Linyola recupera la ruta transhumant fins a Taüll

Cinc corredors membres del Centre Excursionista de Linyola i de l’Alta Ribagorça caminen els 142 quilòmetres de distància entre els dos municipis en 29,5 hores de ruta

0
1521
Karting Comarruga 728×90

L’Ajuntament de Linyola vol recuperar la ruta transhumant de Linyola fins al municipi i Taüll. Aquesta ruta, d’uns 142 quilòmetres aproximadament, és el recorregut que feien els pastors d’ovelles entre la Vall de Boí i els pobles del Pla d’Urgell. Per comprovar l’estat d’aquesta ruta, cinc corredors membres del Centre Excursionista de Linyola i del Centre Excursionista Alta Ribagorça, van realitzar la caminada a peu entre els dos municipis.

Àlex Masses, alcalde de Linyola i un dels corredors que va realitzar l’excursió, explica que aquesta fita neix amb la intenció de recuperar la tradició transhumant. “Aquesta fita l’hem batejat com la ‘Transcabanera’. Precisament un dels integrants del grup, en Carles Raimat, és fill de “Ca de Blasi” de Taüll, família que va realitzar un dels últims desplaçaments de ramats dovelles a peu entre la Vall i el Pla d’Urgell, per una de les cabaneres mil·lenàries de Catalunya”, explica Mases.

La ‘Transcabanera’ va sortir de Linyola el dilluns 30 d’Abril a les 6.30 hores del matí i va arribar a Taüll a les 12 del migdia de dimarts dia 1 de maig, després de superar 142 kilòmetres, 5.300 metres de desnivell positiu i 29.5 hores de ruta. La ruta transhumant acostumava a durar una setmana. “A l’arribada ens van rebre amics i autoritats de la Vall de Boí com Manel Vicent, alcalde de Durro; Lluís Farrero President del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boi”, descriu Mases.

Segons l’alcalde, entre els ajuntaments de Linyola i la Vall de Boí ja es treballa per concretar un projecte de recuperació d’aquestes rutes. “La intenció és la de recuperar aquest patrimoni mil·lenari i poder dissenyar diferents iniciatives i rutes culturals, lúdiques i esportives que posin en relleu aquests paisatges i eviti que part de la nostra història caigui en l’oblit”, finalitza Mases.

FER UN COMENTARI