Lleida Lliure de Franquisme demanda al jutjat contra la Paeria pel nomenclàtor franquista de nou carrers

Consideren que l'Ajuntament incompleix la llei de Memòria Històrica i aporten 45 documents que acrediten la seva denúncia

0
313
Juanita’s Vilanova 728×90

La plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha presentat aquest divendres una demanda al Jutjat contenciós pel nomenclàtor franquista dels carrers de Lleida. Consideren que l’Ajuntament de Lleida està incomplint la llei de Memòria Història. Aquesta demanda estava prevista que es formalitzés el 18 de juliol passat, però el jutge va suspendre temporalment el termini perquè, tal com explica la plataforma, la Paeria no havia presentat tota la documentació requerida, que ara sí que ha aportat. La demanda s’ha presentat després que el jutjat contenciós de Lleida va acceptar el recurs presentat el passat 20 de març per col·lectius polítics, memoralístics i sindicals aplegats al manifest Lleida Lliure de Franquisme en què denunciaven el “silenci administratiu” a la petició que el grup municipal de la Crida per Lleida – CUP va fer a Alcaldia per la substitució dels nou carrers amb noms de reconeguts franquistes (Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya).

L’advocada de la plataforma, Esther Sancho, explica que s’han presentat al jutjat un total de 45 documents, com ara documentació que acredita que des de fa més de deu anys, diverses entitats han demanat a la Paeria que canviés els noms d’alguns carrers relacionats amb el franquisme, fins i tot abans que s’aprovés la llei de memòria històrica, sense obtenir resposta positiva per part de la Paeria. També s’han presentat documents que acrediten que les persones que donen nom a aquests nou carrers, van participar de manera activa en delictes contra la humanitat i per tant no poden tenir un carrer dedicat ja que incompleix de ple la llei de memòria històrica. La plataforma, en la seva demanda, també sol·licita que es demani al Tribunal Militar tercer de Barcelona documents de consells de guerra que encara custodia i en què l’acalde Areny, explica Sancho, signa l’ordre d’execució d’alguns lleidatans.

La néta d’Antoni Cantano, un dels represaliats pel franquisme, Rosa Peñafiel, lamenta l’actitud de l’Ajuntament de Lleida i del seu paer en cap, que “mostra un immobilisme absolut cap a la dreta, negant-se a retirar el nom d’aquests carrers”. Peñafiel ha afegit que la lluita al carrer la tenen guanyada i que ara esperen guanyar-la als jutjats.

“Mantenir aquests carrers incompleix l’article 15.1 de la llei de Memòria Històrica, que prohibeix l’exaltació del règim franquista” assenyalava l’advocada Esther Sancho. En aquest sentit, els dos darrers plens de la Paeria de Lleida van aprovar la retirada de medalles de la ciutat a deu alts càrrecs del franquisme i restituir la dignitat dels funcionaris municipals depurats per la dictadura.

Els signants de la demanda són la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dones de Lleida, La Baula, Crida per Lleida, Comú de Lleida, ERC de Lleida, CGT, ICV de Lleida, Intersindical – CSC, Podem, SEPC i Arran. També membres d’alguns dels col·lectius demandants (Comú, ERC, Crida, Podem, Dones de Lleida), aplegats sota la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.

L’alcalde Ros hi veu “intencionalitat política”
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat aquest divendres que la demanda presentada pel Lleida Lliure de Franquisme “és una de les moltes demandes que rep l’Ajuntament de Lleida per quaranta mil temes”. Segons el paer en cap, es tracta d’una demanda impulsada per una “organització associada a la CUP i que es presenti en aquests moments demostra, al seu entendre, que “la intencionalitat política és molt clara”.

Ros ha reiterat que “la ciutat de Lleida va ser de les primeres que va fer el deures eliminant els noms significativament franquistes de la ciutat, s’ha fet una tasca exemplar des del punt de vista de la memòria històrica i del valor de la democràcia, i així se’ns ha reconegut en les publicacions del Memorial Democràtic”. L’alcalde ha recordat que a l’inici de la democràcia ja es van canviar una seixantena de noms de carrers i quan ell va arribar a l’alcaldia també es va fer el mateix amb els dels blocs socials, es va enderrocar el monument als caiguts i es va fer una rasca de dignificació de les víctimes al cementiri.

FER UN COMENTARI