La contaminació de l’aire a Barcelona segueix superant els nivells fixats per la UE

0
207
Imatge de recurs de la presentació
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, juntament amb la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, han presentat aquest dijous les dades relatives a la qualitat de l’aire a Catalunya durant l’any 2016.
La situació general al nostre país és de compliment de la majoria d’objectius que marca la normativa. Dels 15 contaminants avaluats, la gran majoria registren nivells molt inferiors als màxims permesos. Aquestes dades provenen dels 673 mesuraments automàtics i més de mil mesuraments manuals que alimenten la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), situats en 127 punts de mesurament de 82 municipis.

Ara bé, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2)  superen determinats límits, fixats per la Unió Europea, a la conurbació de Barcelona, com ha anat passant històricament. La tendència ha estat a l’estabilització en els darrers anys en el cas de l’NO2, mentre que en el  de les partícules s’observa una tendència a la baixa, tot i que no s’assoleixen els valors recomanats per l’OMS. L’increment d’activitat econòmica i de mobilitat no es reflexa en un augment dels nivells de contaminants, ja que també es veuen molt influïts per les condicions meteorològiques. Per al conseller, “la manca de qualitat suficient de l’aire a l’àrea de Barcelona és un problema real, actual, no de futur, i crònic, que arrosseguem de fa molts anys. Un problema que afecta la salut de tots”.
Els principals contaminants, estables
 
A les zones de qualitat de l’aire (ZQA) 1 (àrea de Barcelona) i 2 (Vallès-Baix Llobregat), avaluant els darrers anys i a grans trets, els nivells d’NO2,es mantenen estables. En aquestes zones, des de fa anys, s’incompleix en algunes estacions de mesurament el valor límit anual (establert en 40 micrograms/m3). Aquest és un fet comú a les grans ciutats europees. Per contra, a les aglomeracions urbanes del nostre país no se supera el valor límit horari d’aquest contaminant, com passa a d’altres grans ciutats per causa de la seva major continentalitat i pels fenòmens episòdics pronunciats. Aquests incompliments es consideren un tema de gran importància que genera un intens debat sobre com solucionar-los dins de la Comissió Europea.
Fa anys que el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa per reduir aquest contaminant atmosfèric a la conurbació de Barcelona, a través del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020 i d’una Taula de la Qualitat de l’Aire. A principis del passat mes de març, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i representants locals van aprovar, en una cimera sense precedents, un seguit de compromisos per reduir un 30% les emissions vinculades al trànsit en el termini de 15 anys. Rull ha volgut destacar que “és la primera vegada que presentem aquestes dades amb un pla consensuat i amb un calendari molt concret per reduir el nombre de vehicles a les nostres carreteres”.
 
La primera mesura que s’aplicarà serà restringir la circulació a les vies interurbanes de la conurbació de Barcelona a partir del desembre d’enguany, i en situacions d’episodi ambiental, als turismes de més de 20 anys d’antiguitat i a les furgonetes de més de 23. Aquests vehicles són dels que més contaminen. Segons la Guia de càlcul d’emissions de contaminants de la Generalitat, per exemple, un turisme de gasolina anterior a la normativa Euro 1 (de més de 20 anys) emet 58 vegades més NO2 que un de nou.
 
Compromisos per reduir emissions
Per millorar la qualitat de l’aire que respirem cal aconseguir una reducció dels vehicles que circulen i que aquests siguin més nets. L’aposta és afavorir un transvasament modal del vehicle privat al transport públic, i incentivar la renovació del parc mòbil, que ha de ser més eficient i menys contaminant. Actualment existeix una via de  finançament, que s’està acabant d’habilitar, els Fons de protecció de l’ambient atmosfèric. Amb l’aplicació del nou impost sobre les emissions de CO2, que alimentarà el Fons del canvi climàtic, a partir de l’any vinent es disposarà de nous recursos. Una part es destinarà a augmentar les ajudes a la renovació de flotes en sectors estratègics, com el del taxi o el de la petita distribució, que tindran un clar component social.
Els esforços per reduir la contaminació a la conurbació de Barcelona  també se centren en rebaixar els nivells de partícules (PM10). Aquest 2016 s’ha superat el valor límit diari en una estació de la ZQA6 (Plana de Vic). Independentment de les accions que es duen a terme a la conurbació de Barcelona, la Generalitat treballa amb centres de recerca i els ens locals per identificar l’origen de les partícules detectades a la plana de Vic i dissenyar un pla de reducció.
L’ozó torna a valors habituals
 
