La Crida es proclama com un “moviment polític”, sense renunciar a “cap via pacífica”

La nova organització s'estructura amb un Govern, una Assemblea Nacional i un Consell de Representants i Puigdemont en serà el president impulsor

0
76
Diverses personalitats i ciutadans donen suport a la Crida en la seva convenció fundacional, al pavelló Nou Congost de Manresa, el 27 d'octubre de 2018 (Horitzontal)
Wifi_Penedès_728x90
La Crida Nacional per la República s’ha fundat aquest dissabte a la tarda al pavelló municipal Nou Congost de Manresa (Bages). El nou espai que impulsen el president del Govern, Quim Torra, l’expresident Carles Puigdemont i el president de JxCat, Jordi Sànchez, s’ha constituït com a “moviment polític”, d’acord amb la ponència organitzativa que ha presentat la diputada de JxCat Gemma Geis. Així, de moment la Crida no especifica si acabarà sent un partit. Segons la ponència política, coordinada per Sànchez des de Lledoners, el moviment aposta per un referèndum amb l’Estat acordat, sense renunciar a “cap via pacífica” -tot i que no fa cap esment explícit a la unilateralitat. Finalment, la Crida s’estructurarà en tres òrgans: un Govern, una Assemblea Nacional i un Consell de Representants. Puigdemont consta com a president impulsor de l’organització.
La Crida s’autodefineix com a “moviment polític transversal”, amb diferents corrents ideològics interns i amb el compromís de dissoldre’s un cop s’implementi la República. L’organització aposta per garantir a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb d’altres entitats, associacions o organitzacions polítiques. Aquest és un dels punts de més controvèrsia, ja que un sector de la direcció del PDeCAT -capitanejat pel seu president, David Bonvehí- s’oposa a dissoldre’s dins la Crida, si aquesta acaba esdevenint un partit polític més. De fet, els estatuts del Partit Demòcrata no permeten una doble militància dels seus associats.

Segons la ponència política -que han esbossat dalt l’escenari la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i el portaveu de la Crida Ferran Mascarell-, l’aposta pel diàleg i l’entesa per exercir de manera “efectiva” les aspiracions d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya és “ferma”. Això sí, en cas que la via del diàleg amb l’Estat no es produeixi o, simplement, no avanci amb “acords significatius”, la Crida no renunciarà “en cap cas” a l’exercici “efectiu” de la sobirania quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin. “Qualsevol camí que respongui als principis de la no violència i a un mandat democràtic expressat majoritàriament a les urnes és legítim per exercir el dret a la llibertat que tots els pobles tenen”, subratlla el text, coordinat per Sànchez. A més, la Crida es conjura per promoure la unitat d’acció estratègica de l’independentisme.

L’Assemblea Nacional de la Crida pretén esdevenir el paral·lelisme amb la ciutadania del poble de Catalunya i decidirà amb “radicalitat democràtica” el Govern i el Consell de Representants de la formació. Així, l’Assemblea Nacional serà qui definirà l’acció política del Govern de la Crida. D’altra banda, el Consell de Representants esdevindrà un òrgan assimilable amb les seves funcions a un parlament. El composen els membres del Govern de la Crida, els seus tres impulsors -Puigdemont, Torra i Sànchez-, més els representants territorials, sectorials i de naturalesa ideològica.

Finalment, el Govern de la Crida serà qui executarà l’estratègia política definida per l’Assemblea i amb el control del Consell de Representants. Aquest tercer òrgan tindrà una presidència i una secretaria general, les quals tenen la condició de membres nats i no són revocables, només podran dimitir. Aquest Govern estarà compost per la presidència, la secretaria general i 19 membres més.

La ponència organitzativa coordinada per Geis també estableix que són persones fundadores de la Crida totes aquelles qui han fet un donatiu de 10€ per a la seva fundació. El donatiu els dona dret a la participació amb dret a vot en el congrés constituent del gener. D’altra banda, consten com a persones associades totes aquelles que satisfacin les quotes establertes aprovades pel Govern de la Crida i ratificades pel Consell de Representants. Finalment, seran persones adherides les qui hagin manifestat la seva simpatia amb el moviment mitjançant la seva inscripció a la base de dades propietat de la Crida.

A partir d’ara, els fundadors de la Crida -uns 10.000- podran presentar esmenes a les ponències durant un debat telemàtic que culminarà la segona quinzena de gener, amb el congrés constituent de la formació.

FER UN COMENTARI