La Vall d’Hebron utilitza una tècnica per tractar la paràlisi facial que no deixa cicatrius

La nova intervenció també escurça el postoperatori i redueix les molèsties

0
357
Imatge de recurs de l'Hospital Vall d'Hebron
L’Hospital de la Vall d’Hebron utilitza una tècnica mínimament invasiva per tractar la paràlisi facial que no deixa cicatrius, escurça el postoperatori i redueix les molèsties. Es tracta de realitzar només dues petites incisions, una darrera l’orella i l’altra a l’interior de la boca del pacient, per reparar el nervi facial i permetre la recuperació de la mobilitat de la cara. Segons ha indicat en un comunicat la Vall d’Hebron, 24 pacients ja s’han beneficiat d’aquesta nova cirurgia en els darrers quatre anys. Aquesta intervenció la realitzen els professionals de la Unitat de Paràlisi Facial Vall d’Hebron, creada a l’octubre passat i que integra diversos serveis de l’hospital.
Els professionals de la unitat utilitzen una combinació d’endoscòpia, microcirurgia reparadora i cirurgia plàstica d’autotrasplantament de teixits, musculatura i nervis per tractar els pacients. El cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats Vall d’Hebron, el doctor Joan Pere Barret, explica que es tracta d’una tècnica “molt complexa, de tercer nivell”, que implica realitzar un trasplantament de nervis o de nervis i múscul de la cama del pacient a la cara. A diferència de la tècnica habitual, que deixa una gran cicatriu a la cara, en aquest cas només es realitzen dos petits talls que queden amagats a la vista. A més, la inflamació i l’edema posteriors són menors, es redueix el dolor i s’avança l’alta del pacient.

En la intervenció participen dos cirurgians plàstics, dos residents en cirurgia plàstica, un anestesiòleg, un resident en anestesiologia i dos professionals d’infermeria.

La paràlisi facial és una patologia que afecta entre 15 i 45 persones per cada 100.000. De totes elles, fins a un 30% no aconseguirà una recuperació completa. És una paràlisi invalidant que posa en perill la viabilitat de l’ull, altera la parla i dificulta l’alimentació, i té un impacte psicològic i emocional molt important en l’afectat. Provoca deformitat a la meitat de la cara on se situa el nervi afectat, incapacitat per tancar l’ull, absència de llàgrima, caiguda d’un dels costats de la boca i dolor a l’oïda quan es produeixen sorolls forts, entre altres problemes.

La causa més freqüent d’aquesta lesió és l’anomenada paràlisi de Bell o paràlisi facial a frigore, sense causa coneguda. Una altra de les causes és la tumoral, per neurinoma del nervi auditiu, seguida pel càncer de la glàndula paròtide. També hi ha dos tipus de paràlisi congènita.

Segons apunta la Vall d’Hebron, a banda del tractament quirúrgic, el paper de la rehabilitació és fonamental. Assenyala que tant en pacients que necessitin cirurgia, com en els que no sigui precisa, cal tornar a ensenyar-los a moure de forma adequada la musculatura de la cara per aconseguir la màxima mobilitat voluntària i emocional, mitjançant tècniques de reeducació neuromuscular i infiltracions de toxina botulínica.

FER UN COMENTARI