La química tarragonina preveu poca afectació davant la prohibició del plàstic d’un sol ús

El gerent de l'AEQT considera que limitar-se a vetar el producte no és la solució

0
476
L'entrada principal a la planta de l'empresa Dow Chemical a Tarragona. Imatge publicada a agost del 2018. Foto: ACN
Wifi_Penedès_728x90
La prohibició del plàstic d’un sol ús s’estima que agafi d’esquitllèbit a la indústria química tarragonina. La nova normativa europea per reduir les deixalles marines no es qüestiona, si bé les grans empreses ho valoren des d’un altre prisma. Tarragona suposa el 50% de la indústria química de Catalunya i el 25% de l’espanyola i el plàstic hi té un gran pes. Donat que la batalla contra el plàstic és un tema més de sector en global que d’empresa en concret, l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona agafa la veu cantant. En una entrevista a l’ACN, el gerent de l’AEQT, Juan Pedro Díaz, opina que configurar una mala imatge del plàstic i prohibir-lo no és la solució i que queda camí per recórrer en altres vies com el foment de la sostenibilitat, la conscienciació social, o l’impuls del reciclatge químic i la recuperació energètica. Assegura que la nova regulació no comportarà conseqüències remarcables al territori i que l’afectació, previsiblement, serà menor. De la trentena d’empreses associades, només una quarta part es dediquen al plàstic

Dow Chemical, Repsol Química, Elix Polymers, Lyondellbasell, Covestro o Ercros són només algunes de les companyies amb planta a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que tracten amb plàstics, tot i que a la majoria no els afecta directament perquè treballen amb plàstics específics d’alt valor afegit, o bé perquè el manipulen com a matèria prima per als transformadors.

Són una minoria les que fabriquen plàstics destinats a envasos d’un sol ús que puguin estar en el punt de mira de la Unió Europea -bàsicament, ‘packaging’ de productes alimentaris, farmacèutics o cosmètics. Amb tot, aquestes també han fet avenços per accelerar el desenvolupament de solucions d’envasat. I és que les estratègies de la indústria química tarragonina han canviat molt en els últims anys.

Desmarcar-se del baix valor afegit
“Deixen les ‘commodities’ i se’n van al plàstic de major valor afegit”, constata Díaz. Les empreses del territori van agafant embranzida en la fabricació de plàstics amb usos més específics. A tall d’exemple, amb plàstic es desenvolupen bateries i materials per als cotxes elèctrics -de fet, un 60% d’aquests vehicles ja estan equipats amb plàstic per guanyar lleugeresa- o les aspes dels aerogeneradors.

El gerent de l’AEQT insisteix que el sector és molt ampli, amb desenes de famílies de tipus de plàstics. Hi ha moltes maneres de classificar la gran varietat de plàstics però, segons Díaz, el més habitual és classificar-los en tres grans grups: termoplàstics, termoestables i elastòmers. “Aïllaments, ampolles, material d’ús mèdic com xeringues o guants, fibres plàstiques… no tot ha d’estar al mateix sac”, ha dit.

La sofisticació en l’ús del plàstic, però, no evitarà que la indústria tarragonina quedi afectada, poc o molt, per la regulació, a part de notar el pes d’un dit acusador per fabricar un material vist com un dels pitjors enemics del medi ambient. Pot tardar entre 100 i un milió d’anys en desintegrar-se. Només les canyetes de plàstic arriben a necessitar uns 800 anys per biodegradar-se i desaparèixer per complet.

Més enllà de la prohibició
En aquest sentit, la tècnica de Medi Ambient de l’AEQT, Laura Martín, considera que “és cert que les empreses han d’afavorir la innovació i el reciclatge i buscar altres vies de valorització, però des de l’associació no creiem que la prohibició d’aquest tipus de plàstic sigui la via més efectiva”. “El problema no és el plàstic, sinó fer un ús raonable dels productes, conscienciant la població, i afavorir que, un cop acabat el seu cicle de vida, el producte es pugui reutilitzar, reciclar o recuperar energèticament”, afegeix la tècnica.

“No es tracta de prohibir, sinó de trobar la solució més sostenible”, coincideix el gerent de l’AEQT. Díaz recorda la diferència entre reutilització, reciclatge i recuperació energètica. “Si som dels primers països en reciclatge, en recuperació energètica estem molt enrere”, ha exposat. Els plàstics biodegradables, l’economia circular i la sensibilització ciutadana són, per al sector del plàstic, la clau de volta.

Repartiment de responsabilitats
Segons l’AEQT, el reciclatge físic o químic al 100% no és possible, però, l’economia circular obre camins per allargar la vida d’un material amb una mala fama gens merescuda, segons el sector productor de plàstic, que també mira pel medi ambient i advoca per dissenyar productes pensant en facilitar el reciclatge i estirar al màxim la seva vida útil. De fet, el paquet legislatiu de la UE posa límits als abocadors.

A l’estat espanyol la meitat dels residus plàstics acaben a l’abocador mentre que en altres països del nord d’Europa són incinerats i se’n genera energia. La Generalitat ja ha decidit prescindir dels envasos d’un sol ús a les dependències, actes públics i de difusió del seu executiu. Des del Departament de Territori s’indica que hi ha càlculs que situen uns 250.000 milions de petites peces de plàstic al fons de la Mediterrània, i 500 tones addicionals de residus d’aquest material flotant per la superfície.

FER UN COMENTARI