L’Ajuntament de Lleida tanca el pressupost del 2016 amb un superàvit de més de 5,1 MEUR

El deute de la Paeria s'ha reduït en 4 anys en 46 MEUR

0
397

L’Ajuntament de Lleida va tancar els comptes del 2016 amb un superàvit de 5.170.448,8 euros, segons es desprèn de la liquidació del pressupost que han presentat aquest dimecres l’alcalde, Àngel Ros, i la tinenta d’alcalde i regidora de la Gestió de Recursos Municipals, Montse Mínguez. L’any 2015, el romanent aconseguit per la Paeria va ser de 412.000 euros, per la quals cosa s’ha multiplicat per 12 el resultat positiu. Dels més de 5,1 milions d’euros de resultat positiu del pressupost 2016, 4,9 MEUR corresponen a l’Ajuntament, 163.247,15 a l’Institut Municipal d’Ocupació, i 91.374,95 a Turisme de Lleida. Destaca el fet que per primera vegada des del 2006, l’Ajuntament va incrementar els ingressos per l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Ros ha destacat, a banda de la importància econòmica, la capacitat política d’acció que permet aquest superàvit per finançar el reconeixement de deute, la despesa d’enguany i inversions. Així mateix, els responsables municipals han destacat que en quatre anys, el deute de la Paeria s’ha reduït en 46 milions d’euros. El període mig de pagament de l’Ajuntament de Lleida es va situar al desembre del 2016 en 52 dies, baixant 11 dies respecte al 2015.

Ros i Mínguez han posat de relleu que, per primera vegada des del 2006, la Paeria va augmentar durant l’any passat els ingressos per l’impost sobre construccions i obres per la recuperació de les transaccions immobiliàries dels darrers anys i amb la previsió de continuar amb aquesta tendència. Pel que fa al reconeixement de crèdit del 2016 és d’1,5 milions d’euros, una xifra “totalment absorbible per romanent positiu”, segons Mínguez.

La Cohesió Social, l’Educació i l’Ocupació és l’àmbit que va rebre la major despesa consolidada dels comptes de la Paeria del 2016, amb un 35,48% del pressupost, seguit per Urbanisme i Via Pública (30,56%); Serveis a la Ciutat (19,98%); Seguretat, Civisme i Règim Interior (13,31%); Serveis de Caràcter General (9,39%), i la resta d’àmbits municipals.

Ingressos Consolidats
La Paeria va ingressar 81,45 milions d’euros per impostos directes (respecte als 75,59 milions de l’any anterior).Els ingressos per impostos indirectes va ser de 4,60 milions d’euros, enfront dels 4,14 milions del 2015. Les taxes, preus públics i altres ingressos van aportar al pressupost municipal 31,38 milions d’euros (30,68 milions el 2015) i les transferències corrents, 39,35 milions d’euros (37,97 milions al 2015).

La tinenta d’alcalde ha remarcat l’evolució positiva de la participació en els ingressos de l’Estat, que va créixer un milió d’euros més, “perquè en el comportament de l’economia de Lleida, si creix l’IVA, l’impost de societats i l’impost de la renda, creix la participació d’ingressos”.

La recuperació economia s’observa també en l’increment del parc d’immobles a Lleida, que va permetre un augment en la liquidació de l’IBI, rebut que es va congelar l’any passat i va incorporar ajudes a famílies. En l’apartat de vehicles, el parc dels vehicles es va mantenir constant, amb un lleuger increment en la recaptació de l’impost. Pel que fa a les plusvàlues, la liquidació va ser superior, amb recuperació de les transaccions immobiliàries a la ciutat en els darrers anys, segons Mínguez.

La dinàmica immobiliària es veu reflectida alhora en l’impost sobre construcció, instal·lacions i obres (ICIO), que va tornar a “repuntar” i, per tant, va possibilitar a la Paeria tornar a créixer amb la previsió que enguany segueixi la mateixa línia. És la primera vegada des de l’any 2006 que va augmentar aquest impost. Mínguez ha apuntat que aquesta dada se situava en 7,6 milions d’euros el 2006 i que ha descendit cada any, sent el 2016 el primer any que es va recupera -amb 1,2 milions d’euros de creixement-.

Altrament, l’Ajuntament de Lleida va dedicar 966,8 euros per habitant durant el 2016, sent aquesta la despesa corrent, quan els ingressos fiscals van ser de 848,6 euros. És a dir, “el ciutadà rep més serveis dels que paga”, segons la responsable de les finances municipals.

Romanent i reconeixement de crèdit
Montse Mínguez ha explicat que per aconseguir el superàvit positiu, s’observa un increment del romanent “perquè hi ha una millor tresoreria, dels fons líquids; perquè hi ha menys drets pendents de cobrament i perquè hi ha un sanejament del deute contribuït, menys obligacions pendents de pagament”. En aquest sentit, la tinenta d’alcalde ha remarcat que la Paeria va tancar el 2016 amb les pòlisses de tresoreria a zero i ha posat de relleu que “no es devien diners al banc per aquest concepte”.

