistents i que fan agafant volada en el nostre dia a dia. Aquest és el món que tenim aquí. Potser cada dia hi ha menys gent que no escoltaran les declaracions d’un president de Govern, però estaran amatents a veure com viuen els veïns d’un bloc de pisos ocupats. Potser la missa de 12 del diumenge al matí va perdent seguidors a favor d’un iftar celebrat en una plaça pública d’un municipi. Els protocols ens fan molt de mal i ens hem d’actualitzar i copsar allò que realment ens envolta ara i no pas fa dues dècades.

Miquel Casellas

FER UN COMENTARI