L’Ajuntament de Barcelona expropia l’edifici de l’Antiga Cooperativa

S'hi faran uns equipaments orientatsa la cultura i els joves del barri

0
471
L’Ajuntament de Barcelona ha expropiat l’edifici de l’Antiga Cooperativa del Segle XX, situat al barri de la Barceloneta, per uns 670.000 euros. Es tracta d’un immoble situat als números 1-3 del carrer Atlàntida i compta amb 572 metres quadrats de superfície construïda. Segons informa el consistori a través d’un comunicat, aquesta expropiació dona resposta a una antiga reivindicació veïnal que demanava que l’edifici tornés a ser pel veïnat. A principis del 2018 s’engegarà un procés de debat per definir els futurs usos de l’equipament, que estarà orientat a la cultura i els joves del barri. Paral·lelament al procés de debat, el consistori durà a terme tots els estudis tècnics que permetran valorar les actuacions necessàries per dur a terme la rehabilitació de l’edifici.
Els veïns del barri de la Barceloneta reclamaven que l’Antiga Cooperativa del Segle XX es convertís en un equipament públic des de l’any 2006. Fruit d’aquesta reivindicació, durant el mandat anterior es va iniciar el procés d’expropiació de l’edifici, després de fer un canvi de planejament que qualificava l’espai com a equipament de titularitat pública. A partir d’ara, l’Ajuntament de Barcelona iniciarà les actuacions necessàries per determinar l’estat de l’edifici, redactar els projectes necessaris per rehabilitar-lo i executar les obres.

Paral·lelament, està previst que a principis d’any s’iniciï el procés que ha de permetre, juntament amb el veïnat i les entitats, definir quins seran els futurs usos que acollirà aquest espai. Al llarg dels anys, el veïnat ha fet diferents propostes relacionades amb quin ha de ser el destí de l’edifici i, aprofitant aquesta feina feta, s’iniciarà un cicle de debats per concretar la proposta per a l’equipament, que estarà orientat a la cultura i els joves del barri.

Una llarga reivindicació veïnal

La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX es va fundar l’any 1901 per un grup de cent associats. L’entitat, en un primer moment, es va organitzar al voltant d’una botiga de queviures i es dedicava a la gestió popular del consum en un moment en què la classe obrera comptava amb unes condicions econòmiques molt dolentes i hi havia una gran fractura social. El funcionament de l’espai feia que els socis comencessin a pagar una quota i, quan passava un període de temps, poguessin començar a adquirir productes de la cooperativa. A més, la quota també servia per cobrir malalties, pensions de vellesa o viudetat i solidaritzar-se amb causes humanitàries com, per exemple, ajudar a les famílies dels mariners morts en naufragis.

Amb el pas dels anys, la cooperativa va anar incrementant la seva activitat i es va obrir un forn de pa, un cafè-taverna i una sucursal de la botiga de queviures al carrer Atlàntida, 25. A finals dels anys vint, l’edifici va arribar al seu màxim esplendor. En aquell moment comptava amb uns 300 socis i tenia la seva pròpia moneda.

Amb l’arribada de la República, l’entitat va passar a dir-se Cooperativa Obrera i Popular del Siglo XX. Posteriorment, la Guerra Civil va aturar la seva activitat i l’edifici va ser destruït per un bombardeig al gener de 1939, el dia abans de l’ocupació per part de les forces franquistes de la ciutat de Barcelona. Durant els primers anys de la dictadura, una junta rectora va assumir els càrrecs dels deutes de l’entitat, va aconseguir un crèdit i va iniciar la compra del solar i la construcció d’un nou edifici de tres plantes, que es va inaugurar l’any 1941. L’activitat va anar girant cap al lloguer de locals de l’edifici i a l’organització d’activitats socials i culturals.

El bar va convertir-se en el punt de trobada on es reunien molts pescadors del barri i el punt fort de l’entitat, mentre que el forn de pa va tancar i la botiga funcionava a baix ritme. A la dècada dels 80 l’activitat cooperativa es va anar esvaint.

L’any 2006 va començar una campanya veïnal per recuperar el Segle XX pel barri i per esclarir les condicions de la seva dissolució i la propietat de l’immoble. L’any 2014, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per poder expropiar l’edifici que han finalitzat aquest mes. La campanya per recuperar l’edifici va donar lloc també a un procés veïnal de recuperació de la memòria cooperativa i obrera de la Barceloneta.

Un edifici expressionista del 1939

L’edifici, amb planta baixa i tres plantes (la segona de doble alçada), va ser projectat per Miquel Niubó i Munté l’any 1939 i és d’estil expressionista. Es troba en desús des de principis dels anys 90 i està qualificat amb un nivell de protecció C en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, la futura actuació en aquest espai ha de mantenir la volumetria original i dels elements comuns; restaurar les façanes; aplicar el cromatisme a les superfícies i els elements de les façanes que fixi el Pla del Color de Barcelona o l’estudi cromàtic pertinent; i aplicar una solució neutra i harmònica al tancament de les obertures de la planta baixa.

Arquitectònicament, la construcció trenca de forma radical les tipologies edificatòries més comunes de la Barceloneta. Segons informa el consistori, l’edifici està bastit en una audaç intervenció de reforma d’un edifici preexistent, l’autor va projectar un edifici cúbic trencat pels tres balcons correguts massissos que reforcen la cantonada. Entre la segona i la tercera planta, se situa un element tancat a manera de tribuna que constitueix una peça molt pesant i molt poc habitual. En relació amb els paraments de façana, les obertures són de dimensions molt reduïdes, fet que contribueix a potenciar la pesantor de l’edifici en contraposició a la lleugeresa que hauria de transmetre un edifici cubista.

FER UN COMENTARI