La Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. De la Cinta protagonitzarà el cupó de l’ONCE

Els 400 anys de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta en 5,5 milions de cupons de l'ONCE

0
979
Wifi_Penedès_728x90

La Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. De la Cinta, l’any del IV Centenari de l’entitat,  protagonitza el cupó de l’ONCE de dilluns 4 de setembre. Cinc milions i mig de cupons portaran la imatge de la Mare, el logo de l’Any Jubilar 2017 i la llegenda Año Jubilar 2017 Ntra. Sra. de la CINTA, Tortosa, dissenyat per commemorar el quart centenari de la Reial Arxiconfraria.

El Cupó de l’ONCE ha estat presentat aquest matí del 23 d’agost, en un acte celebrat a la Porta de l’Any Jubilar al Claustre de la Catedral de Tortosa, Portal de Palau, 5. L’acte ha comptat amb la presència de Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Francesc Viñes, Primer Majordom de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. De la Cinta; Mn. Josep M. Membrado, Prior de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. De la Cinta; Xavier Grau, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya, que signà al Llibre d’Honor de la Reial Arxiconfraria, i Sara Gimeno, directora de la direcció de l’ONCE a Tarragona, entre d’altres.

El Cupó Diari de l’ONCE ofereix, per 1,5 euros, 55 premis de 35.000 euros a les cinc xifres. A més, el client té l’oportunitat, per 0,5 euros més, de jugar també a la sèrie i guanyar ‘La Paga’ de 3.000 euros al mes durant 25 anys, que s’afegirà al premi de 35.000 euros.

Els cupons de l’ONCE es comercialitzen pels 20.000 agents que integren la seva xarxa de vendes. A través del Terminal Punt de Venda (TPV), el client pot triar a més el nombre que més li agradi. També es poden adquirir des de la pàgina web oficial www.juegosonce.es i establiments autoritzats.

La tradició situa la devoció popular d’ençà del 25 de març de l’any 1149, amb l’aparició de santa Maria (“la baixada de la Cinta”) per deixar a Tortosa el seu cinyell, la relíquia que s’ha estat venerant al llarg de 825 anys i que constarà relacionada entre les relíquies de la catedral. Sota l’advocació de santa Maria dels Socors, primerament existí una capella al claustre de la seu vella i a meitats del segle XV se la situava a una de les capelles absidals de l’actual seu. Un sector de confrares de la Confraria del Roser, amb el suport del bisbe Lluís de Tena, fundava la Confraria de Santa Maria de la Cinta el 13 de gener de 1617, amb l’orientació devocional que marcava la tradició i que s’ha mantingut viva encara que també dedicada a altres serveis o assistències socials, com és el cas d’atenció als presos. Els socors de santa Maria a les dones en situació de prenys transcendia dels àmbits locals i regionals, i de tal manera que el rei hispànic Felipe IV arribava a reclamar la relíquia amb motiu d’un infantament reial, a la qual demanda accedia la Confraria i el Capítol de la seu, iniciant així un costum que també ha perdurat en els temps. L’assistència social i les demandes reials portaven a la fragmentació de la santa Cinta, destinant-se’n dos pams a l’atenció dels serveis mentre que la major part de la relíquia es mantenia a la catedral. Els bisbes de Tortosa han estat sempre els custodis de la relíquia, a mans del Capítol de la Seu, i el degà d’aquesta és el prior de la Confraria.

Santa Maria de la Cinta esdevenia aviat un símbol de la ciutat, una devoció generalitzada i, probablement, la institució ciutadana de major envergadura social puix que la majoria dels ciutadans pertanyien a la Confraria la qual, altrament, de manera directa o indirecta fa notar la seva presència en la vida diària i, sobre tot, en els moments difícils com són les guerres, els conflictes socials i les malalties i epidèmies. L’increment de la devoció és tan espectacular que a la segona meitat del segle XVII es planteja la necessitat de dedicar-li una gran capella: un concurs de projectes permet l’inici de l’obra que es conclourà el 1725 i, al cap d’un segle, es culminarà amb el retaule i altres elements artístics.

Dins el segle XIX es manté l’índex de creixement, de generalització devocional i d’enriquiment del culte de tal manera que al gener de 1863 l’Ajuntament de Tortosa resol nomenar patrona de la ciutat santa Maria de la Cinta. El fet religiós, cada any celebrat en el segon diumenge d’octubre amb unes festes i actes extraordinaris, assoleixen així un major relleu des del moment que s’unifiquen els actes civils i els religiosos, omplint els continguts de la festa major de la ciutat, amb forta repercussió popular. La
festa se situa actualment en el primer diumenge de setembre i se centra especialment en el novenari o cicle de conferències al qual assisteix més d’un miler de persones, que s’uneixen diàriament als actes de culte diari, entre els que destaca la missa pontifical i la processó, actes massius que adquireixen una gran espectacularitat per l’entusiasme popular. Mensualment celebra la dominica el primer diumenge, amb una participació creixent d’assistents.

La Confraria, esdevinguda Reial Arxiconfraria, ha deixat una lluminosa estela al pas dels segles, amb actes i commemoracions històriques com les celebracions del 1878 i 1978 per raó dels centenaris, i en els darrers anys ha incrementat la presència social i participativa, amb una constant apertura que li ha donat una renovada popularitat.

FER UN COMENTARI