La gran xemeneia de la central tèrmica de Cubelles es desmuntarà el maig de 2018

Endesa i l'Ajuntament estudien destinar els terrenys de la central de Foix a ampliar les zones comercials i residencials de l'entorn

0
209
Imatge de lacentral tèrmica de Foix, a Cubelles, durant les obres de desmantellament. Foto: Cedida
La gran xemeneia de més de 170 metres que ha caracteritzat el perfil de Cubelles des de fa més de 30 anys desapareixerà el mes de maig de l’any vinent. És el calendari que ha detallat aquest dimecres Juan Ramon Obon, responsable d’Endesa de les centrals tèrmiques de Catalunya, en una visita a les obres de desmantellament que van començar a finals del mes de març. Segons Obon, “s’està seguint el calendari previst” i totes les tasques de la demolició i restitució dels terrenys es preveu que estiguin enllestides l’any 2021. Una de les actuacions més singulars serà el desmuntatge de la xemeneia, que es farà amb l’ajuda d’un helicòpter a la zona més elevada, per després continuar els treballs amb una grua. Mentrestant, Endesa i l’Ajuntament estan negociant el futur de les 16 hectàrees de terrenys que ocupa la central, que estudien destinar-los a ampliar les zones comercials i residencials que hi ha a la vora.
L’aspecte històric de la central tèrmica de Foix mica en mica va desapareixent. Des de pràcticament l’abril passat i fins la primavera del 2019, la previsió d’Endesa es enderrocar tots els edificis i també desmantellar els dipòsits de fuel que hi ha a pocs quilòmetres, per damunt la C-32. Serà en aquesta primera fase quan també s’abordarà el desmuntatge de la xemeneia. Abans que acabi l’any s’incorporarà el personal encarregat d’aquesta part de les obres, el qual començarà el desmantellament de la torre per la part interior per després començar a desmuntar l’estructura exterior.

Més endavant, segons ha detallat Juan Ramon Obon, les tasques es centraran en desmantellar els canals de refrigeració provinents del mar i, per últim, es restituiran les condicions inicials dels terrenys per eliminar els rastres de l’activitat energètica. En conjunt, tot el projecte té un pressupost de 4,7 milions d’euros, i Endesa garanteix que s’està seguint un Pla de Vigilància Ambiental. En aquest sentit, Obon ha admès que s’estan manipulant elements amb risc de contaminació, com l’amiant que s’ha retirat de les canonades amb un sistema de bombolles de pressió. També s’està prenent especial atenció a la gestió del fuel per evitar vessaments.

Segons el calendari fixat per Endesa, l’any 2021 no quedarà “ni rastre” de la central que es va inaugurar fa 34 anys a Cubelles. Queda pendent, però, saber quin serà el futur dels terrenys i també del moll del port. Sobre aquesta darrera qüestió, Juan Ramon Obon ha explicat que mantenen negociacions amb la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient per determinar què fan amb les instal·lacions.

Mentrestant, pel que fa als usos de les 16 hectàrees que ara ocupa la central tèrmica, Endesa està afrontant aquest tema amb l’Ajuntament de Cubelles. A priori, la companyia prefereix destinar l’espai a construcció, fet que el consistori veu amb bons ulls. “Ens agradaria poder continuar la línia de comerç i indústria de les Salines i a la banda més interior dels terrenys dedicar-la a habitatges”, ha explicat l’alcaldessa Rosa Fonoll, si bé ha insistit que “és una de moltes possibilitats”.

Obon ha assegurat que la companyia “no descarta res” de cara als futurs dels terrenys, i ha admès que existeix la possibilitat remota de destinar-los a una nova construcció de caire energètic, amb energies renovables. Fonoll ja ha advertit que aquesta no és l’opció més desitjable pel municipi i ha apuntat que, arribat el cas que Endesa volgués aixecar una nova central, l’Ajuntament faria una consulta entre la ciutadania.

Cessió de material

Juan Ramon Obon i Rosa Fonoll han fet aquestes declaracions en el marc d’una visita a les obres de desmantellament, que també ha servit per oficialitzar la cessió de material que Endesa ha fet al consistori, als dos instituts de secundària de Cubelles i a la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova. En el primer cas, la companyia ha entregat una gran àncora, tres maquetes de l’antiga instal·lació i un gran mural elaborat per l’artista local Pedro Llorente. Pel que fa als centres educatius, els ha lliurat material de laboratori i part del fons bibliogràfic de la central.

FER UN COMENTARI