La polèmica pel cobriment de l’escut franquista de l’antic edifici de la Capitania d’Infanteria de Gardeny continua

L'Ajuntament de Lleida assegura que la mesura es va dur a terme fa unes setmanes d'acord a la Llei de Memòria Històrica

0
701
Imatge de l'edifici abandonat de l'antiga Capitania d'Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida, amb l'escut franquista cobert amb un gran plàstic blanc

L’escut franquista amb els emblemes preconstitucionals de l’àguila i el jou i les fletxes de la façana de l’antic edifici abandonat de la Capitania d’Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida es troba cobert des de fa uns dies amb un gran plàstic per tal d’ocultar-ne la visualització, segons ha avançat el diari La Mañana. La mesura la va ordenar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, d’acord a la Llei de Memòria Històrica i, segons han apuntat des de l’Ajuntament de Lleida, l’escut, d’unes 5 tones de pes, es troba cobert des de fa unes setmanes. La voluntat de la Paeria és que aquest antic edifici es rehabiliti i acabi convertint-se en un hotel, tot i que el projecte es troba aturat. En aquest sentit, l’empresa que assumeixi el projecte s’haurà d’encarregar de retirar el símbol franquista, segons han indicat fonts municipals. La decisió de l’alcalde Ros arriba en plena debat a Lleida per la presència de simbologia franquista als carrers de la ciutat, tot i que des la Paeria remarquen que en el cas de l’escut de Gardeny, porta tapat des de fa unes setmanes.

El cobriment de l’escut franquista de Gardeny ordenat per l’alcalde Àngel Ros coincideix amb el debat generat a Lleida per la presència de simbologia franquista als carrers de la ciutat i, després que Ros, invités els ciutadans en una entrevista a “agafar l’escala i el tornavís” per tal de retirar les plaques d’habitatge franquistes que encara resten en edificis de la ciutat, i assegurés també que la Paeria no destinaria cap partida pressupostària amb aquesta finalitat.

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha convocat una manifestació per aquest dissabte 18 de març amb el lema ‘Justícia, memòria i dignitat’ per exigir a la Paeria la retirada de la simbologia franquista encara present a la ciutat, i especialment per reclamar el canvi de nom de nou carrers de la capital del Segrià dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el règim franquista. Cal recordar, també, que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va instar fa uns dies a la Paeria a complir la llei i retirar els símbols i les plaques franquistes de les façanes dels edificis, després que el Ple municipal rebutgés una moció en aquest sentit.

FER UN COMENTARI