L’Hospital Vall d’Hebron farà un seguiment individualitzat dels pacients de trombosi

El centre dissenya un protocol que permetrà al malalt veure tots els especialistes en una única visita

0
999
Wifi_Penedès_728x90
 El Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari farà un seguiment individualitzat dels pacients de malaltia tromboembòlica venosa, també coneguda com a trombosi, gràcies a una nova Unitat Funcional de Trombosi Venosa, que permetrà ordenar i agilitzar el seguiment i tractament dels malalts, segons s’indica des del centre hospitalari. A banda del servei personalitzat, l’objectiu de la iniciativa és evitar la reiteració de visites i proves diagnòstiques innecessàries. El Servei d’Angiologia, el de Cirurgia Vascular i Endovascular, la Unitat d’Hemostàsia del Servei d’Hematologia i el Servei de Medicina Interna estan involucrats en el nou protocol. Aquesta col·laboració entre professionals de diferents serveis comportarà que el pacient pugui veure en una única visita tots els especialistes que segueixen el seu cas.

Sergi Bellmunt, cap del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular, destaca la importància que tots els especialistes estiguin “inclosos en el viatge del pacient”, ja que des del moment que arriba a urgències o és diagnosticat, la coordinació permet tractar-lo “d’una manera més eficaç, més ràpida i amb més seguretat”.

De la seva banda, la cap de la Unitat d’Hemostàsia, Amparo Santamaría, afirma que amb aquest sistema “el pacient té garantida la continuïtat assistencial”, ja que entra en un circuit que busca un tractament a mida de cada cas.

La trombosi, pot afectar les extremitats inferiors o bé els pulmons (embòlia pulmonar). A Vall d’Hebron, cada any se’n diagnostiquen 500 casos. Té una prevalença d’entre 1 i 2 casos per cada 1.000 persones, tot i que el risc creix si el pacient té alguna altra patologia. 1 de cada 4 morts al món és per trombosi i és la segona causa de mort en persones amb càncer.

El 60% dels casos són d’origen genètic i la resta d’origen ambiental (tractaments anticonceptius o hormonals, síndrome de la classe turista…) o relacionats amb altres malalties (càncer, malalties inflamatòries, autoimmunes…). En tot cas, però, la meitat de les vegades se’n desconeix l’origen exacte.

El risc d’un nou episodi en cas de no rebre un tractament adequat està entre el 15 i el 25% als 5-10 anys, mentre que cau a només el 8% si es fa un bon seguiment.

FER UN COMENTARI