La Crida porta la Paeria davant la Comissió de Control de Consultes Populars del Parlament

Degut que la Paeria s’ha negat a dur a terme una consulta ciutadana per decidir el model de gestió del servei de recollida de residus i neteja viària

1
106
Juanita’s Vilanova 728×90

La Crida per Lleida – CUP ha denunciat avui a la comissió de control de consultes populars no referendàries del Parlament de Catalunya que la Paeria s’ha negat a dur a terme una consulta ciutadana per decidir el model de gestió – pública o privada – del servei de recollida de residus i neteja viària malgrat estar sol·licitada en temps i forma.

La formació va sol·licitar el novembre del 2017 dur a terme aquesta consulta, atenent que aquest març de 2018 vencia el contracte de concessió – amb pròrroga – que va signar la Paeria amb la unió d’empreses ILNET al 2005. Consideren que “era una oportunitat d’or per dur a terme una consulta popular”, emparada amb la llei 10/2014.

El passat 17 d’abril l’equip de govern va denegar la petició de consulta popular, fet que segons la Crida “demostra, un cop més, la manca de voluntat del PSC a una participació ciutadana efectiva i posa de manifest que la seva prioritat es continuar la privatització dels serveis públics sense cap voluntat de recuperar-ne el control democràtic”.

És per això que els proposants de la consulta han presentat un recurs davant de la comissió de control de consultes populars no referendàries del Parlament de Catalunya, que és l’òrgan que ha de decidir de manera vinculant si la petició s’ajusta a la llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana i, per tant, si cal dur-la a terme.

La formació va presentar el maig de l’any passat la campanya «Servei públic o negoci privat», reiterant la seva aposta per la gestió pública i directa dels serveis municipals, per tal d’obrir el debat sobre la remunicipalització dels serveis privatitzats i assolir un acord social, polític i sindical ampli en aquest sentit. La candidatura anticapitalista destaca que l’aposta pel control públic és una qüestió de “drets socials”, una millora de les condicions laborals de l’actual plantilla i una distribució “a favor de la ciutat” dels beneficis “que avui són privats”.