Josep Lluís Aymat, president de la Federació Empresarial d’Autotransport: “Tothom considera necessari el nostre sector però ningú ens vol al seu costat”

0
73
El president de la Federació Empresarial d'Autotransport, Josep Lluís Aymat. Foto: Alba Sancha
Wifi_Penedès_728x90

Fa 2 mesos que els camions s’han de desviar a l’AP-7 en alguns trams de l’N-340 i l’N-240. Quin balanç fan?

Negatiu, perquè la mesura no va ser consensuada amb el sector; se’ns va dir «Aquí la teniu», i ja està. A més, aquesta decisió suposa criminalitzar al sector, encara que diguin que no. Quan fas fora un col·lectiu determinat i exposes que és per motius de seguretat, criminalitzes aquest sector perquè l’estàs assenyalant amb el dit. El nostre sector es dedica a fer la seva feina amb les carreteres que té; la situació actual és culpa de l’Administració. Fa anys, van prometre que l’N-340 es convertiria en una autovia, però les mesures no es van prendre i el més fàcil ara és assenyalar els camions i fer que marxin de les vies. Si els camions han de marxar i utilitzar una altra via, el cost d’això hauria d’anar a càrrec de l’Administració, que ha fracassat en la seva funció de mantenir les infraestructures. Qui ha fracassat, s’ha de responsabilitzar i assumir els costos.

Què en pensa de l’afirmació que les nacionals són més segures sense el pas de camions?

És evident que es milloren els estàndards de seguretat perquè a una carretera sobrecarregada li treuen milers de vehicles. Si haguessin obligat als turismes a anar per l’autopista, també hauria millorat la seguretat perquè s’hauria baixat dràsticament la circulació per l’N-340. Per tant, es podrien haver pres diferents mesures com la gratuïtat de tot el tram de l’autopista, però la mesura escollida ha estat aquesta amb una bonificació del 50%, que és inferior a tota la resta de bonificacions que hi ha a la resta de l’Estat, i no ens sembla correcte.

Quin sobrecost suposa aquesta mesura pels transportistes?

Depèn de la freqüència que fan. La flota local, que realitza trajectes de curta distància i d’altra freqüència de fins a 4 serveis diaris, és la més perjudicada. Allò que diuen que anar per l’autopista compensa perquè és més ràpid és mentida, ja que un camió no va a 140 km/h per l’autopista, sinó que va pràcticament a la mateixa velocitat que per la nacional. Per tant, no es guanya temps com per poder fer un altre servei addicional. Aquells transportistes de llarga distància que surten de Huelva i van a Munic, per exemple, no surten perjudicats perquè fan llargues distàncies i encara es  beneficien per la bonificació del 50% en aquest tram.

Defenseu que les bonificacions del 50% són insuficients. Amb quines condicions acceptaríeu la bonificació del 75%?

Nosaltres sempre hem demanat la gratuïtat perquè ens obliguen a anar per allà. Tot i això, demanem com a mínim una bonificació del 75% perquè és la suma que s’està bonificant a tot l’estat menys aquí. Volem ser tractats a peu d’igualtat amb la resta. Per això, demanem aquest increment del 25% i ens dóna igual qui ho pagui, la Generalitat o el Govern de l’Estat; nosaltres no entrem en això. No obstant això, haurien d’aplicar la gratuïtat perquè és una responsabilitat de l’Administració, que ha fracassat.

Què els hi diries a aquelles persones que pensen que els camions no haurien d’anar gratis per l’autopista?

Que no és un escàndol perquè els transportistes paguem combustible i en aquest hi ha gravat l’impost especial d’hidrocarburs. Més de la meitat del cost del carburant són impostos, aproximadament un 54%. L’impost d’hidrocarburs es va crear per pagar les infraestructures, de manera que els transportistes paguen cada vegada que posen gasolina. No ens poden dir que no estem pagant per aquestes carreteres i que, si posessin l’autopista gratuïta, no pagaríem res, perquè ja ho estem pagant. Només en el 2017, l’impost va recaptar 13.000 MEUR.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha tancat la porta a incrementar les bonificacions i ha esmentat la possibilitat d’instal·lar el model vinyeta…

Això és com tot. Es tanca la porta quan no convé però, si convé, l’obren. Les raons per instal·lar el sistema vinyeta és un discurs fals perquè nosaltres ja estem pagant per aquestes infraestructures. De moment, del model vinyeta no se sap res, però s’hauria de mirar si aquest sistema contribuiria realment a l’afavoriment de l’economia productiva o només serviria per fer més grans les arques de segons qui.

Com comentava abans, una de les solucions alternatives seria el desdoblament de l’N-340. Creieu que hi ha voluntat política per fer-ho realitat?

No. L’N-340 hauria d’haver estat la primera carretera a desdoblar-se perquè històricament ha estat la que més tràfic ha suportat de tota Espanya. No sempre està justificat fer una autovia paral·lela a una autopista. Hi ha casos on això ha significat la fallida per l’autopista, però  si hi ha un lloc on estigui justificat fer-ho és aquí perquè els volums de tràfic són molt superiors que a qualsevol altre corredor de l’estat. Al Corredor del Mediterrani molts dies se superen els 100.000 vehicles entre autopista i carretera, per tant, totes dues infraestructures són necessàries.

Heu realitzat diverses mobilitzacions fins a la data, però la darrera es va desconvocar. Va ser per les restriccions que us van imposar a l’hora de realitzar la marxa lenta, o pel compromís de la Direcció General de Transport per aplicar la reincorporació en el sentit de la marxa?

Les condicions que ens van comunicar en relació a l’execució de la protesta van tindre alguna cosa a veure. Va ser una comunicació fora del termini legal. A més, considerem que van atemptar directament contra el nostre dret de manifestació. Tot i això, l’hauríem tirat endavant si no fos pel fet que va haver-hi un compromís. Davant el compromís per part de la Direcció General de Transport sobre la reincorporació en el sentit de la marxa, calia respondre amb un vot de confiança. Entenem que ha de ser implementat immediatament, per tant era procedent desconvocar. A més, l’estratègia de protesta ha de ser el més unitària possible i la resta d’organitzacions de Catalunya estaven disposades a desconvocar.

Així doncs, el balanç de les mobilitzacions és positiu fins al moment?

Esperem que es compleixi aquesta promesa i puguem desbloquejar aquesta qüestió i passar a parlar d’altres temes que tenim sobre la taula.

Veieu possibilitats d’aconseguir el que demaneu?  

Tenim la voluntat d’exigir-ho i aconseguir que les voluntats polítiques canviïn.

Continuareu fent mobilitzacions si això no és així?

És una decisió que haurà de prendre la Junta Directiva i entre totes les organitzacions del transport a Catalunya. Tenim tota la intenció de seguir lluitant. El que no pot ser és que tothom consideri necessari el nostre sector però ningú ens vol al seu costat. Jo ja sé que no estem ben vistos però el que ha de saber tothom és que si realment el sector del transport es negués a trepitjar algun terme municipal, en dos dies estarien pregant que vinguéssim a subministrar-los de tot. Per subministrar a la població, hi ha un exercit de transportistes cada dia i han de passar per tot arreu. Una ciutat sense una bona logística no es manté.

FER UN COMENTARI