La campanya de cireres comença amb retard a l’Ebre

Pateix una davallada de la producció per les gelades de l'hivern

0
243
Pla curt de cireres en un camp de Terrades, el 23 de maig de 2016. (horitzontal)
FarmaciaBanyeres_728x90

La campanya de cirera a les Terres de l’Ebre ha començat amb gairebé dues setmanes de retard respecte a l’any passat però les varietats primerenques ja estan gairebé enllestides i a la venda. Com ha explicat Jaume Miquel Aleu, responsable de la fruita dolça d’Unió de Pagesos, la previsió és que hi hagi poca producció perquè el fred “va matar” les flors durant l’hivern. El cirerer té molta capacitat de resistència a les gelades quan ha florit però quan la flor es manté dins del borró –la protecció hivernal-, les baixes temperatures sí que l’afecten. “Enguany és un d’aquests casos”, ha explicat Aleu. Ara bé, aquest aclariment “natural” també suposarà que la cirera que arribi al mercat sigui de molta qualitat, “grossa, dura i molt sana”, li costarà de podrir-se i tindrà uns nivells òptims de sucre. “La qualitat serà millor”, ha assegurat Aleu. Aquestes són unes característiques que agraden molt els distribuïdors que les venen a Europa i per això es preveu que també incrementi el percentatge d’exportació i el preu.
Des d’UP, preveuen que la cirera ebrenca es pagarà més cara que l’any passat perquè els calibres seran més grans. Les de més de 3 centímetres de diàmetre podran arribar a pagar-se al pagès a més de 5 euros per quilo (més del doble, a preu de mercat). Les cireres més grosses i dures “abunden més” en les varietats que es començaran a collir ara i també són les que tenen més bona sortida als mercats estrangers. Per aquest motiu, habitualment, coincideix la collita d’aquestes segones varietats, -sobre la segona meitat del mes de maig-, amb un augment dels preus perquè és quan es paga més cara. “Molts compradors de fora de Catalunya i Espanya estan esperant que arribin aquestes cireres a mercat per poder-les prendre cap als seus països. Quan el palet arriba, per exemple, a Mercabarna, sigui quina sigui i vingui d’on vingui, si la cirera és dura, se’n va a exportació i s’hauria de pagar una mica més”, ha explicat el responsable del sindicat agrari.

Per incentivar la venda al detall i preveient una pujada de preus, els pagesos també estan introduint nous formats d’envàs, com les terrines de 100 o 200 grams. D’aquesta manera no es perden els clients que no poden o no volen comprar una caixa sencera de cireres. “Molts consumidors ja no compren 2 quilos de cireres. Moltes vegades aquesta cirera més grossa i més maca es ven en porcions individuals. La gent es mira la butxaca i si t’has de gastar 20 euros en una caixa de cireres, el pressupost de la compra setmanal se te’n pot anar a norris”, ha el responsable de la fruita dolça l’UP.

Pendents del temps tota la collita
La campanya ha començat marcada pel retard de maduració provocat pel fred, i també per les tempestes constants d’aquesta primera meitat de mes. Tant a la Ribera d’Ebre, com a la Terra Alta i el Baix Ebre, allí on les pluges de la setmana passada només van deixar aigua, el cultiu de cirera no s’ha vist afectat. En canvi, les calamarsades que van afectar la zona més oriental de la Ribera d’Ebre (Benissanet, Garcia, Miravet), han malmès, segons ha quantificat per a UP el Departament d’Agricultura, unes 140 hectàrees de cirerer, presseguer i altres fruiters. També al nord del Baix Ebre, el vent les ha copejat i això els provoca unes marques marrons que obliga al pagès a triar-les i apartar les tacades, que no podran comercialitzar. La previsió que les tempestes es mantinguin durant dies, farà que els productors de cirera hagin d’estar pendents de les condicions climatològiques durant dies.

El volum aproximat d’aquest cultiu al territori es desconeix. “Es deu a la impossibilitat de recomptar els nombrosos petits productors de cirera que hi ha i a què és un cultiu molt variable. Un any n’hi ha molta i un altre molt poca”, ha apuntat Aleu. També ho complica la forma de les explotacions ebrenques. Un 80% de la cirera que es cull, la comercialitza el propi pagès i es fa difícil seguir quina cadena de comercialització segueix. “No són les cooperatives o les grans centrals qui comercialitzen la gran majoria de la cirera sinó que són una munió de petits productors, que se l’envasen i la posen en palets i l’envien a les distribuïdores. Això és molt comú perquè el cirerer sempre ha estat un cultiu extra”, ha detallat el responsable d’UP.

En canvi, és un cultiu que va en augment a les Terres de l’Ebre. Aleu ha assenyalat que es deu a la resistència del cirer a la sharka, un virus que no afecta al cirer però que, en canvi, ha malmès molts camps de presseguers i nectariners a la zona de Benissanet, Móra d’Ebre i Miravet. A més a més, l’aparició de noves varietats de cirera que encara fan més senzill el cultiu, ha animat més productors a plantar-ne. “No requereix cap dedicació específica i no necessita molta aigua. Amb reg de suport i en zones on l’aigua és cara, és un cultiu interessant”, ha defensat.

Menys llocs de treball
Una de les conseqüències de la caiguda de la producció de cirera ha estat que el programa de contractació de temporers que havia preparat UP no ha calgut posar-lo en funcionament. L’any passat hi havia tanta cirera per collir i tant préssec per aclarir a la zona de la Ribera d’Ebre que va fer faltar mà d’obra i el sindicat agrari havia previst un procés de contractació perquè no tornés a passar. Amb menys producció de cirera per les gelades i també amb finques senceres de presseguers on no ha calgut aclarir, ni tampoc es podrà collir, pels mateixos motius, no ha calgut anar a buscar temporers a altres zones.

FER UN COMENTARI