Miquel Casellas: “Els tertulians també han ocupat al plenari vendrellenc”

0
266

Una dels problemes que tenim a casa nostra és que molts polítics no trepitgen el carrer. Viu en una realitat paral·lela a la resta de veïns. El més greu d’aquesta política ficció és que a vegades arriba un punt en què no saps a quina banda estàs de la realitat. De tantes vegades que ho repeteixen i escoltant les joies dels seus discursos dubtes seriosament si estem parlant de municipis ben diferents.

Tornes a obrir la porta de casa, surts al carrer i descobreixes un cop més que el carrers estan bruts i llavors et dones compte que realment toques dempeus.

El ple del passat dimarts va ser un exemple més d’aquesta política ficció que entre els uns i altres practiquen.  Tu escoltes tot allò i el primer que has de fer, és situar-te. No saps si estàs davant d’uns tertulians de la televisió de Ceuta o Melilla o de cop i volta has tirat uns quilòmetres amunt i has acabat a l’ombra de la Giralda arbocenca.

Està molt bé que aquí abracem totes les causes solidàries que tomben pel món que poden donar molt d’aliment a les nostres mocions en els propers anys si seguim en aquest pla. Està molt bé que donem suport a totes les víctimes del món mundial i del més enllà si fa falta perquè el paper ho aguanta tot i més i nosaltres no hem de tenir por de fer grans discursos en coses i temes que no tenim la mínima competència. No interessa gens parlar del municipi perquè aquí s’ha confòs el plenari en una tertúlia televisiva on cadascú exposa la seva. Al final de tot un ampli i extens debat és vota una moció, però primer de tot perquè tothom tingui el seu punt de protagonisme en aquesta conxorxa política  no hi pot faltar els retocs i puntualitzacions i refregits i les correccions perquè com més àmplia i més ambigua quedi millor perquè menys servirà. Tots hi guanyem. Després es vota i anem a parlar de l’altre punt. Evidentment si quan arribi a l’Arboç o a Ceuta i Melilla el nostre acord el primer que poden pensar és que fan aquests parlant dels nostres temes quan ells possiblement en tenen més i de més preocupants que no pas el que ens afecta a nosaltres.

Hi ha una llei que es diu ROM que acull que cada any es farà un debat de l’Estat del municipi, però evidentment la nostra realitat ja no interessa als polítics. Estem tots inmersos en aquesta mena de debats televisius amb uns temes bàsics locals i molts altres per donar contingut al plenari que hem de fer un cop al mes.

En la legislatura passada en què només hi havia una formació a l’oposició, un cop a la setmana hi havia roda de premsa sobre algun tema i anar fent. Ara amb tanta oposició per donar i per vendre ningú diu res. Sembla que tot funcioni com una seda. Hi ha alguna queixa per aquí o per allà o algun tema que va sortint, però tot és molt avorrit en general. Donem suport a qui faci falta. Per exemple a la sanitat vendrellenca. Li enviem un certificat que hem decidit donar suport a aquest col·lectiu que ho està passant molt malament i que no sembla que hagi de millorar en un futur a mig termini. El nou CAP que estan construint al Botafoc no comptarà amb nous professionals sinó que seran els mateixos però ben repartits i amb una gran inauguració.

Per més inri de tot plegat de tant en tant fem mocions per coses que curiosament queden en el nostre terme municipal com és el pàrquing de l’hospital que des de que funciona s’ha quedat petit obsolet. Doncs res, la cosa continua per sempre i aquestes mocions ni a nivell local serveixen per gaire gran cosa, potser la que ha arribat més lluny és la del glisofat que és l’excusa perfecta perquè moltes de les nostres voreres tinguin algun tipus d’herbes per donar vida i color als nostres carrers i places. Encara que aquesta política salvatge sembla que no agrada a tothom. Hem d’interpretar els plens com punts de debat on hi cau alguna cosa del Vendrell, però que pot arribar a abastar tots els punts i temes del món amb uns debats grandiloqüents que no ens porten enlloc.

Miquel Casellas

FER UN COMENTARI