En relació a l’O3, el 2016 es va superar el llindar d’informació a la població en 10 ocasions, a la ZQA 6 (Plana de Vic) i a la ZQA11 (Pirineu Oriental).
Els nivells d’ozó troposfèric pateixen oscil·lacions molt marcades d’un any a un altre perquè depenen fortament de la meteorologia predominant. Un any amb l’estiu més fred, plujós o ventós de l’habitual, com ara el del 2014, presenta més estacions que compleixen els objectius de qualitat de l’aire, mentre que un estiu càlid, com ara el del 2015, facilita índexs elevats d’O3. De tota manera, s’ha observat que el número de superacions del llindar d’informació va disminuir força durant els anys 2000 i ara es manté força estable
Els nivells més elevats d’aquest contaminant s’enregistren els mesos més calorosos i amb més radiació solar, al migdia i a la tarda, especialment en entorns rurals a sotavent d’aglomeracions urbanes. Es relaciona amb les conseqüències de l’smog fotoquímic de les grans ciutats, ja que els contaminants implicats en aquest fenomen són precursors de l’ozó.
 
Si baixa l’NO2, també ho fa l’ozó
L’O3 no l’emet cap focus en quantitats importants. És el que s’anomena un contaminant secundari, i es genera a partir de la presència d’altres substàncies, anomenades precursors, quan concorren amb una temperatura elevada i una radiació solar abundant. Els seus principals precursors són els òxids de nitrogen (NOx), i els compostos orgànics volàtils (COVs).
Les polítiques adreçades a la reducció del diòxid de nitrogen a la conurbació de Barcelona també permetran reduir l’ozó en les àrees que tradicionalment presenten superacions dels límits, com la Plana de Vic. El Departament de Territori i Sostenibilitat, a més, disposa d’una línia de treball per a la reducció dels compostos orgànics volàtils procedents de les indústries. En destaca l’establiment de límits màxims d’emissió i de sistemes de control per a aquest tipus de contaminants que emeten les empreses.
Seguiment específic al Camp de Tarragona
Els resultats dels estudis fets a partir de les dades dels punts de mesurament situats al Camp de Tarragona demostren que la qualitat de l’aire en aquesta zona no és significativament diferent de la de la resta de Catalunya i no suposa riscos per a la salut dels seus habitants. Tot i això, donada la convivència entre l’activitat industrial i les àrees urbanes, s’ha dissenyat un sistema de vigilància de qualitat de l’aire específic per a la zona que contempla l’augment del nombre de punts de vigilància com el nombre de compostos determinats ja què mesuren un ampli ventall de compostos orgànic volàtils.
Juntament amb la de la conurbació de Barcelona, la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona és objecte d’una atenció especial, i s’hi destina una gran part dels recursos de les xarxes tecnològiques de vigilància. Des de l’any 2008, existeix una col·laboració permanent entre institucions per estudiar si hi ha efectes sobre la població i poder actuar preventivament. El 2015, la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va néixer amb la voluntat d’esdevenir la plataforma que aglutina, comparteixi i canalitza les actuacions generades per qualsevol agent i mantenir informats els ciutadans del territori.
 
Nova eina de consulta de les dades de qualitat de l’aire
 
Amb l’objectiu de facilitar l’accés a les dades de qualitat de l’aire, s’ha dissenyat un aplicatiu que permet consultar les dades de les estacions georeferenciades a temps real, i l’evolució de cada contaminant al llarg d’una setmana.

FER UN COMENTARI