Kenneth Martínez: “Preservem la convivència!”

0
599
Imatge Kenneth Martínez. Foto: Cedida
DiverNadal Cunit 2018 728×90

Res és blanc o negre. N. Mandela

El valor més important d’un país és el conjunt dels seus ciutadans. Les possibilitats de futur d’una societat depenen del seu capital humà, i l’horitzó de progrés al que podem aspirar és proporcional al que siguem capaços d’assolir col·lectivament. Les desigualtats econòmiques, provocades per l’atur, la precarietat laboral i la pobresa, són terribles per injustes i a més són limitants perquè redueixen l’aportació de cadascú de nosaltres al creixement del país. Els efectes de la crisi continuen sent visibles, però ja ningú en parla, ni protesta ni es manifesta. Per contra, els últims mesos, hem vist els carrers plens de banderes, però de banderes per aixecar fronteres entre nosaltres. En comptes d’assumir que la solució passa primer per l’acord entre els catalans, hem buscat culpables, a dins i a fora de Catalunya, agreujant el problema amb la divisió interna i la pèrdua de representativitat política.

El conflicte polític català rau en la incapacitat dels nacionalismes d’acceptar la realitat social d’Espanya i de Catalunya. Al nacionalisme li agrada poder definir nítidament fronteres, pobles i països. Però les societats humanes són el resultat de la barreja, contactes i intercanvis entre cultures i poblacions, del que resulten a més emocions, identitats i sentiments compartits. Oblidar aquest fet i ressaltar només un color no n’elimina els altres. El negre és l’absència de color, i aquesta absència no la volem per al nostre país.

Alguns volien uniformitzar Espanya i han topat amb la seva diversitat i els altres han volgut aixecar una frontera a l’Ebre però s’han trobat amb barricades a l’interior. Tots els projectes polítics són legítims si es defensen democràticament però només són viables si incorporen a tota la població. Un projecte identitari que provoca esquerdes en el país entre la costa i l’interior, entre les àrees metropolitanes i les ciutats mitjanes, en la societat depenent del nivell d’ingressos o els orígens familiars, i se n’aprofita de les institucions de manera partidista difícilment serà majoritari. I aquestes esquerdes posen en risc la convivència: entre els veïns i veïnes, entre els familiars, amics i amigues, els grups de whatsapp o les converses als bars. Cap ideal pot estar per damunt ni posar en risc la convivència. A més, ara ja sabem el que provoca la manca de diàleg i la unilateralitat, i com reaccionen les empreses, els turistes i la UE. Els (ir)responsables màxims dels governs espanyol i català s’han jugat a la ruleta russa la sort de tot un país.

Catalunya ha anat construint la seva identitat i institucions d’autogovern sobre un model polític pactista, de negociació i d’acord, no sense dificultats, però sempre preservant la unitat civil i integrant poblacions del nord i del sud. Fem un homenatge al millor de la nostra Història, preservem la convivència i construïm un nou projecte per a totes les catalanes i catalans, que no ens divideixi per sentiments i que sigui socialment just, solidari i europeista.

Kenneth Martínez

Regidor de l’Ajuntament del Vendrell

Grup municipal del PSC

 

FER UN COMENTARI