Mínguez ha assenyalat també que el reconeixement de crèdit “és molt inferior al romanent líquid de tresoreria i, per tant, és totalment absorbible pel romanent”. El reconeixement de crèdit va ser d’1,5 milions, cosa que va suposar una ràtio del 2,5% sobre la despesa, fet que mostra que és un reconeixement “molt controlat i ajustat”, segons la tinenta d’alcalde. Més de la meitat d’aquest reconeixement, un 56,45%, correspon a una factura de l’aparcament regulat d’EYSA. Mínguez ha explicat que amb la gestió dels parquímetres es pensaven que s’aniria més ràpid en la remunicipalització del servei tot remarcat que “hi ha dubtes legals per incorporar el servei a la Paeria”, quedant així pendent aquest reconeixement. D’aquesta manera, es queda “en una xifra molt reduïda”, amb altres conceptes, com ara els consums de llum, gas, aigua, que han variat respecte a l’exercici anterior, amb una reducció del 59,55%, o en Cultura, que la variació ha estat de -76,87%.

Ràtios
Un altre aspecte que ha destacat Mínguez és que va continuar el descens del ràtio del deute municipal iniciat el 2012. Així, en 4 anys, ha baixat 35 punts, passant del 89,7 al 55,1%. En milions d’euros, el deute de la Paeria en xifres absolutes s’ha reduït en 46,4 milions d’euros. Tant si es té en compte el deute de l’EMU i el CNC, “s’està molt per sota del topall màxim del 110% al qual pot arribar una administració municipal”, ha afirmat. En despesa financera, “el descens continua sent la tònica”. Dels 27,6 milions del 2012 es va passar als 6,5 milions d’euros de pagament d’interessos. En deute per habitant, el percentatge ha baixat en 4 anys un 52%, que en euros es tradueix en una reducció de 324 euros. El 2012 aquest deute era de 954,4 euros per habitant i el 2016 es va situar en els 630,5 euros.

Període mig de pagament de 52 dies
Mínguez ha parlat de les ràtios de liquidació en què es veu que s’ha arribat a un 96,27% de l’execució dels ingressos i a un 87,9 % de les despeses, i que el període de pagament és de 52 dies de mitjana, sent la ràtio de 21 dies i 30 dies més des que es tramita la despesa. En aquest sentit, l’alcalde Ros ha remarcat que, segons l’enquesta de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat, “el sector privat paga en un termini de mitjana de 77 dies, el sector públic, a 71 dies, i l’Ajuntament de Lleida ho fa a 52 dies”.

Deute altres administracions
Finalment, l’indicador d’autonomia fiscal, que mostra la proporció entre els ingressos propis tributaris i el total d’ingressos, es va situar a finals del 2016 en el 75,2%, i el grau de dependència financera va caure 2 punts, situant-se en el 24% -proporció entre el que rep la Paeria d’altres administracions respecte el total d’ingressos municipals-. Segons l’equip de govern, l’Ajuntament de Lleida té pendent de cobrament 5,43 milions d’euros d’altres administracions (5,3 milions de la Generalitat i 130.000 de l’Estat). Aquest deute s’ha reduït, en part, segons ha dit Mínguez, als plans extraordinaris d’assistència financera de la Generalitat.

ERC veu “sobredimensionat” el tancament dels comptes de la Paeria “per l’incompliment de l’acord de pressupost”
El grup municipal d’ERC-Avancem ha lamentat que, malgrat que el pressupost de la Paeria 2016 “era realista i realitzable”, l’equip de govern “n’ha fet una mala execució, com demostra que encara hi ha més d’un milió d’euros de l’acord de pressupost pendents d’executar”. El president del grup republicà, Carles Vega, considera que el romanent de tresoreria amb el qual es tanca l’exercici comptable, de més de 5,1 milions d’euros, “està sobredimensionat i no se n’ha de fer una valoració triomfalista, tenint en compte que inclou al voltant d’un milió d’euros per l’incompliment de l’acord de pressupost”. En aquest senti, Vega ha detallat que entre les inversions pactades per l’equip de govern socialista amb el grup republicà, que encara no s’han executat, hi ha la recuperació del parc de les Basses, la millora dels mercats municipals de Balàfia i Fleming o el Pla d’Acció Social i Comunitària a la Mariola i el Centre Històric, entre altres.

Vega també ha destacat que “la liquiditat de la Paeria ha millorat perquè la Generalitat ha pagat 6 milions del deute que tenia amb l’Ajuntament, una reducció considerable gràcies a la gestió econòmica d’Esquerra al Govern de Catalunya”. Pel que fa al reconeixement de crèdit, d’1,5 milions d’euros, Carles Vega ha afirmat que “és encara excessiu, en part, perquè ha de fer front al pagament de la gestió d’aparcaments d’EYSA dels darrers mesos de l’any passat i es preveu un fons per enguany, fruit de l’incompliment del PSC d’assumir-ne la gestió directa”. A més, “incomprensiblement, torna a incloure 300.000 euros en manteniment i subministraments de serveis com electricitat i gas i 70.000 euros no pressupostats en festes”, ha afegit el republicà.

Malgrat això, ERC-Avancem valora positivament que el reconeixement de crèdit sigui inferior a l’exercici anterior, i atribueix el “canvi de rumb” del govern municipal a la moció de reprovació que va prosperar la primavera passada, que exigia millor gestió econòmica i reconeixements de crèdit menors per als propers exercicis.

FER UN COMENTARI